An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In response to rapid territorial gains made by the Islamic State during the first half of 2014, and its universally condemned executions, reported human rights abuses and the fear of further spillovers of the Syrian Civil War, many states began to intervene against it in both the Syrian Civil War and the War in Iraq. Later, there were also minor interventions by some states against IS-affiliated groups in Nigeria and Libya. The United Nations estimated in August 2020 that over 10,000 ISIL fighters, mainly as sleeper cells remained in Syria and Iraq.

Property Value
dbo:abstract
  • Válka proti Islámskému státu byla série leteckých úderů koalice amerických ozbrojených sil a dalších armád v Iráku a Sýrii proti pozicím Islámského státu, provedených v reakci na jeho územní zisky v Iráku a Sýrii. Vojenská intervence vedená Západem se nazývá anglicky Operation Inherent Resolve (česky Operace Bytostné odhodlání). 8. srpna 2014 americký prezident Barack Obama autorizoval letecké údery na pozice Islámského státu a humanitární pomoc jazídským uprchlíkům v pohoří Sindžár. Cílem úderů byla kromě prevence genocidy také ochrana amerických zájmů v Iráku. Vojenská operace byla později rozšířena kvůli ochraně irácké infrastruktury a letecké podpoře irácké armády. Po rozšíření úderů proti Islámskému státu, byly kurdské a irácké jednotky schopné zvrátit islámistický postup a znovu obsadit Mosulskou přehradu, která je největším vodním dílem v Iráku. 10. září americký prezident Barack Obama oznámil, že autorizoval letecké údery na pozice Islámského státu v Sýrii, pokud je schválí americký kongres. Zároveň oznámil, že navýší počet úderů v Iráku. 19. září provedlo francouzské letectvo nálet na muniční sklad Islámského státu. 22. září provedly ozbrojené síly USA, Bahrajnu, Jordánska, Kataru, Saúdské Arábie a Spojených arabských emirátů nálety na pozice Islámského státu v Sýrii. 2. října 2014 schválil turecký parlament možnost nasazení vojsk na území Iráku a Sýrie proti silám Islámského státu. Dne 6. února 2015 po oznámení upálení jordánského pilota Maáze Kasásby prohlásil jordánský král Abdalláh II. „Vymažeme Islámský stát z povrchu země“.[zdroj?!] Jordánsko v rámci koalice provedlo asi pětinu útoků proti Islámskému státu. Spojenecké nálety zničily téměř 20 procent kapacit radikálů. Jordánské letectvo provedlo 56 náletů na cíle za tři dny. 8. února se Jordánci zaměřili na logistická centra, skladiště zbraní a úkryty radikálů.[zdroj?!] Poté co v roce 2014 britský premiér Cameron prohlásil, že chce zničit Islámský stát, RAF provedla v jednom roce 1300 útoků proti Islámskému státu z toho 300 náletů. Cílem útoků byly mimo jiné kamiony, bunkry, zákopy či budovy Islámského státu. 23. března 2019 ztratil Islámský stát poslední území v Sýrii a tím prohrál tuto válku. (cs)
  • رداً على المكاسب الإقليمية السريعة التي حققها مسلحو داعش خلال النصف الأول من عام 2014، والإدانة الدولية لوحشية الجماعة، وانتهاكات حقوق الإنسان المبلغ عنها والخوف من المزيد من امتدادات الحرب الأهلية السورية، بدأت دول عديدة في التدخل ضد داعش في سوريا والعراق. في وقت لاحق، كانت هناك أيضا تدخلات طفيفة من جانب بعض الدول ضد الجماعات المنتسبة لداعش في نيجيريا و‌ليبيا. في أواسط يونيو 2014، بدأت إيران، وفقاً للمعلومات الأمريكية والبريطانية، بتحليق طائرات بدون طيار فوق العراق، ووفقاً لما ذكرته رويترز، كان الجنود الإيرانيون في العراق يقاتلون داعش.. وفي الوقت نفسه، أمرت الولايات المتحدة بعدد قليل من القوات في العراق وبدأت تحلق طائرات مأهولة فوق العراق. منذ أن بدأت الضربات الجوية، فقد داعش أراض في كل من العراق وسوريا. (ar)
  • La Intervenció Militar contra L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, es refereix al conflicte existent a Iraq i Síria que enfronta a Al-Daix, i a militants sunites lleials a l'antiga dictadura de l'Ex-President Saddam Hussein contra els Exèrcits de Siria, Iraq, el Kurdistan Iraquià, i una Coalició Internacional liderada pels Estats Units, l'Iran, el Regne Unit, França i Turquia i altres països. La guerra contra Al-Daix es refereix al conflicte que té lloc des del 5 de juny del 2014, quan Al-Daix, també conegut com a Estat Islàmic de l'Irak i el Llevant, juntament amb militants sunnites lleials a l'antiga dictadura baasista secular de Saddam Hussein i amb el suport de les tribus anti-governamentals, van llançar una ofensiva contra els exèrcits de l'Iraq i de Síria. Les forces de l'Estat Islàmic de l'Irak i el Llevant, van començar atacant la ciutat de Samarra aquell mateix dia, i es van apoderar de Mossul la nit del 9 de juny, i de Tikrit el dia 11. A finals d'aquell mes, les Forces Armades Iraquianes havien perdut el control de tota la seva frontera occidental amb el Regne de Jordània i amb Síria. El 29 de juny, l'Estat Islàmic de l'Irak i el Llevant va declarar un califat que incloïa territoris de Síria i de l'Iraq. Abu Bakr al-Baghdadí, líder del grup, va ser declarat «Califa i líder de tots els musulmans» . El mes d'agost de l'any 2014, una coalició internacional va llançar una ofensiva a la regió, anomenada Determinació Inherent, aquesta operació va ser liderada pels Estats Units, per tal de sumar-se a l'esforç dels exèrcits sirià i iraquià per fer front a la insurgència gihadista. A mesura que les forces de seguretat iraquianes es retiraven cap al sud, les forces del Govern Regional del Kurdistan van omplir el buit, i van ocupar part dels territoris disputats entre l'Iraq i el Kurdistan, incloent el centre petrolier de Kirkuk. Els observadors internacionals van interpretar la mobilització kurda com l'últim senyal de la «creixent anarquia» a l'Irak. El