About: Reform War

An Entity of Type: societal event, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Reform War, or War of Reform (Spanish: Guerra de Reforma), also known as the Three Years' War (Spanish: Guerra de los Tres Años), was a civil war in Mexico lasting from January 11, 1858 to January 11, 1861, fought between liberals and conservatives, over the promulgation of Constitution of 1857, which had been drafted and published under the presidency of Ignacio Comonfort. The constitution had codified a liberal program intended to limit the political, economic, and cultural power of the Catholic Church; separate church and state; reduce the power of the Mexican Army by elimination of the fuero; strengthen the secular state through public education; and economically develop the nation.

Property Value
dbo:abstract
  • La Guerra de Reforma, també coneguda com la Guerra dels Tres Anys fou una guerra civil a Mèxic entre el 17 de desembre de 1857 i l'1 de gener de 1861, data de l'entrada de Benito Juárez a la ciutat de Mèxic. Fou el conflicte armat que enfrontà els dos grups en què estava dividida la societat mexicana: els liberals i els conservadors. El conflicte s'inicià quan el general conservador feu públic el el qual demanava l'abrogació de la , de caràcter progressista i liberal, la permanència d'Ignacio Comonfort en la presidència i la convocatòria d'un Congrés extraordinari el qual s'encarregaria d'elaborar una nova constitució que, segons els conservadors "garantís els veritables interessos del poble". Dos dies després de la seva publicació, Comonfort, aleshores president electe s'adherí al Pla de Tacubaya. Benito Juárez, president de la Suprema Cort de Justícia de Mèxic defensà enèrgicament la constitució i refusà col·laborar amb els conservadors. Per aquesta raó, Comonfort ordenà el seu empresonament. Amb el pas del temps, la guerra es tornà sagnant i polaritzà la nació. Molts moderats s'uniren als liberals, convençuts que era necessari acotar el gran poder econòmic i polític de l'Església Catòlica. Durant un temps els liberals i conservadors establiren governs paral·lels: la seu del govern conservador era la ciutat de Mèxic, i la seu del govern liberal era la ciutat de Veracruz. La guerra acabà amb la victòria dels liberals. Es realitzà una convocatòria per a realitzar eleccions federals i de cadascun dels estats federals. Les legislatures dels estats havien de modificar llurs constitucions segons el que establia la constitució de 1857. (ca)
  • حدثت حرب الإصلاح في المكسيك خلال فترة الجمهورية الفيدرالية المكسيكية الثانية، وكانت حربًا أهلية استمرت ثلاث سنوات (1857 - 1860) بين أعضاء من الحزب الليبرالي، الذين تولوا السلطة عام 1855 وفق خطة أيوتيلا، وأعضاء من الحزب المحافظ، الذين رفضوا شرعية الحكومة وإعادة هيكلتها بصورة متطرفة للقوانين المكسيكية التي تدعى لا ريفورما (الإصلاح). أراد الليبراليون إبعاد الكنيسة الكاثوليكية عن السلطة السياسية والاقتصادية والزراعية، بالإضافة إلى تقليص دور الجيش المكسيكي. كان كل من الكنيسة الكاثوليكية والجيش المكسيكي محميًا بسبب امتيازات الشركات أو المؤسسات التي رُسّخت في حقبة الاستعمار. أراد المحافظون حكومة مركزية، حتى أن بعضهم أراد حكمًا مَلَكيًا مع احتفاظ الكنيسة الكاثوليكية والجيش المكسيكي بسلطتيهما ودورهما التقليدي، ومحافظة نخبة من التجار على سيطرتهم على الأغلبية المختلطة عرقيًا وسكان المكسيك المحليين. تفاقم هذا الصراع إلى حرب أهلية واسعة عندما بدأ الليبراليين، الذين كانوا حينها مسيطرين على الحكومة بعد عزل أنتونيو لوبيز