This HTML5 document contains 261 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbpedia-dahttp://da.dbpedia.org/resource/
dbpedia-elhttp://el.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbpedia-svhttp://sv.dbpedia.org/resource/
n35http://www.ubu.com/historical/kaprow/
dbpedia-fihttp://fi.dbpedia.org/resource/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
n52https://web.archive.org/web/20061210162139/http:/www.mailartist.com/johnheldjr/
dbpedia-shhttp://sh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-hrhttp://hr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ethttp://et.dbpedia.org/resource/
dbpedia-hehttp://he.dbpedia.org/resource/
n29http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
n33http://
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
n62http://ky.dbpedia.org/resource/
n59https://www.sfu.ca/~andrewf/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
n26https://web.archive.org/web/20060409145935/http:/pomaranczowa-alternatywa.republika.pl/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dbpedia-cshttp://cs.dbpedia.org/resource/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n32http://d-nb.info/gnd/
n30http://dbpedia.org/resource/File:
dbphttp://dbpedia.org/property/
dbpedia-euhttp://eu.dbpedia.org/resource/
n24http://www.gerda-henkel-stiftung.de/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-ukhttp://uk.dbpedia.org/resource/
n34http://zkm.de/publikation/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-srhttp://sr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-huhttp://hu.dbpedia.org/resource/
dbpedia-skhttp://sk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-jahttp://ja.dbpedia.org/resource/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
n22http://www.doctorhugo.org/
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
dbpedia-rohttp://ro.dbpedia.org/resource/
n44http://dbpedia.org/resource/OBJECT:
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
n54https://global.dbpedia.org/id/
n14http://shtoor.com/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-alshttp://als.dbpedia.org/resource/
dbpedia-zhhttp://zh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-kohttp://ko.dbpedia.org/resource/
n20http://lt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-behttp://be.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fahttp://fa.dbpedia.org/resource/
dbpedia-trhttp://tr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ndshttp://nds.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#

Statements

Subject Item
dbr:Happening
rdf:type
owl:Thing dbo:Album
rdfs:label
Χάπενινγκ Happening Happening ハプニング 해프닝 Happening Happening Хеппенинг Happening Гепенінг Happening Happening 偶发艺术 Happening Happening Happening Happening Happening
rdfs:comment
偶发艺术（英語：Happening）指的是可被认作艺术（通常指行为艺术）的表演、事件等。这一概念最先在1950年代由提出，用于描述一系列与艺术有关的事件。 Un happening est une performance (au sens anglais du mot : « représentation »), un événement ou une situation qui peut être considéré comme un art. Utilisé pour la première fois dans la langue française en 1964, ce substantif est emprunté à l'anglais (participe présent du verbe to happen : arriver, se produire). Une traduction possible serait une « intervention artistique ». Le happening se distingue de la performance par son caractère spontané et le fait qu'il exige la participation active du public, public qui n'est plus considéré tel quel, mais comme intervenant. Happening är inom konsten en till synes oförberedd föreställning, händelse eller serie händelser, ibland med syfte att få åskådarna att delta. Happening utvecklades i slutet av 1950-talet och början av 1960-talet i USA och vissa menar att en "föreställning" som John Cage företog sig vid Black Mountain College 1952 kan ses som den första happeningen. skapa konst med kroppar och rörelser, "konst är livet och livet är konst, oskiljaktiga". ( 미국 영화에 대해서는 해프닝 (영화) 문서를 참고하십시오.) 