Primer ministre de l'Iraq, Nuri al-Maliki, volia declarar l'estat d'emergència nacional el dia 10 de juny, després de l'atac insurgent a Mossul. Malgrat la crisi de seguretat, el Consell de Representants de l'Iraq no va permetre a Maliki declarar l'estat d'emergència. Molts parlamentaris sunnites i kurds van boicotejar la sessió perquè s'oposaven a un increment dels poders del Primer ministre. Síria va decidir intervenir en la guerra amb suport aeri, i diversos mitjans van afirmar que la Guàrdia Revolucionària Iraniana, sota el comandament del general Qasem Soleimani, va participar en el conflicte, cosa que el govern iranià havia negat. El 8 d'agost de 2014, a petició urgent de l'Iraq i amb l'argument de Barack Hussein Obama que els Estats Units no podia romandre indiferent al conflicte, el país nord-americà va decidir intervenir en la guerra que l'Iraq estava duent a terme contra l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, per tal de defensar a les minories cristianes i yazidites que estaven sent massacrades pels gihadistes, a més de protegir les instal·lacions, i als militars nord-americans situats en aquell país. Per això, els Estats Units van decidir bombardejar posicions dels terroristes, limitant-se a realitzar només atacs aeris. Més tard, Barack Obama va expressar el seu desig de crear una coalició internacional amb l'objecte d'acabar amb els gihadistes, que està recolzada i conformada per trenta països i recolzada per les Nacions Unides. El 14 de desembre de 2014, Nahla Al-Hababi, la representant de la província de Nínive al Parlament iraquià, ha informat que els Estats Units havien lliurat intencionalment armes a l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant. D'altra banda, són diversos els analistes polítics que creuen que els Estats Units van ajudar a crear l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, per tal d'acabar amb el Govern del president sirià Baixar al-Àssad. (ca)
  • بسبب المكاسب الإقليمية السريعة التي حققها تنظيم داعش خلال النصف الأول من عام 2014 وعمليات إعدام الأسرى التي ندد بها العالم وتزايدت المخاوف من تزايد حالات انتهاكات حقوق الإنسان التي يقوم بها تنظيم داعش والخوف من المتزايد من تداعيات الحرب الأهلية السورية، فبدأت العديد من الدول التدخل ضد التنظيم في كل من الحرب الأهلية السورية والحرب الحرب الأهلية العراقية . في وقت لاحق كانت هناك أيضًا تدخلات طفيفة من جانب بعض الدول ضد الجماعات التابعة لتنظيم الدولة الإسلامية في نيجيريا وليبيا . في منتصف يونيو 2014 بدأت إيران وفقًا للمعلومات الأمريكية والبريطانية في استخدام طائرات بدون طيار فوق العراق ووفقًا لرويترز كانت هناك مجموعات من الجنود الإيرانيون في العراق يقاتلون تنظيم داعش. في نفس الوقت أمرت الولايات المتحدة بإرسال عدد صغير من القوات إلى العراق وبدأت في تحليق الطائرات الحربية فوق العراق. في يوليو 2014 وفقًا للمعهد الدولي للدراسات الاستراتيجية أرسلت إيران طائرات من نوع سوخوى سو-25 إلى العراق وزعم حزب الله أنه أرسل مدربين ومستشارين إلى العراق لمراقبة تحركات تنظيم داعش. في أغسطس 2014 بدأت الولايات المتحدة وإيران بشكل منفصل حملة من الغارات الجوية على أهداف تنظيم داعش في العراق. منذ ذلك الحين نفذت 14 دولة في التحالف التي تقوده الولايات المتحدة غارات جوية على تنظيم داعش في العراق وسوريا. في سبتمبر 2015 بدأت القوات الروسية بإذن من الحكومة السورية الآلاف من الغارات الجوية ضد تنظيم داعش وجبهة النصرة والجيش السوري الحر. في الأشهر التالية لبداية كلتا الحملتين الجويتين بدأ تنظيم داعش في التراجع في كل من العراق وسوريا. وبدأت وفيات المدنيين بسبب الغارات الجوية في الارتفاع في عامي 2015 و 2016. في منتصف عام 2016 ، خططت الولايات المتحدة وروسيا لبدء التنسيق في الضربات الجوية. ومع ذل لم يتحقق هذا التنسيق. اعتبارًا من ديسمبر 2017 أصبح داعش لا يسيطر على أي أرض في العراق ويسيطر على 5٪ من الأراضي السورية بعد أعمال عسكرية طويلة. في 9 ديسمبر 2017 أعلن العراق النصر في المعركة ضد داعش وذكر أن الحرب في العراق قد انتهت. في 23 آذار (مارس) 2019 هُزِم تنظيم الدولة الإسلامية (داعش) بالكامل في الأراضي السورية بعد خسارته معركة الباغوز فوقاني . (ar)
  • La milito kontraŭ la Islama Ŝtato estas la konklikto ekiĝinta je la 5-a de junio 2014, kiam la Islama Ŝtato de Irako kaj Sirio, kune kun militistoj el la islama branĉo sunaismo, lojalaj al la antaŭa diktaturo baazisma sekulara de Sadam Husein kaj kontraŭregistaraj triboj, lanĉis ofensivon kontraŭ la armeoj de Irako kaj Sirio. La fortoj de la Islama Ŝtato ankaŭ konata kiel Daesh (sigloj en la araba), komencis per atako al Samarra en tiu sama tago kaj prenis Mosulon la nokton de la 9-a de junio, kaj Tikrit la 11-a. Fine de la monato, Irako perdis la regpovon sur la tuta okcidenta landlimo kun Jordanio kaj Sirio. La 29-an de junio, la Islama Ŝtato anoncis la kreon de «kaliflando» kiu inkluzivis al Sirio kaj Irako. , grupestro, estis deklarita «kalifo kaj ĉefgvidanto de ĉiuj islamanoj» En aŭgusto de tiu jaro, internacia koalicio lanĉis sian propran ofensivon en la regiono, kun la celo kuniĝi al la klopodoj de la siria kaj iraka armeoj por kontraŭstari la islaman ribeliĝon. Dum la sekurecfortoj irakaj retiriĝis suden, la fortoj de la plenigis la malplenon kaj okupis parton de la , inkluzive de la nafta centro Kirkuko. La internaciaj observantoj interpretis la kurdan mobilizon kiel lastan signon de la «kreskanta anarkio» en Irako. La , Nuri al-Maliki, petis nacian kunvokon pri krizostato la 10-an de junio, post la atako al Mosulo. Malgraŭ la krizo pri sekureco, la Konsilio de Reprezentantoj de Irako malpermesis la kunvokon por deklari la nacian krizostaton. Multaj sunaismaj kaj kurdaj parlamentanoj bojkotis la sesion ĉar ili oponiĝis al la pliigo de la potenco de la ĉefministro. Sirio decidis interveni en la milito per aera helpo, kaj pluraj amaskomunikiloj