دي سانتا آنا، بتطبيق سلسلة من القوانين المصممة لتعرية الكنيسة والجيش -وخاصة الكنيسة- من امتيازاتهما وملكياتهما. فرض الليبراليون سلسلة من القوانين المنفصلة مطبقين بذلك رؤيتهم للمكسيك، ثم أعلنوا دستور عام 1857 الذي أعطى قوة دستورية لبرنامجهم. تأججت مقاومة المحافظين على ذلك بخطة تاكوبايا التي عزلت حكومة الرئيس إغناسيو كومونفرت بانقلاب، وتولى المحافظون السيطرة على مدينة مكسيكو، مجبرين بذلك الليبراليين على نقل حكومتهم إلى مدينة فيراكروز. سيطر المحافظون على العاصمة وجزء كبير من مركز المكسيك، بينما وجب على باقي الولايات أن تختار بين أن تكون إلى جانب حكومة المحافظين بقيادة فيليكس زولواغا، أو إلى جانب حكومة الليبراليين بقيادة بينيتو خواريز. كان الليبراليون تنقصهم الخبرة العسكرية، لذلك خسروا معظم معاركهم الأولى، لكن انقلب الحال عندما فشل المحافظون مرتين بالاستيلاء على حصن الليبراليين في مدينة فيراكروز. اعترف رئيس حكومة الولايات المتحدة جيمس بوتشانان بنظام خواريز في أبريل من عام 1859، وفاوضت الولايات المتحدة حكومة خواريز على معاهدة مكلاني أوكامبو التي لو أُبرِمت، كانت ستعطي النظام الليبرالي نقودًا، لكنها تضمن أيضًا حقوق عبور للولايات المتحدة عبر الأراضي المكسيكية. تتالت انتصارات الليبراليين بعد ذلك حتى استسلمت قوات المحافظين في ديسمبر من عام 1860. رغم خسارة قوات المحافظين الحرب، بقيت حرب العصابات نشيطة في الريف لسنوات لاحقة، وبعد ذلك، تآمر المحافظون في المكسيك مع القوات الفرنسية لتنصيب ماكسيميليان إمبراطورًا خلال التدخّل الفرنسي في المكسيك الذي تلا ذلك. (ar)
  • La Reforma Milito aŭ Milito pro Reformo, konata ankaŭ kiel la Trijara Milito, estis enlanda milito kiu okazis en Meksiko el 1858 al la 10a de Januaro 1861.​ La lando estis dividita en du grandaj grupoj: nome Liberaluloj kaj Konservativuloj. Al la milito oni atribuas la meksikan transformon por la transiro de la politika strukturo por establi la sistemon kapitalisman-demokratan kaj finigi tiun de la Kolonio kaj la Imperio. En tiu nova sistemo, oni formis nacian ŝtaton bazitan sur konstitucia ordo, la nuligo finigi la privilegiojn de la regantaj klasoj (egaleco antaŭ la leĝaro), la reaktivigo de la ekonomio kaj la restarigo de la laboro.​ Dum ioma tempo, la liberaluloj kaj la konservativuloj muntis paralelajn registarojn, kun la sidejo de la konservativa registaro en Meksikurbo kaj la liberaluloj en Veracruz.​ Laŭ la tempopaso, la milito akriĝis kaj iĝi pli sangoverŝa. Ĝi finiĝis per la definitiva malveko de la konservativuloj en la Batalo de Calpulalpan, Jilotepec, Meksikŝtato,​ en 1861, kun Benito Juárez instalanta sian administracion en Meksikurbo. Konstitucifara Kongreso plenumis sian taskon redakti novan konstitucion, oni faris la kunvokon por realigi balotojn kaj en federacia kaj en subŝtata niveloj. Kunsidis tiel la unua Kongreso, kiu funkciis jam laŭ la principoj de la Federacia Konstitucio de la Unuiĝintaj Meksikaj Ŝtatoj de 1857. La ŝtato estis malriĉigita pro la milito kaj tio konduksi al la suspendo de la pago de la eksterlanda ŝuldo, kio siavice rezultis en la kreado de la Konvencio de Londono kaj en la Dua Franca Interveno. (eo)