해프닝(영어: happening)은 1950년대부터 1970년대 초반을 중심으로 북아메리카, 서유럽 · 일본 등으로 확장된 갤러리와 시가지에서 이루어지는 비재현적이고 일회성이 강한 공연 예술이나 작품 전시 등을 총칭한다. 음악가 존 케이지와 협업하여 미술가 짐 다인과 클라스 올든버그, 앨런 캐프로가 함께 개척한 해프닝은 뉴욕 미술계에서 유행한 추상표현주의의 음산한 분위기와 완전한 대조를 이루는 혼란스러운 행위 예술이다. 해프닝의 첫 번째 작품인 30초짜리 《더 스마일링 워커》(The Smiling Worker)가 1959년 공연되었다. Happening (palabra inglesa que significa acontecimiento, ocurrencia, suceso) es toda experiencia que parte de la ecuación --improvisación. Tiene su origen en la década de 1950 y se considera una manifestación artística multidisciplinaria. Como manifestación artística múltiple que pretende la participación espontánea del público, suele ser efímero. Por este motivo, suelen presentarse en lugares públicos, irrumpiendo en la cotidianidad. A happening is a performance, event, or situation art, usually as performance art. The term was first used by Allan Kaprow during the 1950s to describe a range of art-related events. Een happening is een spectaculaire openbare, spontaan lijkende maar vooraf bedachte gebeurtenis, bedoeld om de openbare orde op een ludieke manier te verstoren, zodoende te choqueren, en daarmee als star en ouderwets ervaren denkbeelden belachelijk te maken. Хе́ппенинг (или хэ́ппенинг, англ. happening) — форма современного искусства, представляющая собой действия, события или ситуации, происходящие при участии художника, но не контролируемые им полностью. Хеппенинг обычно включает в себя импровизацию и не имеет, в отличие от перформанса, чёткого сценария. Одна из задач хеппенинга — преодоление границ между художником и зрителем. Основоположником хеппенинга как представления с элементами случайности является Джон Кейдж, который осуществил первый хеппенинг в 1952 году. В соответствии с его представлениями о значении случая в художественном творчестве, хеппенинги иногда называют «спонтанными бессюжетными театральными событиями». Термин в 1958 году был предложен Алланом Капроу, учеником Кейджа. Капроу отказывался от традиционных принципов художест O happening (traduzido do inglês, "acontecimento") é uma forma de expressão das artes visuais que, de certa forma, apresenta características das artes cênicas. Neste tipo de obra, quase sempre planejada, incorpora-se algum elemento de espontaneidade ou improvisação, que nunca se repete da mesma maneira a cada nova apresentação. O termo happening, como categoria artística, foi utilizado pela primeira vez pelo artista Allan Kaprow, em 1959. Como evento artístico, acontecia em ambientes diversos, geralmente fora de museus e galerias, nunca preparados previamente para esse fim. Happening (euskaraz: gertakizun) arte-giroko ikuskizuna da. Aldez aurretik erabakitako egitarau bati jarraitzen zaio, eta, ikuslearen laguntza zuzenaz, espazioak eta denborak mugaturiko ekintzak izaten dira happeningak. Hastapenak 1959. urtean New Yorken izan zituen, edo George Segalek bultzaturik, eta batik bat 1960ko hamarkadan ezagutarazi zen ikuskizun mota hau. Ге́пенінг (англ. happening — випадок, подія) — різновид мистецтва дії (перформанс, мистецтво процесу, мистецтво демонстрації), один із проявів акціонізму, спрямованого на заміну традиційного художнього твору простим жестом, розіграною виставою, спровокованою подією. Певна форма дій, акцій, учинків, під час яких митці намагаються залучити глядачів до гри, сценарій якої намічений тільки приблизно. Вид рухомого твору, в якому довкілля, речі відіграють роль не менш