asertis ke la Irana Revolucia Gardistaro, sub la gvido de la generalo , partoprenas la konflikton de longe, sed tion la irana registaro malkonfirmis. La 8-an de aŭgusto 2014, pro urĝa peto de Irako kaj kun la argumento de Barack Obama ke Usono ne povas resti indiferenta al la konflikto, la nordamerika lando decidis interveni en la milito kiun Irako estis entreprenanta kontraŭ la Islama Ŝtato, kun la deklarita celo defendi la kristanajn kaj jazidajn minoritatojn kiuj estis masakritaj de la jihadistoj, ankaŭ por protekti la instalaĵojn kaj usonajn militistojn kiuj troviĝis en tiu lando. Tial, Usono decidis bombadi poziciojn de la teroristoj, nur aere ĝi atakis. Poste, Obama esprimis sian deziron krei internacian koalicion kun la celo meti finon al la jihadistoj, kiu estas subtenata kaj kreata de tridek landoj kaj kun la bontrovo de Unuiĝintaj Nacioj. (eo)
  • Die Internationale Allianz gegen den Islamischen Staat wurde gebildet, um die terroristisch agierende sunnitisch-islamistische Miliz Islamischer Staat (IS) zu bekämpfen. Der Koalition gehören einige westliche und arabische Staaten sowie die Türkei an. (de)
  • La guerra contra Estado Islámico​ es el conflicto armado desatado el 5 de junio de 2014, cuando el grupo Estado Islámico, junto con militantes suníes y tribus antigubernamentales, lanzó una ofensiva contra los ejércitos de Irak y Siria. Las fuerzas de Estado Islámico​ ―también conocido como Dáesh​ o Daish​―atacaron Samarra (Irak) ese mismo día y se apoderaron de Mosul y Tikrit durante los días 9 y 11 de junio. A finales de mes, Irak había perdido el control de toda la frontera occidental con Jordania y Siria.​El 29 de junio de 2014, Estado Islámico declaró un califato que incluía a Siria e Irak. Abu Bakr al-Baghdadi, líder del grupo, fue declarado por este «califa y líder de todos los musulmanes».​ A medida que las fuerzas de seguridad iraquíes se retiraban hacia el sur, las fuerzas del Gobierno Regional del Kurdistán ocuparon parte de los territorios disputados entre Irak y Kurdistán, incluyendo el centro petrolero de Kirkuk.​Los observadores internacionales interpretaron la movilización kurda como la última señal de la «creciente anarquía» en Irak.​ El primer ministro de Irak, Nuri al-Maliki, pidió un estado de emergencia nacional el 10 de junio, tras el ataque en Mosul, pero fue denegado por el Consejo de Representantes de Irak, donde muchos parlamentarios suníes y kurdos boicotearon la sesión oponiéndose a un incremento de los poderes del primer ministro.​ En agosto de ese año, una coalición internacional lanzó su propia ofensiva en la región para hacer frente a la insurgencia de Estado Islámico. Siria decidió intervenir en la guerra con apoyo aéreo, y varios medios afirmaron que la , al mando del general Qasem Soleimani, participaba en el conflicto desde hace tiempo, cosa que el gobierno iraní había desmentido.​ El 8 de agosto de 2014, a petición urgente de Irak, Estados Unidos decidió intervenir en la guerra, para defender las minorías cristianas y yazidíes, además de resguardar a las instalaciones y militares estadounidenses situados en dicho país. Estados Unidos decidió bombardear posiciones de los terroristas, limitándose a realizar solo ataques aéreos. Más tarde, Obama expresó su deseo de crear una coalición internacional con el objeto de acabar con los yihadistas, apoyada y conformada por treinta países y respaldada por las Naciones Unidas. Estados Unidos denominó a su operación militar en la guerra contra Estado Islámico como Operación Determinación Inherente u Operación Resolución Inherente (en inglés, Operation Inherent Resolve). Tanto (representante de la provincia de Nínive en el Parlamento iraquí) como (legislador iraquí) y (secretario general de Badr), afirmaron que Estados Unidos había entregado armas al grupo Estado Islámico. Varios analistas políticos​​creen que Estados Unidos creó a Estado Islámico para acabar con el gobierno del presidente sirio Bashar Al Assad.​Por otra parte, (un comandante de Estado Islámico capturado por los servicios de inteligencia pakistaníes) afirmó también que el grupo estaba recibiendo financiación de Estados Unidos para comprar armas, operar y reclutar jóvenes que combatan en Siria, Irak y Pakistán.​ Pese a que la ofensiva de la coalición contra Estado Islámico se basa en los ataques aéreos, sus tropas se han visto atacadas mientras entrenaban a fuerzas iraquíes en sus respectivas bases. Estas respondieron de manera defensiva, respetando el protocolo de guerra planeado, aunque se llevaron a cabo algunas misiones ofensivas para rescatar rehenes. En enero de 2015, Estado Islámico penetró y se instaló en Afganistán (estando este ya en guerra) para rivalizar con los talibanes, pero la OTAN detuvo su avance. Estado Islámico estaba ya interviniendo en esta fecha en el conflicto libio iniciado en 2014. Posteriormente, la guerra contra Estado Islámico se expandió a Egipto, Nigeria y Rusia además de Israel, Turquía, Yemen y Líbano entre otros. En julio de 2015, la coalición confirmaba la baja de numerosas unidades de Estado Islámico, entre combatientes, vehículos y demás unidades tácticas.​ En diciembre de 2015 Rusia entró oficialmente en la Guerra Civil Siria y contra Estado Islámico. En marzo de 2016, Vladímir Putin, presidente de Rusia, anunció oficialmente el inicio de la retirada de las tropas de Rusia en Siria al dar por cumplida su misión antiterrorista, pero dijo que Rusia mantendrá su presencia en el puerto sirio de Tartus y en el aeródromo .