  • La Guerra de Reforma, también conocida como la Guerra de los tres años, fue una guerra civil que aconteció en México desde 17 de diciembre de 1858 al 1 de enero de 1861.​La nación estaba dividida en dos grandes grupos: Liberales y Conservadores; ambos luchaban por sus ideales. Se le atribuye la transformación mexicana por la transición de la estructura política en la cual se buscó establecer el sistema capitalista democrático y terminar con el que había desde la Colonia y el Imperio. En este nuevo sistema, se formó un Estado nacional basado en el orden constitucional, en la necesidad del pueblo mexicano por una reestructuración al intentar terminar con los privilegios de las clases dominantes (igualdad ante la ley), la reactivación de la economía y la restauración del trabajo.​ Por un tiempo, los liberales y conservadores tuvieron gobiernos paralelos, con la sede del gobierno conservador en Ciudad de México y los liberales en Veracruz.​ Con el transcurso de los años, la guerra se hizo más sangrienta y polarizó a la gente en la nación. La guerra terminó con la derrota definitiva de los conservadores en la Batalla de Calpulalpan, Estado de México​ en 1861, y con Benito Juárez instalando su administración en Ciudad de México. Una vez que el Congreso Constituyente había cumplido con su tarea de elaborar una nueva constitución, se hizo la convocatoria para realizar elecciones tanto de los poderes federales como los de los estados. Se reunió así el primer Congreso, que trabajaría ya bajo los principios de la Carta Magna de 1857. El país había sido endeudado por ambos bandos, esta situación llevó a la suspensión del pago de la deuda extranjera, lo que sumado a los intentos del partido derrotado de conseguir apoyo en Europa y los intereses de distintas potencias europeas llevó a la creación de la Convención de Londres, lo que a su vez desemboco en la Segunda intervención francesa. Tanto los conservadores como los liberales estaban de acuerdo en que, para superar la crisis política, se debía promover el cambio.​ La Revolución de Ayutla, comandada por Juan Álvarez en el año de 1854 fue la revuelta a consecuencia del nacimiento de las nuevas formas de pensamiento con el objetivo de establecer un gobierno liberal y del hartazgo de la sociedad mexicana ante el régimen de Antonio López de Santa Anna.​ Una de las leyes que entraron en vigor en 1856, La Ley Lerdo es el sobrenombre con el que se le conoce a la Ley de Desamortización de las Fincas Rústicas y Urbanas de las Corporaciones Civiles y Religiosas de México. Fue expedida el 25 de junio de 1856 por el presidente sustituto Ignacio Comonfort. Esta ley causó un enorme descontento entre ciertos sectores de la población pues, desde su punto de vista, atacaba a la religión católica, que era la creencia de la mayoría del país. Con el Plan de Tacubaya, dirigido por Félix Zuloaga, se estipulaba que la Constitución vigente cesaba de regir y que Comonfort seguiría al frente del poder Ejecutivo, limitado por los conservadores, para que derogara las reformas liberales, a lo cual este se negó; el plan también convocaba a un congreso extraordinario que redactaría una nueva constitución "acorde con la voluntad nacional", cesando entretanto a todas aquellas autoridades que no secundasen este plan. Parte del equipo de colaboradores de Comonfort renunció a sus puestos, mientras que Benito Juárez, presidente de la Suprema Corte, Isidro Olvera, presidente del Congreso, y algunos diputados fueron conducidos a prisión.​ Comonfort trató de buscar una reconciliación con el partido liberal; encarceló a Juárez y llevó a cabo enfrentamientos armados contra los conservadores, en los cuales saldría mal librado. Ante lo inútil de su resistencia decidió no continuar en la lucha y abandonó el país, dejándolo inmerso en una guerra civil.la Guerra de reforma fue una guerra entre liberales y conservadores y el ganador de esta lucha fueron liberales (es)
