. . "Lionel Tertis CBE (* 29. Dezember 1876 in West Hartlepool; \u2020 22. Februar 1975 in London) war ein englischer Bratschist. Lionel Tertis, Sohn j\u00FCdischer Immigranten (der Vater Russe, die Mutter Polin), begann fr\u00FCh mit Klavierspiel und verlie\u00DF bereits als 13-J\u00E4hriger seine Familie, um auf eigene Faust als Pianist Geld zu verdienen. Sp\u00E4ter studierte er einige Monate Violine an der Hochschule f\u00FCr Musik Leipzig und wechselte dann an die Royal Academy of Music in London. Dort spezialisierte er sich auf Rat des Direktors Alexander Mackenzie auf die Bratsche. Um die Jahrhundertwende erhielt er eine Professur an der Royal Academy of Music. In der Folge unternahm er zahlreiche Konzertreisen durch Europa und die USA und konzertierte gemeinsam mit anderen ber\u00FChmten Instrumentalsolisten, darunter Arthur Rubinstein und Pablo Casals, w\u00E4hrend der Milit\u00E4rzeit im Ersten Weltkrieg auch h\u00E4ufig mit Eug\u00E8ne Ysa\u00FFe. Tertis wurde zu einem der ersten Bratschisten, der als Solist internationale Anerkennung fand. 1936 ging Tertis in den Ruhestand, trat aber bis ins Alter von 87 Jahren noch \u00F6ffentlich auf, unterrichtete und propagierte ein selbst entwickeltes Bratschenmodell (Tertis Viola). 1950 wurde er zum Commander of the British Empire ernannt. Zahlreiche britische Komponisten schrieben Werke f\u00FCr ihn, darunter William Walton, John Blackwood McEwen, Arnold Bax, Benjamin Dale, York Bowen, Frank Bridge und Harry Farjeon. Tertis selbst erstellte zahlreiche Transkriptionen und Arrangements f\u00FCr die Bratsche. 1974 erschien seine Autobiographie unter dem Titel \u201EMy viola and I\u201C. 1980 wurde in Erinnerung an Tertis der Wettbewerb ins Leben gerufen."@de . . "Lionel Tertis, CBE (29 December 1876 \u2013 22 February 1975) was an English violist. He was one of the first viola players to achieve international fame and a noted teacher."@en . . . . "\uB77C\uC774\uC5B4\uB12C \uD14C\uB974\uD2F0\uC2A4 (Lionel Tertis, 1876\uB144 12\uC6D4 29\uC77C\u20131975\uB144 2\uC6D4 22\uC77C)\uB294 \uC601\uAD6D\uC758 \uBE44\uC62C\uB9AC\uC2A4\uD2B8\uB85C\uC11C, \uAD6D\uC81C\uC801\uC778 \uBA85\uC131\uC744 \uC5BB\uC740 \uCCAB \uBE44\uC62C\uB77C \uC8FC\uC790\uB85C \uAF3D\uD78C\uB2E4."@ko . "18193"^^ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "1975-02-22"^^ . . . . "non_vocal_instrumentalist" . . "83417"^^ . "West Hartlepool,"@en . . . . . . . . . . . "Lionel Tertis CBE (* 29. Dezember 1876 in West Hartlepool; \u2020 22. Februar 1975 in London) war ein englischer Bratschist. Lionel Tertis, Sohn j\u00FCdischer Immigranten (der Vater Russe, die Mutter Polin), begann fr\u00FCh mit Klavierspiel und verlie\u00DF bereits als 13-J\u00E4hriger seine Familie, um auf eigene Faust als Pianist Geld zu verdienen. Sp\u00E4ter studierte er einige Monate Violine an der Hochschule f\u00FCr Musik Leipzig und wechselte dann an die Royal Academy of Music in London. Dort spezialisierte er sich auf Rat des Direktors