​​Si bien Rusia solamente expresó mantenerse dentro de sus bases militares en Siria pero continuó la acción bélica directa en conjunto con acciones ofensivas de las Fuerzas Armadas Sirias para recuperar sus posesiones perdidas que estaban en manos de Estado Islámico. Numerosos manifestantes expresaron su oposición tanto a la guerra como a la islamofobia y el yihadismo de manera creciente;​​asimismo, el grupo Estado Islámico se adjudicó la autoría de múltiples atentados sucedidos en los cinco continentes.​​ Personalidades como el ministro de Relaciones Exteriores jordano , el rey jordano Abdalá II o el papa Francisco han expresado que la guerra contra Estado Islámico es de hecho la «Tercera Guerra Mundial».​​​​ El 6 de diciembre de 2017, Rusia anunció la derrota total de los terroristas de Daesh en Siria, mientras que Irak declaró la derrota del grupo terrorista en su territorio tres días después. Al mismo tiempo, Irán también declaró la derrota de la organización terrorista en Irak y Siria. El 19 de diciembre de 2018 el presidente de los Estados Unidos Donald Trump anuncio el retiro de los efectivos militares y civiles desplegados allí en Siria expresando que dicho retiro se debe a que la misión derrotar al Estado Islámico se cumplió. El 11 de enero de 2019 el Pentágono anuncio el comienzo de la retirada de la maquinaria militar de Siria.​​​ A finales de febrero de 2019 la Casa Blanca anunció que finalmente decidió dejar en Siria entre 200 y 400 militares para prestar apoyo a las fuerzas de la coalición que permanezcan en el país.​ A principios de febrero de 2019 las fuerzas kurdas sirias respaldadas por la aviación de la coalición extranjera liderada por EE.UU lanzaron un asalto final contra el último reducto del Estado Islámico en , en el este de Siria.​​​Finalmente el 22 de marzo del mismo año las fuerzas kurdas lograron tomar el reducto y con ello estas fuerzas al igual que la Casa Blanca declararon a Siria libre de la presencia del Daesh y con ello la victoria sobre la organización terrorista en Siria.​ Turquía comenzó el 9 de octubre de 2019 la operación Fuente de Paz en el norte de Siria con el argumento de alejar a las milicias kurdas de su frontera y delimitar una "zona segura" para acoger a los miles de refugiados sirios que permanecen en su territorio. Debido a ello Estados Unidos a petición de Turquía decidió retirar un gran contingente de tropas de la zona delimitada por Turquía para que esta última pueda llevar a cabo la operación. Por otro lado las FDS kurdas reclamaron a EE.UU. de abandono y traición y decidieron pedir ayuda a las fuerzas militares del gobierno sirio.​​​ Por otra parte Rusia hizo un acuerdo con Turquía para el control de una zona segura en el área demarcada del norte y noreste de Siria, por ello patrullas militares rusas y turcas custodian el área. Las actividades de la operación extranjera contra el Daesh se paralizaron temporalmente en enero de 2020 debido a la amenaza de Irán en la región y de que este país lanzara una decena de misiles sobre bases extranjeras en Irak en represalia por el asesinato del General Qasem Soleimani y el comandante de las Fuerzas de Movilización Popular iraquí, Abu Mahdi al-Muhandis por parte de Estados Unidos, incluso algunas tropas de algunos países de la operación contra el Daesh se retiraron como el caso de España y Alemania, además el gobierno iraquí había expresado su deseo de la retirada de las tropas extranjeras del país​​ Además las milicias pro-iraníes llevan a cabo ataques con misiles contra bases militares de las fuerzas extranjeras y sus intereses en Irak y Siria desde octubre del año 2019 donde se tuvo un saldo de militares extranjeros muertos y heridos, en respuesta Estados Unidos y Reino Unido llevaron a cabo ataques aéreos contra estas milicias, además también las milicias llevan a cabo ataques contra convoyes de la coalición internacional.​​​ En marzo del año 2020 algunas de las fuerzas internacionales se retiraron como parte del despliegue programado por cada país y debido al brote del coronavirus (COVID-19).​​ El 9 de diciembre de 2021, el consejero de seguridad nacional iraquí, , anuncio el fin de la misión de combate de Estados Unidos y aliados de la coalición contra el EI. Por su parte el primer ministro de Irak, Mustafa Al-Kadhimi, anuncio que las tropas de combate se retirarán del país, con lo que la misión pasará a unas funciones de asesoría y capacitación.​​ Por ello el 22 de diciembre de 2021, las tropas de combate extranjeras se retiraron de Irak, quedando solo las de asesoramiento.​ (es)
  • La coalition internationale en Irak et en Syrie, aussi appelée coalition contre l'État islamique ou coalition anti-EI, est formée en 2014 lors de la seconde guerre civile irakienne et la guerre civile syrienne afin d'intervenir militairement contre l'État islamique et le Front al-Nosra en Irak et en Syrie. Elle intervient à partir d'août 2014, et rassemble initialement vingt-deux pays. Ces interventions militaires, principalement aériennes et américaines, s’inscrivent dans le contexte de la seconde guerre civile irakienne et de la guerre civile syrienne. Elles visent à contrer l'expansion des djihadistes salafistes de l'État islamique qui ont conquis durant l'année les villes de Raqqa, Falloujah, Mossoul, ou encore Tikrit. La coalition dirigée par les États-Unis rassemble les principales armées européennes, l'Australie, le Canada, l'Arabie saoudite, la Jordanie, le Qatar, Bahreïn et les Émirats arabes unis. L'Iran intervient également pour soutenir les gouvernements irakiens et syriens mais indépendamment de la coalition. Les premières frappes contre des positions de l'État islamique débutent le 8 août 2014 en Irak et le 23 septembre en Syrie. Au début d'octobre 2014, l'armée américaine affirme être à l’origine de 90 % des deux mille raids menés depuis le début du conflit. La Russie mène parallèlement sa propre intervention, depuis septembre 2015. Entre le 8 août 2014 et le 12 juillet 2016, la coalition mène 13 803 frappes aériennes, dont 9 273 en Irak et 4 530 en Syrie. (fr)