  • La Guerre de Réforme ou guerre des trois années a été une guerre civile au Mexique qui oppose, entre 1857 et 1861, les libéraux à l'Église catholique, soutenue et encouragée par le pape Pie IX, cette dernière étant très influente dans les affaires de l'État mexicain. Benito Juárez Garcia, d'origine indigène, accède à la présidence en 1858, mais ne parvient pas à maîtriser la dette extérieure du pays. Une crise politique éclate et divise les classes dirigeantes. De retour au pouvoir en 1861, le président mexicain Benito Juárez suspend les paiements aux créanciers européens de l'État mexicain et harcèle les étrangers qui y résident. Au vu de cette instabilité, Napoléon III décèle l'occasion de mettre en place outre-Atlantique un régime politique qui soit favorable aux intérêts de l'empire français et du catholicisme. Cela éviterait que les États-Unis d'Amérique étendent leur mainmise sur l'isthme de Panama, ce qu'ils avaient fait plusieurs fois déjà depuis 1846 (signature du traité Mallarino-Bidlack avec la Colombie), ou qu'à la suite de la ruée vers l'or californien ils s'intéressent aux gisements d'argent du nord-ouest du Mexique. L'empereur escompte que grâce à un rapprochement avec ce pays « nous aurons rétabli notre influence bienfaisante au centre de l'Amérique, et cette influence, en créant des débouchés immenses à notre commerce, nous procurera les matières indispensables pour notre industrie ». Le modèle qu'offrirait aux précaires républiques d'Amérique latine une monarchie catholique prospère établie au Mexique les gagnerait bientôt par contagion, créant ainsi un contrepoids à la sphère protestante. Les opposants au régime de Benito Juárez réfugiés en France ont en effet donné à croire au chef de l'État que le peuple mexicain abhorre le régime républicain et appelle un souverain de ses vœux. « Il est contraire à mes intérêts, à mon origine et à mes principes d'imposer un gouvernement quelconque au peuple mexicain, qu'il choisisse en toute liberté la forme qui lui convient, je ne lui demande que la sincérité dans ses relations extérieures, je ne désire qu'une chose, c'est le bonheur et l'indépendance de ce beau pays sous un gouvernement stable et régulier ». (fr)
  • The Reform War, or War of Reform (Spanish: Guerra de Reforma), also known as the Three Years' War (Spanish: Guerra de los Tres Años), was a civil war in Mexico lasting from January 11, 1858 to January 11, 1861, fought between liberals and conservatives, over the promulgation of Constitution of 1857, which had been drafted and published under the presidency of Ignacio Comonfort. The constitution had codified a liberal program intended to limit the political, economic, and cultural power of the Catholic Church; separate church and state; reduce the power of the Mexican Army by elimination of the fuero; strengthen the secular state through public education; and economically develop the nation. The constitution had been promulgated on February 5, 1857 with the intention of coming into power on September 16, only to be confronted with extreme opposition from Conservatives and the Catholic Church over its anti-clerical provisions, most notably the Lerdo law, which forced the sale of most of the Church's rural properties. The measure was not exclusively aimed at the Catholic Church, but also Mexico's indigenous peoples, which were forced to sell sizeable