Alexander Mackenzie auf die Bratsche. Um die Jahrhundertwende erhielt er eine Professur an der Royal Academy of Music. In der Folge unternahm er zahlreiche Konzertreisen durch Europa und die USA und konzertierte gemeinsam mit anderen ber\u00FChmten Instrumentalsolisten, darunter Arthur "@de . . "Lionel Tertis"@it . "\u30E9\u30A4\u30AA\u30CD\u30EB\u30FB\u30BF\u30FC\u30C6\u30A3\u30B9\uFF08Lionel Tertis CBE, 1876\u5E7412\u670829\u65E5 - 1975\u5E742\u670822\u65E5\uFF09\u306F\u3001\u30A4\u30AE\u30EA\u30B9\u306E\u30F4\u30A3\u30AA\u30E9\u594F\u8005\u3067\u3042\u308B\u3002\u30D1\u30A6\u30EB\u30FB\u30D2\u30F3\u30C7\u30DF\u30C3\u30C8\u3084\u30A6\u30A3\u30EA\u30A2\u30E0\u30FB\u30D7\u30EA\u30E0\u30ED\u30FC\u30BA\u3089\u3068\u3068\u3082\u306B\u30F4\u30A3\u30AA\u30E9\u306E\u72EC\u594F\u697D\u5668\u3068\u3057\u3066\u306E\u5730\u4F4D\u306E\u78BA\u7ACB\u306B\u8CA2\u732E\u3057\u305F\u3002\u30BF\u30FC\u30C6\u30A3\u30B9\u306F\u308F\u3056\u3068\u5927\u304D\u3081\u306E\u30F4\u30A3\u30AA\u30E9\u3092\u4F5C\u308A\u3001\u30F4\u30A3\u30AA\u30E9\u7279\u6709\u306E\u8C4A\u304B\u306A\u97F3\uFF08\u7279\u306BC\u7DDA\uFF09\u306E\u9B45\u529B\u3092\u8868\u3057\u305F\u3002"@ja . "Lionel Tertis (29 d\u00E9cembre 1876 - 22 f\u00E9vrier 1975) est un altiste anglais, un des premiers joueurs d'alto \u00E0 atteindre une notori\u00E9t\u00E9 internationale."@fr . . . . "Lionel Tertis (29 d\u00E9cembre 1876 - 22 f\u00E9vrier 1975) est un altiste anglais, un des premiers joueurs d'alto \u00E0 atteindre une notori\u00E9t\u00E9 internationale."@fr . . . . . . . . . . . . . . . . . "\u0422\u0435\u0440\u0442\u0438\u0441, \u041B\u0430\u0439\u043E\u043D\u0435\u043B"@ru . . . . "Lionel Tertis"@en . "1975-02-22"^^ . "1876-12-29"^^ . "non_vocal_instrumentalist"@en . . . "Lionel Tertis, CBE (29 December 1876 \u2013 22 February 1975) was an English violist. He was one of the first viola players to achieve international fame and a noted teacher."@en . . . . . . . . . . . "Lionel Tertis"@es . . . . . . . . . "1876-12-29"^^ . "Lionel Tertis"@en . "Lionel Tertis"@ca . . . . . . . . . "Lionel Tertis (Hartlepool, 29 de diciembre de 1876 - Wimbledon, 22 de febrero de 1975) fue un violista ingl\u00E9s, tal vez uno de los primeros artistas en atraer la atenci\u00F3n hacia la viola como un instrumento solista. Su sonido fue la inspiraci\u00F3n para muchas obras del repertorio de viola, entre ellos el famoso Conciertos para viola y orquesta de William Walton, aunque cabe mencionar que Tertis rechaz\u00F3 la partitura al verla por primera vez, calific\u00E1ndola como imposible de tocar. Sin embargo, cambi\u00F3 de opini\u00F3n unos a\u00F1os m\u00E1s tarde. Algunas de sus obras son Cinderella No More y My viola and I. Desde el 1901 fue el profesor de viola en la Royal Academy of Music de Londres."