  • In response to rapid territorial gains made by the Islamic State during the first half of 2014, and its universally condemned executions, reported human rights abuses and the fear of further spillovers of the Syrian Civil War, many states began to intervene against it in both the Syrian Civil War and the War in Iraq. Later, there were also minor interventions by some states against IS-affiliated groups in Nigeria and Libya. In mid-June 2014, Iran, according to American and British information, started flying drones over Iraq, and, according to Reuters, Iranian soldiers were in Iraq fighting IS. Simultaneously, the United States ordered a small number of troops to Iraq and started flying crewed aircraft over Iraq. In July 2014, according to the International Institute for Strategic Studies, Iran sent Sukhoi Su-25 aircraft to Iraq, and Hezbollah purportedly sent trainers and advisers to Iraq in order to help Shia militias to monitor ISIL's movements. In August 2014, the US and Iran separately began a campaign of airstrikes on ISIL targets in Iraq. Since then, fourteen countries in a US-led coalition have also executed airstrikes on ISIL in Iraq and in Syria. In September 2015, Russian forces, with the permission of the Syrian government, began thousands of bombing raids against ISIL, al-Nusra Front, and the Free Syrian Army (FSA). In the months following the beginning of both air campaigns, ISIL began to lose ground in both Iraq and Syria. Civilian deaths from airstrikes began to mount in 2015 and 2016. In mid-2016, the US and Russia planned to begin coordinating their airstrikes; however, this coordination did not materialize. As of December 2017, ISIL was estimated to control no territory in Iraq, and 5% of Syrian territory, after prolonged actions. On 9 December 2017, Iraq declared victory in the fight against ISIL and stated that the War in Iraq was over. On 23 March 2019, ISIL was defeated territorially in Syria after losing the Battle of Baghuz Fawqani, after which the group was forced into an insurgency. ISIL's leader, Abu Bakr al-Baghdadi, died during a US special operations raid in northern Syria in October 2019 and was succeeded by Abu Ibrahim al-Hashimi al-Qurashi. The United Nations estimated in August 2020 that over 10,000 ISIL fighters, mainly as sleeper cells remained in Syria and Iraq. (en)
  • L'intervento militare contro lo Stato Islamico dell'Iraq e del Levante, condotto dalla coalizione contro lo Stato Islamico o coalizione contro l'ISIS, è un intervento militare internazionale nella guerra civile irachena e nella guerra civile siriana contro lo Stato Islamico in Iraq e Siria. L'intervento mira a interdire l'espansione dei gihadisti salafiti del cosiddetto Stato Islamico, che hanno preso il controllo nel corso del 2014 di città quali Raqqa in Siria, Falluja, Mosul e Tikrit in Iraq. Gli Stati Uniti hanno cominciato attacchi aerei in Iraq dall'8 agosto del 2014 e in Siria dal 23 settembre, e hanno formato una coalizione di numerosi Paesi occidentali e arabi. L'intervento militare a guida statunitense consiste in attacchi aerei contro obiettivi dello Stato Islamico, condotti per lo più dagli Stati Uniti, e in assistenza militare (armi e addestratori) al governo iracheno, al Kurdistan iracheno, al Kurdistan siriano e ad alcuni gruppi armati dell'opposizione siriana. Gli Stati Uniti hanno anche attaccato il Fronte al-Nusra in Siria, in particolare la sua cellula chiamata gruppo Khorasan. Hanno condotto attacchi aerei in Iraq o Siria gli Stati Uniti, la Francia, il Regno Unito, i Paesi Bassi, il Belgio, la Danimarca, l'Australia, il Canada, e paesi arabi quali la Giordania, il Marocco, l'Arabia Saudita, il Qatar, il Bahrein e gli Emirati Arabi Uniti. Germania, Italia, Spagna e altri stati si sono limitati a un sostegno militare e logistico. Nel corso del primo anno di intervento militare, tra agosto 2014 e agosto 2015, gli Stati Uniti hanno realizzato il 68% dei 3 683 attacchi aerei della coalizione in Iraq e il 95% dei 2 306 attacchi aerei in Siria. Indipendentemente dalla coalizione arabo-occidentale, sono intervenuti militarmente contro l'ISIS e in sostegno dei governi iracheno e siriano l'Iran, che ha schierato truppe in combattimento in Iraq e in Siria, e la Russia, con attacchi aerei in Siria incominciati il 30 settembre 2015. A differenza di Iran e Russia, la coalizione arabo-occidentale non appoggia il governo siriano e sostiene invece l'opposizione siriana moderata. (it)
  • 대 IS 군사 개입은 미국, 프랑스, 러시아, 나이지리아 등의 주도 하에 이루어지는 ISIL에 대한 공격 및 공습 작전이다. 미국의 경우 내재된 결단 작전(영어: Operation Inherent Resolve)이라는 암호명으로 이 작전에 참여하고 있으며, 2015년 2월 5일, 요르단은 순교자 마즈 작전이라는 이름 아래 시리아의 IS 군사 훈련 시설과 무기고를 공습함으로써 알카사스베 중위 살해에 대해 보복 공격을 시작했다. 이 전쟁은 이후 이슬람 국가에 복속한 아프가니스탄과 파키스탄, 예멘, 필리핀, 차드, 니제르, 카메룬, 말리 등의 지역 무장 단체들까지 적으로 선포하면서 그 작전 범위가 훨씬 넓어지게 되었다. 2014년 6월부터 8월까지 이어진 이슬람 국가의 진격에 대응해 많은 국가들이 시리아 내전과 이라크 내전에 개입하였다. 이슬람 국가는 2014년의 초반에 빠르게 많은 영토를 장악했는데, 이 과정에서의 인권 남용과 시리아 내전의 파급, 잔혹한 처형 등에 대한 기사가 많은 국가들이 개입을 고려하는 원인이 되었다. 이란 및 동맹단체 헤즈볼라는 전투 병력을 파견한 첫 국가였다. 미국은 2014년 여름 중반에 이라크에 군대를 파견했으며, 8월부터는 이라크 전역에서 공중 공격을 시작했다. 다른 목표와 정치적 사항을 가지고, 많은 국가들은 이라크와 시리아에서 벌어지는 내전에 서로 다른 방식으로 참여하고 있다. 2015년 9월, 시리아 정부의 요청에 따라 RSII 동맹은 자유 시리아군과 ISIL을 비롯한 시리아 반군에 대규모 공습을 가했다. 러시아는 자국의 개입 이후 시리아에서 IS로부터 수백 개의 마을과 촌락, 도시들을 탈환했다고 주장했지만, 러시아군의 공습 이후 수많은 민간인 사상자가 발생했으며, 미국 주도 연합군이 이끄는 공습에도 비슷한 통계의 사상자가 발생했다. 러시아 주도 동맹군과 미국 주도 동맹군은 2016년 중순 협력하기로 계획했다. (ko)