portions of their communal lands. Controversy was further inflamed when the Catholic Church decreed excommunication to civil servants who took a government mandated oath upholding the new constitution, which left Catholic civil servants with the choice of keeping their jobs or being excommunicated. As opposition to the constitution escalated, President Comonfort, a known moderate, joined conservative Félix Zuloaga's Plan of Tacubaya which amounted to a self-coup on December 17, 1857. The Constitutional Congress was closed, the constitution was nullified, and Comonfort gained emergency powers as President. Comonfort hoped to establish a more moderate government but instead triggered a civil war. On January 11, 1858, Comonfort resigned and was constitutionally succeeded by president of the Supreme Court, Benito Juárez. Mexican states subsequently chose to side with either the Mexico City based government of Zuloaga or that of Juárez which established itself at the strategic port of Veracruz. Both governments attained international recognition, the Liberals by the United States, and the Conservatives by France, Great Britain, and Spain. Liberals negotiated the McLane–Ocampo Treaty with the United States in 1859. If ratified the treaty would have given the liberal regime cash but also would have granted the United States perpetual military and economic rights on Mexican territory. The treaty failed to pass in the U.S. Senate, but the U.S. Navy nonetheless helped protect Juárez's government in Veracruz. Liberals thereafter accumulated victories on the battlefield until Conservative forces surrendered on December 22, 1860. Juárez returned to Mexico City on January 11, 1861 and held presidential elections in March. Although Conservative forces lost the war, guerrillas remained active in the countryside and would join the upcoming French intervention to help establish the Second Mexican Empire. (en)
  • レフォルマ戦争(スペイン語: Guerra de Reforma)とは、19世紀のメキシコで起きた内戦のひとつ。 独立後の自由主義派と保守派との間の長期にわたる内戦である。 (ja)
  • De Hervormingsoorlog (Spaans: Guerra de Reforma) of de Driejarige Oorlog (Spaans: Guerra de los Tres Años) was een burgeroorlog tussen conservatieven en liberalen in Mexico die duurde van 1857 tot 1860. De oorlog kostte aan zo'n 8000 mensen het leven. (nl)
  • Война за реформу — гражданская война между консервативными и либеральными силами Мексики в 1857—1861 годах. (ru)
  • Reformkriget (spanska: Guerra de Reforma) i Mexiko blev en av de längsta av de konflikterna mellan liberaler och konservativa som präglade den mexikanska 1800-talshistorien. Liberalerna ville ha en federal stat, och begränsa Romersk-katolska kyrkan i Mexikos traditionella och militära inflytande. De konservativa ville ha kvar centralstyret, och ha monarki där Romersk-katolska kyrkan och militären behöll sina traditionella roller. Då blev det fullt inbördeskrig då liberalerna, då i regeringsställning efter att ha avsatt Antonio López de Santa Anna, började införa en serie lagar för att begränsa inflytandet från framför allt Romersk-katolska kyrkan, men även militären. Konservativt motstånd mot detta ledde till , som förstörde för president Ignacio Comonforts, och övriga liberaler flyttade då statsdförvaltningen till Veracruz. De konservativa kontrollerade Mexico City och stora delar av centrala Mexiko, och övriga delstater valde sida mellan konservativa och liberaler. Liberalerna hade sämre militär erfarenhet, och fick stryk i de flesta tidiga slagen, men krigslyckan vände då de konservativa två gånger misslyckades med att inta Veracruz. Liberalerna fortsatte sedan vinna till den konservativa kapitulationen i december 1860. Då de konservativa styrkorna förlorat kriget, ofrtsatte gerillaaktiviteten ute på landsbygden de kommande åren, och de konservativa kom snart att ingå en sammansvärjning med franska styrkor, som försökte hjälpa Maximilian I under . (sv)