@es . . . "\u30E9\u30A4\u30AA\u30CD\u30EB\u30FB\u30BF\u30FC\u30C6\u30A3\u30B9\uFF08Lionel Tertis CBE, 1876\u5E7412\u670829\u65E5 - 1975\u5E742\u670822\u65E5\uFF09\u306F\u3001\u30A4\u30AE\u30EA\u30B9\u306E\u30F4\u30A3\u30AA\u30E9\u594F\u8005\u3067\u3042\u308B\u3002\u30D1\u30A6\u30EB\u30FB\u30D2\u30F3\u30C7\u30DF\u30C3\u30C8\u3084\u30A6\u30A3\u30EA\u30A2\u30E0\u30FB\u30D7\u30EA\u30E0\u30ED\u30FC\u30BA\u3089\u3068\u3068\u3082\u306B\u30F4\u30A3\u30AA\u30E9\u306E\u72EC\u594F\u697D\u5668\u3068\u3057\u3066\u306E\u5730\u4F4D\u306E\u78BA\u7ACB\u306B\u8CA2\u732E\u3057\u305F\u3002\u30BF\u30FC\u30C6\u30A3\u30B9\u306F\u308F\u3056\u3068\u5927\u304D\u3081\u306E\u30F4\u30A3\u30AA\u30E9\u3092\u4F5C\u308A\u3001\u30F4\u30A3\u30AA\u30E9\u7279\u6709\u306E\u8C4A\u304B\u306A\u97F3\uFF08\u7279\u306BC\u7DDA\uFF09\u306E\u9B45\u529B\u3092\u8868\u3057\u305F\u3002"@ja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Viola"@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "\uB77C\uC774\uC5B4\uB12C \uD14C\uB974\uD2F0\uC2A4"@ko . "violist"@en . . . . . . "1975"^^ . . . . "1900"^^ . "1101890679"^^ . "\u041B\u0430\u0301\u0439\u043E\u043D\u0435\u043B \u0422\u0435\u0301\u0440\u0442\u0438\u0441 CBE (\u0430\u043D\u0433\u043B. Lionel Tertis; 29 \u0434\u0435\u043A\u0430\u0431\u0440\u044F 1876, \u0423\u044D\u0441\u0442 \u0425\u0430\u0440\u0442\u043B\u043F\u0443\u043B, \u0433\u0440\u0430\u0444\u0441\u0442\u0432\u043E \u0414\u0430\u0440\u0435\u043C \u2014 22 \u0444\u0435\u0432\u0440\u0430\u043B\u044F 1975, \u041B\u043E\u043D\u0434\u043E\u043D) \u2014 \u0431\u0440\u0438\u0442\u0430\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u0430\u043B\u044C\u0442\u0438\u0441\u0442, \u043E\u0434\u0438\u043D \u0438\u0437 \u043F\u0435\u0440\u0432\u044B\u0445 \u0438\u0441\u043F\u043E\u043B\u043D\u0438\u0442\u0435\u043B\u0435\u0439 \u043D\u0430 \u044D\u0442\u043E\u043C \u0438\u043D\u0441\u0442\u0440\u0443\u043C\u0435\u043D\u0442\u0435, \u0434\u043E\u0431\u0438\u0432\u0448\u0438\u0445\u0441\u044F \u043C\u0438\u0440\u043E\u0432\u043E\u0439 \u0438\u0437\u0432\u0435\u0441\u0442\u043D\u043E\u0441\u0442\u0438."@ru . . "Lionel Tertis"@en . . . . . . . "\u30E9\u30A4\u30AA\u30CD\u30EB\u30FB\u30BF\u30FC\u30C6\u30A3\u30B9"@ja . "\u041B\u0430\u0301\u0439\u043E\u043D\u0435\u043B \u0422\u0435\u0301\u0440\u0442\u0438\u0441 CBE (\u0430\u043D\u0433\u043B. Lionel Tertis; 29 \u0434\u0435\u043A\u0430\u0431\u0440\u044F 1876, \u0423\u044D\u0441\u0442 \u0425\u0430\u0440\u0442\u043B\u043F\u0443\u043B, \u0433\u0440\u0430\u0444\u0441\u0442\u0432\u043E \u0414\u0430\u0440\u0435\u043C \u2014 22 \u0444\u0435\u0432\u0440\u0430\u043B\u044F 1975, \u041B\u043E\u043D\u0434\u043E\u043D) \u2014 \u0431\u0440\u0438\u0442\u0430\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u0430\u043B\u044C\u0442\u0438\u0441\u0442, \u043E\u0434\u0438\u043D \u0438\u0437 \u043F\u0435\u0440\u0432\u044B\u0445 \u0438\u0441\u043F\u043E\u043B\u043D\u0438\u0442\u0435\u043B\u0435\u0439 \u043D\u0430 \u044D\u0442\u043E\u043C \u0438\u043D\u0441\u0442\u0440\u0443\u043C\u0435\u043D\u0442\u0435, \u0434\u043E\u0431\u0438\u0432\u0448\u0438\u0445\u0441\u044F \u043C\u0438\u0440\u043E\u0432\u043E\u0439 \u0438\u0437\u0432\u0435\u0441\u0442\u043D\u043E\u0441\u0442\u0438."