  • Guerra contra o Estado Islâmico teve início em resposta às rápidas conquistas territoriais feitas pelos militantes do Estado Islâmico do Iraque e do Levante (Daesh) durante o primeiro semestre de 2014; a brutalidade e os abusos dos direitos humanos condenados internacionalmente, levaram muitos países a intervir contra o Estado Islâmico na Síria e no Iraque.Em 2015, o Estado Islâmico avançou e se estabeleceu em outros países – como no Afeganistão para rivalizar com o Talibã, mas a OTAN deteve o seu avanço. O grupo, entretanto, já estava agindo nesta data na Segunda Guerra Civil Líbia desde 2014. Depois disso, a guerra contra o Estado Islâmico se expandiu para incluir Egito, Nigéria e Rússia, além da Turquia e Líbano. (pt)
  • Międzynarodowa interwencja przeciwko Państwu Islamskiemu – autoryzowana 7 sierpnia 2014 przez prezydenta Stanów Zjednoczonych Baracka Obamę operacja lotnicza, sił powietrznych tego państwa i zbrojnej koalicji międzynarodowej, w skład której weszły państwa zachodnie i niektóre kraje arabskie, wymierzona w terrorystów ISIS, dopuszczających się masakr na ludności cywilnej, podczas prowadzenia działań militarnych na terytorium Iraku i Syrii. Równocześnie z operacją lotniczą prowadzona była przez szereg państw zachodnich i arabskich operacja humanitarna polegająca na pomocy uchodźcom, w szczególności jezydom. Ponadto wiele krajów zadeklarowało gotowość wsparcia militarnego w postaci zbrojenia kurdyjskich sił zbrojnych Peszmerga, walczących z Państwem Islamskim. Operacja lotnicza Stanów Zjednoczonych na terytorium Iraku rozpoczęła się 8 sierpnia 2014. 10 września 2014, prezydent Stanów Zjednoczonych, Barack Obama ogłosił strategię walki przeciwko Państwu Islamskiemu, która przewidywała rozszerzenie nalotów na Syrię. Stało się to 23 września 2014. Do bombardowań celów na terytorium Syrii do Stanów Zjednoczonych przyłączyły się kraje arabskie. Wobec ekspansji Państwa Islamskiego na Libię i Nigerię, regionalne siły międzynarodowe dokonały ataków na pozycje Państwa Islamskiego w tychże krajach. Międzynarodowa interwencja przeciwko Państwu Islamskiemu doprowadziła do znacznego zniszczenia potencjału bojowego Państwa Islamskiego na Bliskim Wschodzie, zahamowała ekspansję terytorialną samozwańczego kalifatu na terytorium Syrii i Iraku oraz wspomagała lokalne siły w postaci syryjskiej opozycji zbrojnej, kurdyjskich ugrupowań militarnych i irackich sił bezpieczeństwa w prowadzeniu działań wojennych przeciwko Państwu Islamskiemu. (pl)
  • Військова операція проти Ісламської держави (араб. العمليات العسكرية ضد داعش‎) — втручання ряду держав в конфлікти, що відбуваються на території Іраку, Сирії і Лівії, з метою перешкодити поширенню терористичної організації «Ісламська Держава». У відповідь на успіхи, досягнуті угрупованням Ісламська держава Іраку і Леванту (скорочено ІДІЛ) в червні і липні 2014 року, деякі держави почали втручатися в тривалу громадянську війну в Сирії та Іраку, а потім і в Лівії. Швидкі територіальні завоювання в Іраку і Сирії протягом першої половини 2014 року, в сукупності із засудженими міжнародним співтовариством жорстокістю і порушенням прав людини, а також небезпека подальших несподіваних наслідків від громадянської війни у Сирії змусили багато країн розпочати заходи проти ІДІЛ. Іран і його союзники спочатку брали участь в наземних операціях за підтримки винищувачів і безпілотних літальних апаратів. В середині літа 2014 року США відправили до Іраку інструкторів, які не брали безпосередню участь у бойових діях, а починаючи з серпня почали масштабну повітряну кампанію. 1 лютого 2015 року прем'єр-міністр Іраку заявив, що війна з ІДІЛ фактично є «Третьою світовою війною», так як ІДІЛ заявляє про свої плани поширити війну за межі Іраку та Леванту і створити «Всесвітній халіфат». (uk)
  • Вое́нная опера́ция про́тив Исламского государства (араб. العمليات العسكرية ضد داعش‎) — вмешательство ряда государств в конфликты, происходящие на территории Ирака, Сирии и Ливии, с целью воспрепятствовать распространению террористической организации Исламское государство. В ответ на успехи, достигнутые группировкой Исламское государство в июне и июле 2014 года, некоторые государства начали вмешиваться в продолжающуюся гражданскую войну в Сирии и Ираке, а затем и в Ливии. Быстрые территориальные завоевания в Ираке и Сирии в течение первой половины 2014 года, в совокупности с осуждёнными международным сообществом жестокостью и нарушением прав человека, а также боязнь дальнейших неожиданных последствий гражданской войны в Сирии вынудили многие страны начать военные действия против ИГ. Иран и его союзники первоначально принимали участие в наземных операциях при поддержке истребителей и беспилотных летательных аппаратов. В середине лета 2014 года США отправили в Ирак инструкторов, которые не принимали непосредственное участие в боевых действиях, а начиная с августа начали масштабную воздушную кампанию. 1 февраля 2015 года министр иностранных дел Ирака заявил, что война с «Исламским государством» фактически является «Третьей мировой войной», так как «ИГ» заявляет о своих планах распространить войну за пределы Леванта и создать «Всемирный халифат». К 14 апреля 2015 года после боёв ИГ потеряло 25—30 % (от 8 до 9,6 тысячи квадратных километров) первоначальных захваченных в Ираке территорий. 30 сентября 2015 года, по просьбе сирийского правительства, Российская Федерация вступила в гражданскую войну в Сирии, начав военную операцию в этой стране. 6 декабря 2017 года российские военные доложили о уничтожении Исламского государства на территории Сирии. 9 декабря 2017 года премьер-министр Ирака Хайдер аль-Абади также сообщил об окончательном освобождении страны от ИГ. 26 октября 2019 года лидер ИГ Абу Бакр аль-Багдади был убит спецназом США в Сирии. 3 февраля 2022 года был убит второй лидер ИГ Абу Ибрагим аль-Хашеми аль-Кураши. (ru)