  • Війна за реформу — громадянський конфлікт у Мексиці між консерваторами і лібералами у 1859-1861 роках. (uk)
  • A Guerra da Reforma ou Guerra dos Três Anos foi uma guerra civil que decorreu no México entre Dezembro de 1857 e Janeiro de 1861. Com o passar do tempo, tornou-se uma guerra sangrenta e bipolarizou o povo mexicano. Muitos dos moderados juntaram-se aos liberais, convencidos de que era necessário diminuir e controlar o grande poder detido pela Igreja Católica do México. Durante algum tempo existiram dois governos paralelos, um conservador e outro liberal, com sedes na Cidade do México e Veracruz, respectivamente. A guerra terminou com a vitória dos liberais e o regresso da administração de Benito Juárez à Cidade do México. (pt)
  • 墨西哥的三年改革战争(西班牙語:Guerra de Reforma)是贯穿了墨西哥19世纪自由派和保守派斗争的一个插曲。自由派们想要建立一个墨西哥联邦,想要限制教会和军队对国家的控制。而保守派则希望建立一个中央集权的政府,在这个政府的治下军人们能够永久保持他们的传统特权,哪怕这个政府由君主和教会把持也在所不惜。当权的自由派宣布驱逐安东尼奥·洛佩斯·德·桑塔·安纳,以及通过一系列法律剥夺教会和军队,特别是教会的特权和利益时,这场斗争最终演变成了一场全面内战。保守派的反对在(Ignacio Comonfort)总统时达到了最高潮,他们执行了(Plan of Tacubaya)迫使伊格那西奥政府倒台。并导致自由派把首都迁往韦拉克鲁斯。保守派控制了墨西哥城和中墨西哥大部,而其他各州有的倒向保守派,有的追随自由派政府。起初,由于军事经验不足,自由派在起初连吃败仗。但局势在保守派两攻韦拉克鲁斯不克之后发生了逆转。此后,自由派取得了连胜并迫使保守派于1860年12月投降。尽管保守派失败了,在乡村里,他们的小股武装在很长的一段时间内依旧活跃。此外,在接下来的法墨战争中,他们密谋借助法国人的力量将马西米连诺一世扶上皇位。 (zh)
dbo:causalties
  • 8,713
dbo:combatant
  • Conservatives
  • Liberals
dbo:commander
dbo:date
  • 1858-01-11 (xsd:date)
dbo:place
dbo:result
  • Liberal victory
  • * Conservatives collaborate with the French during the subsequentSecond French intervention in Mexicoto establish amonarchy
  • * Nation's infrastructure and finances are left in ruins,Convention of Londonis signed by the United Kingdom, Spain, and France to guarantee debt payments
dbo:strength
  • 54,889
  • 78,570
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 3241282 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 32449 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1112006432 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • (en)
  • Mexico in 1858 (en)
dbp:casualties
  • 8713 (xsd:integer)
  • 11355 (xsd:integer)
dbp:combatant
  • Liberals (en)
  • Conservatives (en)
dbp:commander
dbp:conflict
  • Reform War (en)
dbp:date
  • 0001-01-11 (xsd:gMonthDay)
  • (en)
dbp:imageSize
  • 300 (xsd:integer)
dbp:place
dbp:result
  • Liberal victory * Nation's infrastructure and finances are left in ruins, Convention of London is signed by the United Kingdom, Spain, and France to guarantee debt payments * Conservatives collaborate with the French during the subsequent Second French intervention in Mexico to establish a monarchy (en)
dbp:strength
  • 54889 (xsd:integer)
  • 78570 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • レフォルマ戦争(スペイン語: Guerra de Reforma)とは、19世紀のメキシコで起きた内戦のひとつ。 独立後の自由主義派と保守派との間の長期にわたる内戦である。 (ja)
  • De Hervormingsoorlog (Spaans: Guerra de Reforma) of de Driejarige Oorlog (Spaans: Guerra de los Tres Años) was een burgeroorlog tussen conservatieven en liberalen in Mexico die duurde van 1857 tot 1860. De oorlog kostte aan zo'n 8000 mensen het leven. (nl)