вагому, ніж живі учасники акції. Гепенінг є ігровою імпровізацією, яка дає вихід різноманітним підсвідомим спонуканням. Творчість у стилі гепенінг полягає в маніпулюванні об'єктами і людьми в просторі. Un happening (en català, "esdeveniment") és un esdeveniment artístic, sovint amb vindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle xx, similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus. Els principals referents de happenings són John Cage, Joseph Beuys, Jim Dine, Allan Kaprow, Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Yoko Ono, Robert Rauschenberg i Wolf Vostell. Das Happening (englisch; von englisch to happen „geschehen“) ist neben Fluxus eine der wichtigsten Formen der Aktionskunst der 1960er Jahre. Ein Happening ist ein direkt mit dem Publikum improvisiertes Ereignis. Eine der frühen Formen des Happenings ist das Dé-coll/age-Happening. Dazu gehören das Werfen von Gegenständen ins Publikum, Exhibitionismus, Blut- und Farborgien, Zerstören, Zerreißen, Verdrecken von Gegenständen. Ziel ist die durch unterschiedlichste Handlungen verursachte Schockwirkung auf ein Publikum, das in das Ereignis einbezogen wird. Dieses ist dabei Teil der vom Künstler erdachten Aktion. Es wird mit in die künstlerischen Handlungen einbezogen, wobei der Geschehensablauf nicht von vornherein festgelegt ist. Je nach Reaktion der Zuschauer kann unterschiedlich improvisiert w Happening (z ang. „dzianie się”, „zdarzenie”) – zorganizowane wydarzenie ograniczone czasowo, mające swoją dramaturgię tworzącą logiczną narrację, lub zestaw znaków: haseł, obrazów, gestów, przedmiotów, postaci w przestrzeni. ハプニングは、1950年代から1970年代前半を中心に、北米・西ヨーロッパ・日本などで展開された、ギャラリーや市街地で行われる非再現的で一回性の強いパフォーマンスアートや作品展示などを総称するのに用いられる美術用語である。ハプニングの創始者と言われるアラン・カプローによると「きまった時間と空間の中で演じられる点では演劇に関連をもった芸術形式」。 L'happening è una forma d'arte contemporanea che nasce a opera di Allan Kaprow (18 Happenings in 6 Parts, New York, 1959) e si focalizza non tanto sull'oggetto ma sull'evento che si riesce ad organizzare: «L' "happening" è una forma di teatro in cui diversi elementi alogici, compresa l'azione scenica priva di matrice, sono montati deliberatamente insieme e organizzati in una struttura a compartimenti». Happening (vysl. hepenynk) je výraz se širší škálou významů. Může označovat , příležitostné mimořádné shromáždění, ale některé slovníky uvádějí jako základní nebo dokonce jediný význam používání netradičních uměleckých forem a prvků (například divadelních, výtvarných nebo hudebních) se záměrem šokovat nebo provokovat diváky a vtahovat je do akce. Databáze současného umění Artlist definuje happening jako „způsob uměleckého výrazu, který se formuje náhodným rozvíjením děje formou inscenované události za účasti umělce i diváků – účastníků happeningu“ a cituje definici Allana Kaprowa, původce termínu, který happening definoval jako „soubor událostí předváděných nebo vnímaných po určitou dobu a na více místech…“
foaf:homepage
n33:www.gerda-henkel-stiftung.de
foaf:depiction
n29:Jean-Jacques_Lebel_-_Beat_Generation,_2013.11.09_(1).jpg n29:Joseph_Beuys_Filtz_TV_by_Lothar_Wolleh.jpg n29:Marta_Minujín_Leyendo_las_noticias1.jpg n29:Marta_Minujín_Leyendo_las_noticias3.jpg n29:SurvivalResearch2006.jpg
dcterms:subject
dbc:Social_gatherings dbc:Performance_art dbc:Arts_events dbc:Contemporary_art dbc:Avant-garde_art dbc:Hippie_movement
dbo:wikiPageID
144048
dbo:wikiPageRevisionID
1115092308