  • 對伊斯蘭國的軍事打擊是指自2014年6月以来,以美國、俄罗斯和世界上多达70多个的国家的多國軍事部隊為打擊伊斯蘭國而在伊拉克和敘利亞境內實施的軍事行動。 在此之前伊斯蘭國勢力快速奪取了伊拉克和敘利亞兩地的大片領土,成為2014年上半年迅速崛起的一股武裝勢力。出於國際社會對其侵犯人權行為的廣泛譴責和擔憂,以及自身懷疑其勢力的崛起可能會進一步加劇中東特別是敘利亞地區的混亂態勢,許多國家紛紛出兵介入伊拉克和敘利亞的局勢,對伊斯蘭國進行監控、干預以及剿滅。 2014年6月中旬伊朗根據美國和英國的情報,開始派遣無人駕駛飛機前往伊拉克。據路透社報導,伊朗士兵在伊拉克與伊斯蘭國戰鬥。同時美國政府派出了少量的部隊前往伊拉克,並派遣飛機在伊拉克地區監視伊斯蘭國的行踪。 幼发拉底河南岸的全部伊斯兰国据点早在2017年12月17日就被叙利亚政府军攻陷,然而,由于叙政府军与叙利亚民主力量之间的协议,由叙利亚民主力量接收的幼发拉底河北岸伊斯兰国势力直至2019年3月末才被完全攻陷。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 43517689 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 205196 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124537866 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Die Internationale Allianz gegen den Islamischen Staat wurde gebildet, um die terroristisch agierende sunnitisch-islamistische Miliz Islamischer Staat (IS) zu bekämpfen. Der Koalition gehören einige westliche und arabische Staaten sowie die Türkei an. (de)
  • Guerra contra o Estado Islâmico teve início em resposta às rápidas conquistas territoriais feitas pelos militantes do Estado Islâmico do Iraque e do Levante (Daesh) durante o primeiro semestre de 2014; a brutalidade e os abusos dos direitos humanos condenados internacionalmente, levaram muitos países a intervir contra o Estado Islâmico na Síria e no Iraque.Em 2015, o Estado Islâmico avançou e se estabeleceu em outros países – como no Afeganistão para rivalizar com o Talibã, mas a OTAN deteve o seu avanço. O grupo, entretanto, já estava agindo nesta data na Segunda Guerra Civil Líbia desde 2014. Depois disso, a guerra contra o Estado Islâmico se expandiu para incluir Egito, Nigéria e Rússia, além da Turquia e Líbano. (pt)
  • 對伊斯蘭國的軍事打擊是指自2014年6月以来,以美國、俄罗斯和世界上多达70多个的国家的多國軍事部隊為打擊伊斯蘭國而在伊拉克和敘利亞境內實施的軍事行動。 在此之前伊斯蘭國勢力快速奪取了伊拉克和敘利亞兩地的大片領土,成為2014年上半年迅速崛起的一股武裝勢力。出於國際社會對其侵犯人權行為的廣泛譴責和擔憂,以及自身懷疑其勢力的崛起可能會進一步加劇中東特別是敘利亞地區的混亂態勢,許多國家紛紛出兵介入伊拉克和敘利亞的局勢,對伊斯蘭國進行監控、干預以及剿滅。 2014年6月中旬伊朗根據美國和英國的情報,開始派遣無人駕駛飛機前往伊拉克。據路透社報導,伊朗士兵在伊拉克與伊斯蘭國戰鬥。同時美國政府派出了少量的部隊前往伊拉克,並派遣飛機在伊拉克地區監視伊斯蘭國的行踪。 幼发拉底河南岸的全部伊斯兰国据点早在2017年12月17日就被叙利亚政府军攻陷,然而,由于叙政府军与叙利亚民主力量之间的协议,由叙利亚民主力量接收的幼发拉底河北岸伊斯兰国势力直至2019年3月末才被完全攻陷。 (zh)
  • بسبب المكاسب الإقليمية السريعة التي حققها تنظيم داعش خلال النصف الأول من عام 2014 وعمليات إعدام الأسرى التي ندد بها العالم وتزايدت المخاوف من تزايد حالات انتهاكات حقوق الإنسان التي يقوم بها تنظيم داعش والخوف من المتزايد من تداعيات الحرب الأهلية السورية، فبدأت العديد من الدول التدخل ضد التنظيم في كل من الحرب الأهلية السورية والحرب الحرب الأهلية العراقية . في وقت لاحق كانت هناك أيضًا تدخلات طفيفة من جانب بعض الدول ضد الجماعات التابعة لتنظيم الدولة الإسلامية في نيجيريا وليبيا . (ar)
  • رداً على المكاسب الإقليمية السريعة التي حققها مسلحو داعش خلال النصف الأول من عام 2014، والإدانة الدولية لوحشية الجماعة، وانتهاكات حقوق الإنسان المبلغ عنها والخوف من المزيد من امتدادات الحرب الأهلية السورية، بدأت دول عديدة في التدخل ضد داعش في سوريا والعراق. في وقت لاحق، كانت هناك أيضا تدخلات طفيفة من جانب بعض الدول ضد الجماعات المنتسبة لداعش في نيجيريا و‌ليبيا. منذ أن بدأت الضربات الجوية، فقد داعش أراض في كل من العراق وسوريا. (ar)
  • La Intervenció Militar contra L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, es refereix al conflicte existent a Iraq i Síria que enfronta a Al-Daix, i a militants sunites lleials a l'antiga dictadura de l'Ex-President Saddam Hussein contra els Exèrcits de Siria, Iraq, el Kurdistan Iraquià, i una Coalició Internacional liderada pels Estats Units, l'Iran, el Regne Unit, França i Turquia i altres països. (ca)
  • Válka proti Islámskému státu byla série leteckých úderů koalice amerických ozbrojených sil a dalších armád v Iráku a Sýrii proti pozicím Islámského státu, provedených v reakci na jeho územní zisky v Iráku a Sýrii. Vojenská intervence vedená Západem se nazývá anglicky Operation Inherent Resolve (česky Operace Bytostné odhodlání). 8. srpna 2014 americký prezident Barack Obama autorizoval letecké údery na pozice Islámského státu a humanitární pomoc jazídským uprchlíkům v pohoří Sindžár. Cílem úderů byla kromě prevence genocidy také ochrana amerických zájmů v Iráku. Vojenská operace byla později rozšířena kvůli ochraně irácké infrastruktury a letecké podpoře irácké armády. Po rozšíření úderů proti Islámskému státu, byly kurdské a irácké jednotky schopné zvrátit islámistický postup a znovu obsa (cs)
  • La milito kontraŭ la Islama Ŝtato estas la konklikto ekiĝinta je la 5-a de junio 2014, kiam la Islama Ŝtato de Irako kaj Sirio, kune kun militistoj el la islama branĉo sunaismo, lojalaj al la antaŭa diktaturo baazisma sekulara de Sadam Husein kaj kontraŭregistaraj triboj, lanĉis ofensivon kontraŭ la armeoj de Irako kaj Sirio. La fortoj de la Islama Ŝtato ankaŭ konata kiel Daesh (sigloj en la araba), komencis per atako al Samarra en tiu sama tago kaj prenis Mosulon la nokton de la 9-a de junio, kaj Tikrit la 11-a. Fine de la monato, Irako perdis la regpovon sur la tuta okcidenta landlimo kun Jordanio kaj Sirio. (eo)
