| dbo:abstract
|
- Lionel Tertis (West Hartlepool, 29 de desembre de 1876 - Londres, 22 de febrer de 1975) va ser un violista anglès, i un dels primers jugadors de viola que va assolir fama internacional. També va ser un professor molt notori. Tertis va néixer a West Hartlepool, fill d'immigrants polonesos-jueus. (S'ha notat sovint que tant ell com el violoncel·lista Pau Casals van néixer el mateix dia.) Va estudiar primer violí a Leipzig, Alemanya i a la Royal Academy of Music (RAM) de Londres. Allà va ser animat pel director, , a que adoptés al seu lloc la viola. Sota la influència addicional d', ho va fer i es va convertir ràpidament en un dels violistes més coneguts del seu temps, fent una gira per Europa i els Estats Units com a solista. Com a professor de viola i a la memòria RAM (des de 1900), va animar els seus companys i estudiants a compondre per a l'instrument, ampliant així el seu repertori. El 1906, Tertis va ser temporalment al famós "Bohèmia Quartet" per reemplaçar el violista/compositor Oskar Nedbal i més tard va prendre la posició de viola al "Gerald Walenn Quartet". Compositors com Arnold Bax, Frank Bridge, Gustav Holst, Benjamin Dale, , Ralph Vaughan Williams i William Walton van escriure peces per a ell. La peça de Walton va ser el seu Viola Concerto; tanmateix, Tertis no va donar l'estrena mundial ja que en aquell moment tenia dificultat per comprendre el temps de la peça; aquest honor va ser a Paul Hindemith. Va ser propietari d'una Montagnana del 1717 del 1920 al 1937 que va trobar durant una de les seves gires de concerts a París el 1920 i va tenir una oportunitat per adquirir-la. Segons les seves memòries, "em va ser mostrat en un estat de reproducció, sense pont, cordes ni taulell... No hi havia cap cas (era un instrument tan gran de 17 1/8 polzades), per la qual cosa la meva dona va venir al rescat. embolicant-lo amb la capa impermeable i així va ser portada a través del Canal Anglès. " Tertis preferia una gran viola per obtenir un to especialment ric del seu instrument. Sabent que alguns trobarien un instrument de 17-1/8 polzades massa gran, va crear el seu propi model Tertis, que proporciona molts dels avantatges tonals de l'instrument més gran amb una mida manejable de 16-3/4 polzades. Tertis va vendre el Montegnana del 1717 al seu alumneBernard Shore el 1937, que al seu torn va transmetre al seu alumne Roger Chase . Juntament amb (piano), i , Tertis va formar els intèrprets de Música de Cambra. També va animar i practicar mentre treballava per fundar el "Quartet Griller" el 1928 i va influir en l'entusiasme de Griller per la primera escola vienesa. El 1936, mentre estava a la millor altura, va anunciar la seva retirada de la plataforma de concerts per concentrar-se en l'ensenyament. Va aparèixer com a solista una vegada més, en un concert especial el 1949 a un públic convidat a la memòria RAM per ajudar a recaptar diners pel seu fons per animar la composició de la música per a la viola. Va ser nomenat Comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic (CBE) en els Honors d'Any Nou de 1950. Tertis va compondre diverses obres originals i també va arreglar moltes peces no originàries per a la viola, com ara el Concert per a violoncel d'Edward Elgar. Va ser l'autor de diverses publicacions sobre el toc de corda, la viola en particular i la seva pròpia vida. Inclouen la Ventafocs no Més i La Viola i jo. Lionel Tertis va morir a Wimbledon, Londres. (ca)
- Lionel Tertis CBE (* 29. Dezember 1876 in West Hartlepool; † 22. Februar 1975 in London) war ein englischer Bratschist. Lionel Tertis, Sohn jüdischer Immigranten (der Vater Russe, die Mutter Polin), begann früh mit Klavierspiel und verließ bereits als 13-Jähriger seine Familie, um auf eigene Faust als Pianist Geld zu verdienen. Später studierte er einige Monate Violine an der Hochschule für Musik Leipzig und wechselte dann an die Royal Academy of Music in London. Dort spezialisierte er sich auf Rat des Direktors Alexander Mackenzie auf die Bratsche. Um die Jahrhundertwende erhielt er eine Professur an der Royal Academy of Music. In der Folge unternahm er zahlreiche Konzertreisen durch Europa und die USA und konzertierte gemeinsam mit anderen berühmten Instrumentalsolisten, darunter Arthur Rubinstein und Pablo Casals, während der Militärzeit im Ersten Weltkrieg auch häufig mit Eugène Ysaÿe. Tertis wurde zu einem der ersten Bratschisten, der als Solist internationale Anerkennung fand. 1936 ging Tertis in den Ruhestand, trat aber bis ins Alter von 87 Jahren noch öffentlich auf, unterrichtete und propagierte ein selbst entwickeltes Bratschenmodell (Tertis Viola). 