@ru . . . . . "Lionel Tertis \u00E8 stato un violista inglese, uno dei pi\u00F9 grandi di tutti i tempi. I suoi genitori, degli immigrati ebrei polacchi, si trasferirono a Londra quando Lionel aveva tre mesi. Il padre era cantore nella sinagoga di Londra e diede al figlio le basi musicali. Tertis studi\u00F2 pianoforte dai cinque anni e in seguito riusc\u00EC a mantenersi economicamente proprio grazie all'attivit\u00E0 di pianista. Studi\u00F2 violino con al Trinity College of Music di Londra."@it . . . . . . . . . . "1900"^^ . . . "Lionel Tertis \u00E8 stato un violista inglese, uno dei pi\u00F9 grandi di tutti i tempi. I suoi genitori, degli immigrati ebrei polacchi, si trasferirono a Londra quando Lionel aveva tre mesi. Il padre era cantore nella sinagoga di Londra e diede al figlio le basi musicali. Tertis studi\u00F2 pianoforte dai cinque anni e in seguito riusc\u00EC a mantenersi economicamente proprio grazie all'attivit\u00E0 di pianista. Studi\u00F2 violino con al Trinity College of Music di Londra. Pi\u00F9 tardi si trasfer\u00EC a Lipsia perch\u00E9 pensava che avrebbe avuto insegnanti migliori in Germania. In realt\u00E0 vi rimase solo sei mesi, perch\u00E9 il nuovo maestro fu una delusione. Tornato a Londra nel 1897, studi\u00F2 saltuariamente con Wessley e cominci\u00F2 a suonare saltuariamente la viola in un quartetto d'archi, grazie al consiglio di un compagno di studi. Questa esperienza lo port\u00F2 ad appassionarsi molto allo strumento. Nel 1900 torn\u00F2 alla Royal Academy e, divenuto professore titolare, fu invitato a suonare la viola nel quartetto del suo ex insegnante Wessley. In seguito entr\u00F2 nella Queen's Hall Orchestra come ultimo dei secondi violini, ma entro un anno fu promosso a spalla delle viole, posto che abbandon\u00F2 nel 1904 per intraprendere la carriera da solista. Dopo la prima guerra mondiale Tertis divenne ancora pi\u00F9 attivo come solista, strumentista da camera e promotore di nuova letteratura per viola. Il 10 ottobre 1925 esegu\u00EC la prima di Flos campi, suite per viola, coro e orchestra composta da Ralph Vaughan Williams e dedicata al violista britannico. Il suo ultimo concerto risale al 4 febbraio 1937, quando esegu\u00EC l'Aroldo in Italia con l'orchestra della BBC. L'abbandono della carriera solistica \u00E8 dovuto al fatto che Tertis aveva iniziato a soffrire di fibromialgia acuta al braccio destro. Nello stesso anno, per\u00F2, il grande musicista cominci\u00F2 a fare degli esperimenti riguardanti la misura della viola, in quanto voleva cercare la misura ideale dello strumento. Secondo lui, infatti, le viole sufficientemente sonore non erano maneggevoli perch\u00E9 erano troppo grosse, ma allo stesso tempo gli strumenti pi\u00F9 piccoli non avevano un suono abbastanza potente. Alla fine di un lungo periodo di sperimentazione, stabil\u00EC che la misura ideale era di 42,55 cm. Nonostante il suo precedente ritiro dal palcoscenico, vi torn\u00F2 nel 1939 per