  • Война за реформу — гражданская война между консервативными и либеральными силами Мексики в 1857—1861 годах. (ru)
  • Війна за реформу — громадянський конфлікт у Мексиці між консерваторами і лібералами у 1859-1861 роках. (uk)
  • A Guerra da Reforma ou Guerra dos Três Anos foi uma guerra civil que decorreu no México entre Dezembro de 1857 e Janeiro de 1861. Com o passar do tempo, tornou-se uma guerra sangrenta e bipolarizou o povo mexicano. Muitos dos moderados juntaram-se aos liberais, convencidos de que era necessário diminuir e controlar o grande poder detido pela Igreja Católica do México. Durante algum tempo existiram dois governos paralelos, um conservador e outro liberal, com sedes na Cidade do México e Veracruz, respectivamente. A guerra terminou com a vitória dos liberais e o regresso da administração de Benito Juárez à Cidade do México. (pt)
  • 墨西哥的三年改革战争(西班牙語:Guerra de Reforma)是贯穿了墨西哥19世纪自由派和保守派斗争的一个插曲。自由派们想要建立一个墨西哥联邦,想要限制教会和军队对国家的控制。而保守派则希望建立一个中央集权的政府,在这个政府的治下军人们能够永久保持他们的传统特权,哪怕这个政府由君主和教会把持也在所不惜。当权的自由派宣布驱逐安东尼奥·洛佩斯·德·桑塔·安纳,以及通过一系列法律剥夺教会和军队,特别是教会的特权和利益时,这场斗争最终演变成了一场全面内战。保守派的反对在(Ignacio Comonfort)总统时达到了最高潮,他们执行了(Plan of Tacubaya)迫使伊格那西奥政府倒台。并导致自由派把首都迁往韦拉克鲁斯。保守派控制了墨西哥城和中墨西哥大部,而其他各州有的倒向保守派,有的追随自由派政府。起初,由于军事经验不足,自由派在起初连吃败仗。但局势在保守派两攻韦拉克鲁斯不克之后发生了逆转。此后,自由派取得了连胜并迫使保守派于1860年12月投降。尽管保守派失败了,在乡村里,他们的小股武装在很长的一段时间内依旧活跃。此外,在接下来的法墨战争中,他们密谋借助法国人的力量将马西米连诺一世扶上皇位。 (zh)
  • حدثت حرب الإصلاح في المكسيك خلال فترة الجمهورية الفيدرالية المكسيكية الثانية، وكانت حربًا أهلية استمرت ثلاث سنوات (1857 - 1860) بين أعضاء من الحزب الليبرالي، الذين تولوا السلطة عام 1855 وفق خطة أيوتيلا، وأعضاء من الحزب المحافظ، الذين رفضوا شرعية الحكومة وإعادة هيكلتها بصورة متطرفة للقوانين المكسيكية التي تدعى لا ريفورما (الإصلاح). أراد الليبراليون إبعاد الكنيسة الكاثوليكية عن السلطة السياسية والاقتصادية والزراعية، بالإضافة إلى تقليص دور الجيش المكسيكي. كان كل من الكنيسة الكاثوليكية والجيش المكسيكي محميًا بسبب امتيازات الشركات أو المؤسسات التي رُسّخت في حقبة الاستعمار. أراد المحافظون حكومة مركزية، حتى أن بعضهم أراد حكمًا مَلَكيًا مع احتفاظ الكنيسة الكاثوليكية والجيش المكسيكي بسلطتيهما ودورهما التقليدي، ومحافظة نخبة من التجار على سيطرتهم على الأغلبية المختلطة عرقيًا وسكان المكسيك المحليين. (ar)
  • La Guerra de Reforma, també coneguda com la Guerra dels Tres Anys fou una guerra civil a Mèxic entre el 17 de desembre de 1857 i l'1 de gener de 1861, data de l'entrada de Benito Juárez a la ciutat de Mèxic. Dos dies després de la seva publicació, Comonfort, aleshores president electe s'adherí al Pla de Tacubaya. Benito Juárez, president de la Suprema Cort de Justícia de Mèxic defensà enèrgicament la constitució i refusà col·laborar amb els conservadors. Per aquesta raó, Comonfort ordenà el seu empresonament. (ca)
  • La Reforma Milito aŭ Milito pro Reformo, konata ankaŭ kiel la Trijara Milito, estis enlanda milito kiu okazis en Meksiko el 1858 al la 10a de Januaro 1861.​ La lando estis dividita en du grandaj grupoj: nome Liberaluloj kaj Konservativuloj. Al la milito oni atribuas la meksikan transformon por la transiro de la politika strukturo por establi la sistemon kapitalisman-demokratan kaj finigi tiun de la Kolonio kaj la Imperio. En tiu nova sistemo, oni formis nacian ŝtaton bazitan sur konstitucia ordo, la nuligo finigi la privilegiojn de la regantaj klasoj (egaleco antaŭ la leĝaro), la reaktivigo de la ekonomio kaj la restarigo de la laboro.​ Dum ioma tempo, la liberaluloj kaj la konservativuloj muntis paralelajn registarojn, kun la sidejo de la konservativa registaro en Meksikurbo kaj la libera (eo)