  • La guerra contra Estado Islámico​ es el conflicto armado desatado el 5 de junio de 2014, cuando el grupo Estado Islámico, junto con militantes suníes y tribus antigubernamentales, lanzó una ofensiva contra los ejércitos de Irak y Siria. Las fuerzas de Estado Islámico​ ―también conocido como Dáesh​ o Daish​―atacaron Samarra (Irak) ese mismo día y se apoderaron de Mosul y Tikrit durante los días 9 y 11 de junio. A finales de mes, Irak había perdido el control de toda la frontera occidental con Jordania y Siria.​El 29 de junio de 2014, Estado Islámico declaró un califato que incluía a Siria e Irak. Abu Bakr al-Baghdadi, líder del grupo, fue declarado por este «califa y líder de todos los musulmanes».​ (es)
  • La coalition internationale en Irak et en Syrie, aussi appelée coalition contre l'État islamique ou coalition anti-EI, est formée en 2014 lors de la seconde guerre civile irakienne et la guerre civile syrienne afin d'intervenir militairement contre l'État islamique et le Front al-Nosra en Irak et en Syrie. Elle intervient à partir d'août 2014, et rassemble initialement vingt-deux pays. Ces interventions militaires, principalement aériennes et américaines, s’inscrivent dans le contexte de la seconde guerre civile irakienne et de la guerre civile syrienne. Elles visent à contrer l'expansion des djihadistes salafistes de l'État islamique qui ont conquis durant l'année les villes de Raqqa, Falloujah, Mossoul, ou encore Tikrit. (fr)
  • In response to rapid territorial gains made by the Islamic State during the first half of 2014, and its universally condemned executions, reported human rights abuses and the fear of further spillovers of the Syrian Civil War, many states began to intervene against it in both the Syrian Civil War and the War in Iraq. Later, there were also minor interventions by some states against IS-affiliated groups in Nigeria and Libya. The United Nations estimated in August 2020 that over 10,000 ISIL fighters, mainly as sleeper cells remained in Syria and Iraq. (en)
  • 대 IS 군사 개입은 미국, 프랑스, 러시아, 나이지리아 등의 주도 하에 이루어지는 ISIL에 대한 공격 및 공습 작전이다. 미국의 경우 내재된 결단 작전(영어: Operation Inherent Resolve)이라는 암호명으로 이 작전에 참여하고 있으며, 2015년 2월 5일, 요르단은 순교자 마즈 작전이라는 이름 아래 시리아의 IS 군사 훈련 시설과 무기고를 공습함으로써 알카사스베 중위 살해에 대해 보복 공격을 시작했다. 이 전쟁은 이후 이슬람 국가에 복속한 아프가니스탄과 파키스탄, 예멘, 필리핀, 차드, 니제르, 카메룬, 말리 등의 지역 무장 단체들까지 적으로 선포하면서 그 작전 범위가 훨씬 넓어지게 되었다. 2015년 9월, 시리아 정부의 요청에 따라 RSII 동맹은 자유 시리아군과 ISIL을 비롯한 시리아 반군에 대규모 공습을 가했다. 러시아는 자국의 개입 이후 시리아에서 IS로부터 수백 개의 마을과 촌락, 도시들을 탈환했다고 주장했지만, 러시아군의 공습 이후 수많은 민간인 사상자가 발생했으며, 미국 주도 연합군이 이끄는 공습에도 비슷한 통계의 사상자가 발생했다. 러시아 주도 동맹군과 미국 주도 동맹군은 2016년 중순 협력하기로 계획했다. (ko)
  • L'intervento militare contro lo Stato Islamico dell'Iraq e del Levante, condotto dalla coalizione contro lo Stato Islamico o coalizione contro l'ISIS, è un intervento militare internazionale nella guerra civile irachena e nella guerra civile siriana contro lo Stato Islamico in Iraq e Siria. L'intervento mira a interdire l'espansione dei gihadisti salafiti del cosiddetto Stato Islamico, che hanno preso il controllo nel corso del 2014 di città quali Raqqa in Siria, Falluja, Mosul e Tikrit in Iraq. (it)
  • Międzynarodowa interwencja przeciwko Państwu Islamskiemu – autoryzowana 7 sierpnia 2014 przez prezydenta Stanów Zjednoczonych Baracka Obamę operacja lotnicza, sił powietrznych tego państwa i zbrojnej koalicji międzynarodowej, w skład której weszły państwa zachodnie i niektóre kraje arabskie, wymierzona w terrorystów ISIS, dopuszczających się masakr na ludności cywilnej, podczas prowadzenia działań militarnych na terytorium Iraku i Syrii. (pl)
  • Військова операція проти Ісламської держави (араб. العمليات العسكرية ضد داعش‎) — втручання ряду держав в конфлікти, що відбуваються на території Іраку, Сирії і Лівії, з метою перешкодити поширенню терористичної організації «Ісламська Держава». Іран і його союзники спочатку брали участь в наземних операціях за підтримки винищувачів і безпілотних літальних апаратів. В середині літа 2014 року США відправили до Іраку інструкторів, які не брали безпосередню участь у бойових діях, а починаючи з серпня почали масштабну повітряну кампанію. (uk)
  • Вое́нная опера́ция про́тив Исламского государства (араб. العمليات العسكرية ضد داعش‎) — вмешательство ряда государств в конфликты, происходящие на территории Ирака, Сирии и Ливии, с целью воспрепятствовать распространению террористической организации Исламское государство. Иран и его союзники первоначально принимали участие в наземных операциях при поддержке истребителей и беспилотных летательных аппаратов. В середине лета 2014 года США отправили в Ирак инструкторов, которые не принимали непосредственное участие в боевых действиях, а начиная с августа начали масштабную воздушную кампанию. (ru)
rdfs:label
  • التدخل العسكري الدولي ضد تنظيم الدولة الإسلامية (داعش) (ar)
  • التدخل العسكري ضد تنظيم الدولة الإسلامية (داعش) (ar)
  • Intervenció militar contra l'Estat Islàmic (ca)
  • Válka proti Islámskému státu (cs)
  • Internationale Allianz gegen den Islamischen Staat (de)
  • Milito kontraŭ la Islama Ŝtato (eo)
  • Guerra contra Estado Islámico (es)
  • Coalition internationale en Irak et en Syrie (fr)
  • Intervento militare contro lo Stato Islamico (it)
  • 대 IS 군사 개입 (ko)
  • Międzynarodowa interwencja przeciwko Państwu Islamskiemu (pl)
  • Военная операция против «Исламского государства» (ru)
  • Guerra contra o Estado Islâmico (pt)
  • War against the Islamic State (en)
  • 對伊斯蘭國的軍事打擊 (zh)
  • Військова операція проти Ісламської держави (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:battle of
is dbo:isPartOfMilitaryConflict of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:battles of
is dbp:partof of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License