beneficenza e nel 1950, a 74 anni, per presentare il suo modello di viola. Molti compositori hanno scritto opere apposta per Tertis, che le eseguiva tutte in pubblico e inoltre le faceva studiare ai suoi allievi. Composizioni che apprezzava molto erano quelle per pi\u00F9 viole, tra cui quelle di . Nel 1938 riun\u00EC gli elementi dell'esecuzione artistica a cui teneva di pi\u00F9 in un libriccino di 22 pagine intitolato Beauty of Tone in String Playing. La vita musicale e i successi della sua carriera sono documentati nelle sue due autobiografie: Cinderella no more e My viola and I."@it . . . . . . . . . . . . . . . "Lionel Tertis (West Hartlepool, 29 de desembre de 1876 - Londres, 22 de febrer de 1975) va ser un violista angl\u00E8s, i un dels primers jugadors de viola que va assolir fama internacional. Tamb\u00E9 va ser un professor molt notori. Com a professor de viola i a la mem\u00F2ria RAM (des de 1900), va animar els seus companys i estudiants a compondre per a l'instrument, ampliant aix\u00ED el seu repertori. El 1906, Tertis va ser temporalment al fam\u00F3s \"Boh\u00E8mia Quartet\" per reempla\u00E7ar el violista/compositor Oskar Nedbal i m\u00E9s tard va prendre la posici\u00F3 de viola al \"Gerald Walenn Quartet\"."@ca . . . . . . . . . . . "Lionel Tertis"@de . . . . . "Lionel Tertis"@fr . . . . . . . . . "\uB77C\uC774\uC5B4\uB12C \uD14C\uB974\uD2F0\uC2A4 (Lionel Tertis, 1876\uB144 12\uC6D4 29\uC77C\u20131975\uB144 2\uC6D4 22\uC77C)\uB294 \uC601\uAD6D\uC758 \uBE44\uC62C\uB9AC\uC2A4\uD2B8\uB85C\uC11C, \uAD6D\uC81C\uC801\uC778 \uBA85\uC131\uC744 \uC5BB\uC740 \uCCAB \uBE44\uC62C\uB77C \uC8FC\uC790\uB85C \uAF3D\uD78C\uB2E4."@ko . . . . . . . . . . . . "Lionel Tertis (West Hartlepool, 29 de desembre de 1876 - Londres, 22 de febrer de 1975) va ser un violista angl\u00E8s, i un dels primers jugadors de viola que va assolir fama internacional. Tamb\u00E9 va ser un professor molt notori. Tertis va n\u00E9ixer a West Hartlepool, fill d'immigrants polonesos-jueus. (S'ha notat sovint que tant ell com el violoncel\u00B7lista Pau Casals van n\u00E9ixer el mateix dia.) Va estudiar primer viol\u00ED a Leipzig, Alemanya i a la Royal Academy of Music (RAM) de Londres. All\u00E0 va ser animat pel director, , a que adopt\u00E9s al seu lloc la viola. Sota la influ\u00E8ncia addicional d', ho va fer i es va convertir r\u00E0pidament en un dels violistes m\u00E9s coneguts del seu temps, fent una gira per Europa i els Estats Units com a solista. Com a professor de viola i a la mem\u00F2ria RAM (des de 1900), va animar els seus companys i estudiants a compondre per a l'instrument, ampliant aix\u00ED el seu repertori. El 1906, Tertis va ser temporalment al fam\u00F3s \"Boh\u00E8mia Quartet\" per reempla\u00E7ar el violista/compositor Oskar Nedbal i m\u00E9s tard va prendre la posici\u00F3 de viola al \"Gerald Walenn Quartet\". Compositors com Arnold Bax, Frank Bridge, Gustav Holst, Benjamin Dale, , Ralph Vaughan Williams i William Walton van escriure