1950 wurde er zum Commander of the British Empire ernannt. Zahlreiche britische Komponisten schrieben Werke für ihn, darunter William Walton, John Blackwood McEwen, Arnold Bax, Benjamin Dale, York Bowen, Frank Bridge und Harry Farjeon. Tertis selbst erstellte zahlreiche Transkriptionen und Arrangements für die Bratsche. 1974 erschien seine Autobiographie unter dem Titel „My viola and I“. 1980 wurde in Erinnerung an Tertis der Wettbewerb ins Leben gerufen. (de)
- Lionel Tertis (Hartlepool, 29 de diciembre de 1876 - Wimbledon, 22 de febrero de 1975) fue un violista inglés, tal vez uno de los primeros artistas en atraer la atención hacia la viola como un instrumento solista. Su sonido fue la inspiración para muchas obras del repertorio de viola, entre ellos el famoso Conciertos para viola y orquesta de William Walton, aunque cabe mencionar que Tertis rechazó la partitura al verla por primera vez, calificándola como imposible de tocar. Sin embargo, cambió de opinión unos años más tarde. Algunas de sus obras son Cinderella No More y My viola and I. Desde el 1901 fue el profesor de viola en la Royal Academy of Music de Londres. (es)
- Lionel Tertis (29 décembre 1876 - 22 février 1975) est un altiste anglais, un des premiers joueurs d'alto à atteindre une notoriété internationale. (fr)
- Lionel Tertis, CBE (29 December 1876 – 22 February 1975) was an English violist. He was one of the first viola players to achieve international fame and a noted teacher. (en)
- ライオネル・ターティス（Lionel Tertis CBE, 1876年12月29日 - 1975年2月22日）は、イギリスのヴィオラ奏者である。パウル・ヒンデミットやウィリアム・プリムローズらとともにヴィオラの独奏楽器としての地位の確立に貢献した。ターティスはわざと大きめのヴィオラを作り、ヴィオラ特有の豊かな音（特にC線）の魅力を表した。 (ja)
- 라이어넬 테르티스 (Lionel Tertis, 1876년 12월 29일–1975년 2월 22일)는 영국의 비올리스트로서, 국제적인 명성을 얻은 첫 비올라 주자로 꼽힌다. (ko)
- Lionel Tertis è stato un violista inglese, uno dei più grandi di tutti i tempi. I suoi genitori, degli immigrati ebrei polacchi, si trasferirono a Londra quando Lionel aveva tre mesi. Il padre era cantore nella sinagoga di Londra e diede al figlio le basi musicali. Tertis studiò pianoforte dai cinque anni e in seguito riuscì a mantenersi economicamente proprio grazie all'attività di pianista. Studiò violino con al Trinity College of Music di Londra. Più tardi si trasferì a Lipsia perché pensava che avrebbe avuto insegnanti migliori in Germania. In realtà vi rimase solo sei mesi, perché il nuovo maestro fu una delusione. Tornato a Londra nel 1897, studiò saltuariamente con Wessley e cominciò a suonare saltuariamente la viola in un quartetto d'archi, grazie al consiglio di un compagno di studi. Questa esperienza lo portò ad appassionarsi molto allo strumento. Nel 1900 tornò alla Royal Academy e, divenuto professore titolare, fu invitato a suonare la viola nel quartetto del suo ex insegnante Wessley. In seguito entrò nella Queen's Hall Orchestra come ultimo dei secondi violini, ma entro un anno fu promosso a spalla delle viole, posto che abbandonò nel 1904 per intraprendere la carriera da solista. Dopo la prima guerra mondiale Tertis divenne ancora più attivo come solista, strumentista da camera e promotore di nuova letteratura per viola. Il 10 ottobre 1925 eseguì la prima di Flos campi, suite per viola, coro e orchestra composta da Ralph Vaughan Williams e dedicata al violista britannico. Il suo ultimo concerto risale al 4 febbraio 1937, quando eseguì l'Aroldo in Italia con l'orchestra della BBC. L'abbandono della carriera solistica è dovuto al fatto che Tertis aveva iniziato a soffrire di fibromialgia acuta al braccio destro. Nello stesso anno, però, il grande musicista cominciò a fare degli esperimenti riguardanti la misura della viola, in quanto voleva cercare la misura ideale dello strumento. Secondo lui, infatti, le viole sufficientemente sonore non erano maneggevoli perché erano troppo grosse, ma allo stesso tempo gli strumenti più piccoli non avevano un suono abbastanza potente. Alla fine di un lungo periodo di