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Poland dbr:Robert_Whitman dbr:Red_Grooms dbr:Joseph_Beuys dbr:Belgium dbr:Australia dbr:Jack_Kerouac dbr:Oregon_Country_Fair dbr:Police dbr:Jeff_Nuttall dbr:My_inner_beast dbr:Lucas_Samaras dbc:Social_gatherings dbr:Japan dbr:Hong_Kong dbr:Nam_June_Paik dbr:Martial_law_in_Poland dbr:Gary_Botting dbr:Tokyo dbr:Claes_Oldenburg dbc:Performance_art dbr:Great_Neck,_New_York dbr:Prague n30:SurvivalResearch2006.jpg dbr:Jens_Galschiøt dbr:Charles_Olson dbr:Panamarenko n30:Joseph_Beuys_Filtz_TV_by_Lothar_Wolleh.jpg dbr:Performance dbr:Bob_Cobbing dbr:M._C._Richards dbr:Charlotte_Moorman dbr:Theater_of_the_Oppressed dbr:Brussels dbr:Performance_poetry dbr:Robert_Delford_Brown n30:Jean-Jacques_Lebel_-_Beat_Generation,_2013.11.09_(1).JPG dbr:Netherlands dbr:Art dbr:Destruction_in_Art_Symposium dbr:Wojciech_Jaruzelski dbr:Liverpool dbr:Allan_Kaprow dbr:Seine dbr:Mexico_City dbr:Yves_Klein dbr:Nude dbr:Merce_Cunningham dbr:British_Poetry_Revival dbr:Édith_Piaf dbr:New_York_City dbr:Hugo_Heyrman dbr:Cut_Piece_1964 dbr:Theater_Piece_No._1 dbr:Noah_Wardrip-Fruin dbr:Iron_Curtain n44:PARADISE dbr:Marquis_de_Sade dbr:Poetics dbr:Waldemar_Fydrych dbr:Black_Mountain_College dbc:Arts_events dbr:Provo_(movement) dbr:Robert_Rauschenberg dbr:Orange_Alternative dbr:Amsterdam dbr:Krzysztof_Jung dbr:Ubuweb dbr:Tyko_Say dbr:Joris-Karl_Huysmans dbc:Contemporary_art dbr:Jean_Tinguely dbr:Venice dbr:Smolin_Gallery dbr:United_States dbr:Pillar_of_Shame dbr:Sound_poetry dbr:Antwerp dbr:Tadeusz_Kantor dbr:Yoko_Ono dbr:Situationist_International dbr:Ostend dbr:Sydney dbr:Burning_Man dbr:George_Segal_(artist) dbr:Prepared_piano dbr:Nick_Montfort dbr:Poetry_of_the_United_States dbr:The_Theatre_and_its_Double dbr:Yellow_House_Artist_Collective dbc:Avant-garde_art dbr:Bob_Thompson_(painter) dbr:Adrian_Henri dbr:Tiananmen_Square_protests_of_1989 dbr:Wim_T._Schippers dbr:John_Cage dbr:Marta_Minujín dbr:David_Tudor dbr:Wolf_Vostell dbr:Fluxus_at_Rutgers_University dbr:Río_de_La_Plata dbr:Performance_art dbr:Germany dbr:Sogetsu_Art_Center dbr:Jean-Jacques_Lebel dbr:Yayoi_Kusama dbr:World dbr:Zone_de_Sensibilité_Picturale_Immatérielle dbr:HA_Schult dbr:Antonin_Artaud dbr:Maidenform dbr:Jim_Dine dbr:Gold dbr:Carolee_Schneemann dbr:International_Poetry_Incarnation dbr:Europe dbr:Poetry dbr:Dick_Higgins dbc:Hippie_movement dbr:Hatje_Cantz_Verlag
dbo:wikiPageExternalLink
n14: n22:happenings.html n24:%3Fpage_id=79659&language=en%7Ctitle=Gerda n33:pomaranczowa-alternatywa.republika.pl n34:beuys-brock-vostell-0%7Ctitle=Beuys n35:index.html n26: n52:InterviewWithAlanKaprow.html n59:happening.htm
owl:sameAs
dbpedia-fr:Happening dbpedia-cs:Happening wikidata:Q108874 dbpedia-hr:Happening dbpedia-da:Happening dbpedia-ca:Happening dbpedia-sr:Хепенинг dbpedia-uk:Гепенінг n20:Hepeningas dbpedia-sv:Happening dbpedia-hu:Happening dbpedia-pl:Happening dbpedia-nds:Happening dbpedia-als:Happening n32:4159095-8 dbpedia-sk:Happening dbpedia-ro:Happening dbpedia-et:Häpening dbpedia-de:Happening dbpedia-he:הפנינג dbpedia-ru:Хеппенинг dbpedia-be:Хэпенінг dbpedia-fi:Happeningit dbpedia-nl:Happening dbpedia-ja:ハプニング dbpedia-zh:偶发艺术 dbpedia-ko:해프닝 dbpedia-fa:نمایش_پیشامدی freebase:m.012736 n54:AJZA dbpedia-eu:Happening dbpedia-tr:Happening dbpedia-sh:Hepening dbpedia-pt:Happening dbpedia-es:Happening dbpedia-el:Χάπενινγκ n62:Хеппенинг dbpedia-it:Happening
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Guerrilla_theatre dbt:Cite_web dbt:Webarchive dbt:Hippies dbt:ISBN dbt:Authority_control dbt:Reflist dbt:Full_citation_needed dbt:Multiple_image dbt:Short_description dbt:Failed_verification dbt:Other_uses dbt:Avant-garde dbt:Citation_needed
dbo:thumbnail
n29:SurvivalResearch2006.jpg?width=300
dbp:align
right
dbp:date
2006-04-09
dbp:footer
Argentine artist Marta Minujín in a 1965 happening, Reading the news, in which she got into the Río de La Plata wrapped in newspapers.