  • La Guerra de Reforma, también conocida como la Guerra de los tres años, fue una guerra civil que aconteció en México desde 17 de diciembre de 1858 al 1 de enero de 1861.​La nación estaba dividida en dos grandes grupos: Liberales y Conservadores; ambos luchaban por sus ideales. Se le atribuye la transformación mexicana por la transición de la estructura política en la cual se buscó establecer el sistema capitalista democrático y terminar con el que había desde la Colonia y el Imperio. En este nuevo sistema, se formó un Estado nacional basado en el orden constitucional, en la necesidad del pueblo mexicano por una reestructuración al intentar terminar con los privilegios de las clases dominantes (igualdad ante la ley), la reactivación de la economía y la restauración del trabajo.​ Por un tiem (es)
  • La Guerre de Réforme ou guerre des trois années a été une guerre civile au Mexique qui oppose, entre 1857 et 1861, les libéraux à l'Église catholique, soutenue et encouragée par le pape Pie IX, cette dernière étant très influente dans les affaires de l'État mexicain. (fr)
  • The Reform War, or War of Reform (Spanish: Guerra de Reforma), also known as the Three Years' War (Spanish: Guerra de los Tres Años), was a civil war in Mexico lasting from January 11, 1858 to January 11, 1861, fought between liberals and conservatives, over the promulgation of Constitution of 1857, which had been drafted and published under the presidency of Ignacio Comonfort. The constitution had codified a liberal program intended to limit the political, economic, and cultural power of the Catholic Church; separate church and state; reduce the power of the Mexican Army by elimination of the fuero; strengthen the secular state through public education; and economically develop the nation. (en)
  • Reformkriget (spanska: Guerra de Reforma) i Mexiko blev en av de längsta av de konflikterna mellan liberaler och konservativa som präglade den mexikanska 1800-talshistorien. Liberalerna ville ha en federal stat, och begränsa Romersk-katolska kyrkan i Mexikos traditionella och militära inflytande. De konservativa ville ha kvar centralstyret, och ha monarki där Romersk-katolska kyrkan och militären behöll sina traditionella roller. Då blev det fullt inbördeskrig då liberalerna, då i regeringsställning efter att ha avsatt Antonio López de Santa Anna, började införa en serie lagar för att begränsa inflytandet från framför allt Romersk-katolska kyrkan, men även militären. Konservativt motstånd mot detta ledde till , som förstörde för president Ignacio Comonforts, och övriga liberaler flyttade d (sv)
rdfs:label
  • Reform War (en)
  • حرب الإصلاح (ar)
  • Guerra de Reforma (ca)
  • Reforma Milito (eo)
  • Guerra de Reforma (es)
  • Guerre de Réforme (fr)
  • レフォルマ戦争 (ja)
  • Hervormingsoorlog (nl)
  • Guerra da Reforma (pt)
  • Reformkriget (sv)
  • Война за Реформу (ru)
  • 改革战争 (zh)
  • Війна за реформу (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Reform War (en)
is dbo:battle of
is dbo:isPartOfMilitaryConflict of
is dbo:usedInWar of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:battles of
is dbp:history of
is dbp:wars of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License