sperimentazione, stabilì che la misura ideale era di 42,55 cm. Nonostante il suo precedente ritiro dal palcoscenico, vi tornò nel 1939 per beneficenza e nel 1950, a 74 anni, per presentare il suo modello di viola. Molti compositori hanno scritto opere apposta per Tertis, che le eseguiva tutte in pubblico e inoltre le faceva studiare ai suoi allievi. Composizioni che apprezzava molto erano quelle per più viole, tra cui quelle di . Nel 1938 riunì gli elementi dell'esecuzione artistica a cui teneva di più in un libriccino di 22 pagine intitolato Beauty of Tone in String Playing. La vita musicale e i successi della sua carriera sono documentati nelle sue due autobiografie: Cinderella no more e My viola and I. (it)
- Ла́йонел Те́ртис CBE (англ. Lionel Tertis; 29 декабря 1876, Уэст Хартлпул, графство Дарем — 22 февраля 1975, Лондон) — британский альтист, один из первых исполнителей на этом инструменте, добившихся мировой известности. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Lionel Tertis (29 décembre 1876 - 22 février 1975) est un altiste anglais, un des premiers joueurs d'alto à atteindre une notoriété internationale. (fr)
- Lionel Tertis, CBE (29 December 1876 – 22 February 1975) was an English violist. He was one of the first viola players to achieve international fame and a noted teacher. (en)
- ライオネル・ターティス（Lionel Tertis CBE, 1876年12月29日 - 1975年2月22日）は、イギリスのヴィオラ奏者である。パウル・ヒンデミットやウィリアム・プリムローズらとともにヴィオラの独奏楽器としての地位の確立に貢献した。ターティスはわざと大きめのヴィオラを作り、ヴィオラ特有の豊かな音（特にC線）の魅力を表した。 (ja)
- 라이어넬 테르티스 (Lionel Tertis, 1876년 12월 29일–1975년 2월 22일)는 영국의 비올리스트로서, 국제적인 명성을 얻은 첫 비올라 주자로 꼽힌다. (ko)
- Ла́йонел Те́ртис CBE (англ. Lionel Tertis; 29 декабря 1876, Уэст Хартлпул, графство Дарем — 22 февраля 1975, Лондон) — британский альтист, один из первых исполнителей на этом инструменте, добившихся мировой известности. (ru)
- Lionel Tertis (West Hartlepool, 29 de desembre de 1876 - Londres, 22 de febrer de 1975) va ser un violista anglès, i un dels primers jugadors de viola que va assolir fama internacional. També va ser un professor molt notori. Com a professor de viola i a la memòria RAM (des de 1900), va animar els seus companys i estudiants a compondre per a l'instrument, ampliant així el seu repertori. El 1906, Tertis va ser temporalment al famós "Bohèmia Quartet" per reemplaçar el violista/compositor Oskar Nedbal i més tard va prendre la posició de viola al "Gerald Walenn Quartet". (ca)
- Lionel Tertis CBE (* 29. Dezember 1876 in West Hartlepool; † 22. Februar 1975 in London) war ein englischer Bratschist. Lionel Tertis, Sohn jüdischer Immigranten (der Vater Russe, die Mutter Polin), begann früh mit Klavierspiel und verließ bereits als 13-Jähriger seine Familie, um auf eigene Faust als Pianist Geld zu verdienen. Später studierte er einige Monate Violine an der Hochschule für Musik Leipzig und wechselte dann an die Royal Academy of Music in London. Dort spezialisierte er sich auf Rat des Direktors Alexander Mackenzie auf die Bratsche. Um die Jahrhundertwende erhielt er eine Professur an der Royal Academy of Music. In der Folge unternahm er zahlreiche Konzertreisen durch Europa und die USA und konzertierte gemeinsam mit anderen berühmten Instrumentalsolisten, darunter Arthur (de)
- Lionel Tertis (Hartlepool, 29 de diciembre de 1876 - Wimbledon, 22 de febrero de 1975) fue un violista inglés, tal vez uno de los primeros artistas en atraer la atención hacia la viola como un instrumento solista. Su sonido fue la inspiración para muchas obras del repertorio de viola, entre ellos el famoso Conciertos para viola y orquesta de William Walton, aunque cabe mencionar que Tertis rechazó la partitura al verla por primera vez, calificándola como imposible de tocar. Sin embargo, cambió de opinión unos años más tarde. Algunas de sus obras son Cinderella No More y My viola and I. (es)
- Lionel Tertis è stato un violista inglese, uno dei più grandi di tutti i tempi. I suoi genitori, degli immigrati ebrei polacchi, si trasferirono a Londra quando Lionel aveva tre mesi. Il padre era cantore nella sinagoga di Londra e diede al figlio le basi musicali. Tertis studiò pianoforte dai cinque anni e in seguito riuscì a mantenersi economicamente proprio grazie all'attività di pianista. Studiò violino con al Trinity College of Music di Londra. (it)
|