dbp:image
Marta Minujín Leyendo las noticias3.jpg Marta Minujín Leyendo las noticias1.jpg
dbp:url
n26:
dbp:width
200
dbo:abstract
Happening (palabra inglesa que significa acontecimiento, ocurrencia, suceso) es toda experiencia que parte de la ecuación --improvisación. Tiene su origen en la década de 1950 y se considera una manifestación artística multidisciplinaria. En un principio, el happening artístico fue una tentativa de producir una obra de arte que naciese del acto a organizar y con la participación de los espectadores (que abandonasen así su posición de sujetos pasivos y se liberasen a través de la expresión emotiva y la representación colectiva). Aunque es común confundir el happening con la llamada acción artística, el primero difiere de la segunda en la improvisación. Como manifestación artística múltiple que pretende la participación espontánea del público, suele ser efímero. Por este motivo, suelen presentarse en lugares públicos, irrumpiendo en la cotidianidad. 偶发艺术（英語：Happening）指的是可被认作艺术（通常指行为艺术）的表演、事件等。这一概念最先在1950年代由提出，用于描述一系列与艺术有关的事件。 Happening är inom konsten en till synes oförberedd föreställning, händelse eller serie händelser, ibland med syfte att få åskådarna att delta. Happening utvecklades i slutet av 1950-talet och början av 1960-talet i USA och vissa menar att en "föreställning" som John Cage företog sig vid Black Mountain College 1952 kan ses som den första happeningen. skapa konst med kroppar och rörelser, "konst är livet och livet är konst, oskiljaktiga". Den första svenska happeningen brukar anses ha framförts på Moderna Museet i maj 1962. Förslaget kom från Knut Wiggen och den arrangerades av Fylkingen. Några av de medverkande förutom Wiggen var: Lars-Gunnar Bodin, , Bengt Emil Johnson och Lena Madsén. Happeningen, som varade i cirka 40 minuter, bestod bland annat av en blockflöjtstrio som spelade Grieg, konstnären var halvnaken och slog på en gonggong, mannekängen Lena Madsén visade kläder, Bengt Emil Johnson läste sin dikt Irma Undéns uppgång och förgängelse (till de medverkande). Ett avsnitt ur denna dikt delades ut till publiken likt ett allsångsblad. Allt detta ackompanjerades av att en välklädd man åt en finare middag. När han var färdig och notan var betald var happeningen över. Happening (z ang. „dzianie się”, „zdarzenie”) – zorganizowane wydarzenie ograniczone czasowo, mające swoją dramaturgię tworzącą logiczną narrację, lub zestaw znaków: haseł, obrazów, gestów, przedmiotów, postaci w przestrzeni. Ге́пенінг (англ. happening — випадок, подія) — різновид мистецтва дії (перформанс, мистецтво процесу, мистецтво демонстрації), один із проявів акціонізму, спрямованого на заміну традиційного художнього твору простим жестом, розіграною виставою, спровокованою подією. Певна форма дій, акцій, учинків, під час яких митці намагаються залучити глядачів до гри, сценарій якої намічений тільки приблизно. Вид рухомого твору, в якому довкілля, речі відіграють роль не менш вагому, ніж живі учасники акції. Гепенінг є ігровою імпровізацією, яка дає вихід різноманітним підсвідомим спонуканням. Творчість у стилі гепенінг полягає в маніпулюванні об'єктами і людьми в просторі. A happening is a performance, event, or situation art, usually as performance art. The term was first used by Allan Kaprow during the 1950s to describe a range of art-related events. ( 미국 영화에 대해서는 해프닝 (영화) 문서를 참고하십시오.) 해프닝(영어: happening)은 1950년대부터 1970년대 초반을 중심으로 북아메리카, 서유럽 · 일본 등으로 확장된 갤러리와 시가지에서 이루어지는 비재현적이고 일회성이 강한 공연 예술이나 작품 전시 등을 총칭한다. 음악가 존 케이지와 협업하여 미술가 짐 다인과 클라스 올든버그, 앨런 캐프로가 함께 개척한 해프닝은 뉴욕 미술계에서 유행한 추상표현주의의 음산한 분위기와 완전한 대조를 이루는 혼란스러운 행위 예술이다. 