peces per a ell. La pe\u00E7a de Walton va ser el seu Viola Concerto; tanmateix, Tertis no va donar l'estrena mundial ja que en aquell moment tenia dificultat per comprendre el temps de la pe\u00E7a; aquest honor va ser a Paul Hindemith. Va ser propietari d'una Montagnana del 1717 del 1920 al 1937 que va trobar durant una de les seves gires de concerts a Par\u00EDs el 1920 i va tenir una oportunitat per adquirir-la. Segons les seves mem\u00F2ries, \"em va ser mostrat en un estat de reproducci\u00F3, sense pont, cordes ni taulell... No hi havia cap cas (era un instrument tan gran de 17 1/8 polzades), per la qual cosa la meva dona va venir al rescat. embolicant-lo amb la capa impermeable i aix\u00ED va ser portada a trav\u00E9s del Canal Angl\u00E8s. \" Tertis preferia una gran viola per obtenir un to especialment ric del seu instrument. Sabent que alguns trobarien un instrument de 17-1/8 polzades massa gran, va crear el seu propi model Tertis, que proporciona molts dels avantatges tonals de l'instrument m\u00E9s gran amb una mida manejable de 16-3/4 polzades. Tertis va vendre el Montegnana del 1717 al seu alumneBernard Shore el 1937, que al seu torn va transmetre al seu alumne Roger Chase . Juntament amb (piano), i , Tertis va formar els int\u00E8rprets de M\u00FAsica de Cambra. Tamb\u00E9 va animar i practicar mentre treballava per fundar el \"Quartet Griller\" el 1928 i va influir en l'entusiasme de Griller per la primera escola vienesa. El 1936, mentre estava a la millor altura, va anunciar la seva retirada de la plataforma de concerts per concentrar-se en l'ensenyament. Va apar\u00E8ixer com a solista una vegada m\u00E9s, en un concert especial el 1949 a un p\u00FAblic convidat a la mem\u00F2ria RAM per ajudar a recaptar diners pel seu fons per animar la composici\u00F3 de la m\u00FAsica per a la viola. Va ser nomenat Comandant de l'Ordre de l'Imperi Brit\u00E0nic (CBE) en els Honors d'Any Nou de 1950. Tertis va compondre diverses obres originals i tamb\u00E9 va arreglar moltes peces no origin\u00E0ries per a la viola, com ara el Concert per a violoncel d'Edward Elgar. Va ser l'autor de diverses publicacions sobre el toc de corda, la viola en particular i la seva pr\u00F2pia vida. Inclouen la Ventafocs no M\u00E9s i La Viola i jo. Lionel Tertis va morir a Wimbledon, Londres."@ca . . . . . . . "Lionel Tertis (Hartlepool, 29 de diciembre de 1876 - Wimbledon, 22 de febrero de 1975) fue un violista ingl\u00E9s, tal vez uno de los primeros artistas en atraer la atenci\u00F3n hacia la viola como un instrumento solista. Su sonido fue la inspiraci\u00F3n para muchas obras del repertorio de viola, entre ellos el famoso Conciertos para viola y orquesta de William Walton, aunque cabe mencionar que Tertis rechaz\u00F3 la partitura al verla por primera vez, calific\u00E1ndola como imposible de tocar. Sin embargo, cambi\u00F3 de opini\u00F3n unos a\u00F1os m\u00E1s tarde. Algunas de sus obras son Cinderella No More y My viola and I."@es . . .