해프닝의 첫 번째 작품인 30초짜리 《더 스마일링 워커》(The Smiling Worker)가 1959년 공연되었다. ハプニングは、1950年代から1970年代前半を中心に、北米・西ヨーロッパ・日本などで展開された、ギャラリーや市街地で行われる非再現的で一回性の強いパフォーマンスアートや作品展示などを総称するのに用いられる美術用語である。ハプニングの創始者と言われるアラン・カプローによると「きまった時間と空間の中で演じられる点では演劇に関連をもった芸術形式」。 L'happening è una forma d'arte contemporanea che nasce a opera di Allan Kaprow (18 Happenings in 6 Parts, New York, 1959) e si focalizza non tanto sull'oggetto ma sull'evento che si riesce ad organizzare: «L' "happening" è una forma di teatro in cui diversi elementi alogici, compresa l'azione scenica priva di matrice, sono montati deliberatamente insieme e organizzati in una struttura a compartimenti». Kaprow descrisse, nel catalogo, il dispositivo messo a punto per i vari happening. Gli happening si sarebbero svolti in tre spazi differenti caratterizzati ognuno da un'atmosfera e da un tipo di illuminazione diverse: bianca e blu nel primo, bianca e rossa nel secondo, blu nel terzo. Oltre ai collage e agli oggetti erano previste delle sedie in numero variabile da 75 a 100. Gli invitati ricevevano cartellini numerati e dovevano cambiare sedia, come indicato dalle regole stabilite nel programma. Potevano dunque assistere agli eventi proposti che si sarebbero svolti una sola volta, per una durata totale di un'ora e mezzo: proiezione di diapositive, ascolto di musica improvvisata, una donna nuda che sprofonda in un divano, un'altra che spreme arance, un gruppo di artisti che dipingono tele appese a tramezzi, altri che fanno girare cartelli e recitano testi o suonano uno strumento. Tutti questi eventi incarnano valori antitetici a quelli caratterizzanti l'universo delle “belle arti”, eventi che in particolare promuovono l'effimero, il mutevole, il riavvicinamento tra arte e vita. Gli artisti che si occupano dell'organizzazione degli happening tendono a svincolare il pubblico dal ruolo di fruitore passivo. L'happening avviene generalmente in luogo pubblico, all'aperto come fosse un gesto di irruzione nella quotidianità. Hanno conquistato fama gli happening di Spencer Tunick che coinvolgono una massa di persone nude. Importanti sviluppi di questa linea di ricerca (sia poetica sia politica) sono il situazionismo e il fenomeno degli indiani metropolitani. Un happening est une performance (au sens anglais du mot : « représentation »), un événement ou une situation qui peut être considéré comme un art. Utilisé pour la première fois dans la langue française en 1964, ce substantif est emprunté à l'anglais (participe présent du verbe to happen : arriver, se produire). Une traduction possible serait une « intervention artistique ». Le happening se distingue de la performance par son caractère spontané et le fait qu'il exige la participation active du public, public qui n'est plus considéré tel quel, mais comme intervenant. Le happening repose sur quatre éléments fondamentaux qui sont le temps, l'espace, le corps ou la présence de l'artiste et l'implication du spectateur. Il est considéré comme un art éphémère qui ne laisse que des traces des œuvres, comme des photographies et parfois des films ou des témoignages. Le spectateur joue un rôle important dans l'œuvre puisqu'il est ajouté afin de créer un élément de hasard, ainsi l'œuvre ne sera jamais la même que la fois précédente. Le happening est aussi une démarche dite libératrice de toutes contraintes, qu'elles soient artistiques ou sociales, qui se veut souvent provocatrice et humoristique et qui séduit de nombreux artistes puisqu'il attire de nombreux métiers de l'art tels que les peintres, les acteurs ou encore les danseurs. Un happening (en català, "esdeveniment") és un esdeveniment artístic, sovint amb vindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle xx, similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus. Els principals referents de happenings són John Cage, Joseph Beuys, Jim Dine, Allan Kaprow, Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Yoko Ono, Robert Rauschenberg i Wolf Vostell. La proposta original del happening (en català, esdeveniment) artístic té com temptativa el produir una obra d'art que no es focalitza en objectes sinó en l'esdeveniment i la participació dels espectadors, perquè deixin de ser subjectes passius i, amb la seva activitat, arribin a un alliberament a través de l'expressió emotiva i la representació col·lectiva. Encara que és comú confondre el happening amb una performance (en català, acció artística) el primer difereix de la segona per la seva suposada espontaneïtat i improvisació o, atès que és difícil, almenys per una certa imprevisibilitat. El happening com manifestació artística pot ser d'estils molt diversos. És efímer i sovint es produeix en llocs públics, com a irrupció en la quotidianitat. O happening (traduzido do inglês, "acontecimento") é uma forma de expressão das artes visuais que, de certa forma, apresenta características das artes cênicas. Neste tipo de obra, quase sempre planejada, incorpora-se algum elemento de espontaneidade ou improvisação, que nunca se repete da mesma maneira a cada nova apresentação. Apesar de ser definida por alguns historiadores como um sinônimo de performance, o happening é diferente porque, além do aspecto de imprevisibilidade, geralmente envolve a participação direta ou indireta do público espectador. Para o compositor John Cage, os happenings eram "eventos teatrais espontâneos e sem trama". O termo happening, como categoria artística, foi utilizado pela primeira vez pelo artista Allan Kaprow, em 1959. Como evento artístico, acontecia em ambientes diversos, geralmente fora de museus e galerias, nunca preparados previamente para esse fim. Na pop art, artistas como Kaprow e Jim Dine, programavam happennings com o intuito de "tirar a arte das telas e trazê-la para a vida". Robert Rauschenberg, em Spring Training (traduzido do inglês, "Treino de Primavera"), alugou trinta tartarugas para soltá-las sobre um palco escuro, com lanternas presas nos cascos. Enquanto as tartarugas emitiam luzes em direções aleatórias, o artista perambulava entre elas vestindo calças de jóquei. No final, sobre pernas-de-pau, Rauschenberg jogou água em um balde de gelo seco preso a sua cintura, levantando nuvens de vapor ao seu redor. Ao terminar o happening, o artista afirmou: "As tartarugas foram verdadeiras artistas, não foi?". Durante o movimento Provo, de 1964 a 1966, os membros do grupo faziam happenings nas praças de Amsterdã. Happening (euskaraz: gertakizun) arte-giroko ikuskizuna da. Aldez aurretik erabakitako egitarau bati jarraitzen zaio, eta, ikuslearen laguntza zuzenaz, espazioak eta denborak mugaturiko ekintzak izaten dira happeningak. Hastapenak 1959. urtean New Yorken izan zituen, edo George Segalek bultzaturik, eta batik bat 1960ko hamarkadan ezagutarazi zen ikuskizun mota hau. Хе́ппенинг (или хэ́ппенинг, англ. happening) — форма современного искусства, представляющая собой действия, события или ситуации, происходящие при участии художника, но не контролируемые им полностью. Хеппенинг обычно включает в себя импровизацию и не имеет, в отличие от перформанса, чёткого сценария. Одна из задач хеппенинга — преодоление границ между художником и зрителем. Основоположником хеппенинга как представления с элементами случайности является Джон Кейдж, который осуществил первый хеппенинг в 1952 году. В соответствии с его представлениями о значении случая в художественном творчестве, хеппенинги иногда называют «спонтанными бессюжетными театральными событиями». Термин в 1958 году был предложен Алланом Капроу, учеником Кейджа. Капроу отказывался от традиционных принципов художественного мастерства и постоянства в искусстве. В США к числу художников, развивавших искусство хеппенинга в период его становления, помимо Кейджа и Капроу относятся Джим Дайн, Клас Ольденбург, Роберт Раушенберг, Рой Лихтенштейн. Идея хеппенинга связана с принципом зрительского участия, часто подразумевает постановочные демонстрации в целях социально-политической пропаганды, как многие из работ Йозефа Бойса, или с целью шокировать общественную мораль. В 1959 году театр «» поставил пьесу 18 хэппенингов в шести частях (18 Happenings in 6 parts), придуманную Алланом Капроу. Зрители могли приобщиться к происходившему прямо в зале, выпив бокал вина вместе с героями. Хеппенинги стали известны с начала 1960-х годов. На 1960-е годы пришёлся их расцвет (преимущественно в США). Одним из известных современных видов регулярных хеппенингов в России является Монстрация. Одним из известных устроителей хеппенингов в Европе является французский художник Жан-Жак Лебель. Een happening is een spectaculaire openbare, spontaan lijkende maar vooraf bedachte gebeurtenis, bedoeld om de openbare orde op een ludieke manier te verstoren, zodoende te choqueren, en daarmee als star en ouderwets ervaren denkbeelden belachelijk te maken. Happening (vysl. hepenynk) je výraz se širší škálou významů. Může označovat , příležitostné mimořádné shromáždění, ale některé slovníky uvádějí jako základní nebo dokonce jediný význam používání netradičních uměleckých forem a prvků (například divadelních, výtvarných nebo hudebních) se záměrem šokovat nebo provokovat diváky a vtahovat je do akce. Databáze současného umění Artlist definuje happening jako „způsob uměleckého výrazu, který se formuje náhodným rozvíjením děje formou inscenované události za účasti umělce i diváků – účastníků happeningu“ a cituje definici Allana Kaprowa, původce termínu, který happening definoval jako „soubor událostí předváděných nebo vnímaných po určitou dobu a na více místech…“ Das Happening (englisch; von englisch to happen „geschehen“) ist neben Fluxus eine der wichtigsten Formen der Aktionskunst der 1960er Jahre. Ein Happening ist ein direkt mit dem Publikum improvisiertes Ereignis. Eine der frühen Formen des Happenings ist das Dé-coll/age-Happening. Dazu gehören das Werfen von Gegenständen ins Publikum, Exhibitionismus, Blut- und Farborgien, Zerstören, Zerreißen, Verdrecken von Gegenständen. Ziel ist die durch unterschiedlichste Handlungen verursachte Schockwirkung auf ein Publikum, das in das Ereignis einbezogen wird. Dieses ist dabei Teil der vom Künstler erdachten Aktion. Es wird mit in die künstlerischen Handlungen einbezogen, wobei der Geschehensablauf nicht von vornherein festgelegt ist. Je nach Reaktion der Zuschauer kann unterschiedlich improvisiert werden (wobei Happenings selten vollständig improvisiert sind, sondern durchaus zuvor durchgeprobt werden). Hieraus ergibt sich auch, dass Happenings für gewöhnlich keinen festen zeitlichen Rahmen haben, oftmals weiß das Publikum nicht einmal, wann das Happening beendet ist.Ein weiteres Merkmal des Happenings ist die Verwendung verschiedener Gegenstände und ihr zufälliges oder gewolltes Nebeneinanderstellen, was auch ein Grundprinzip des Surrealismus ist.
gold:hypernym
dbr:Performance
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Happening?oldid=1115092308&ns=0
dbo:wikiPageLength
31375
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Happening