| dbo:abstract
|
- Alice Herz (Hamburg, 25 de maig de 1882 - Detroit, Michigan, 26 de març de 1965) va ser una activista per la pau alemanya, la primera als Estats Units que es va immolar en protesta contra la guerra del Vietnam. D'ascendència jueva, Alice Herz era ja vídua quan va abandonar la seva Alemanya natal amb la filla, Helga, el 1933. El seu marit i el seu fill havien mort el 1929. Anticipant els esdeveniments que tindrien lloc amb el nazisme, va marxar del país, viatjant primer a Suïssa i després a França. El 1940 els alemanys van envair França i les dues van passar tres setmanes al camp de Gurs, a prop de la frontera espanyola. Finalment, el 1942 van arribar als Estats Units i es van establir a Detroit. Helga es va convertir en bibliotecària a la biblioteca pública de la ciutat i Alice va treballar durant algun temps com a professora d'alemany a la Universitat Estatal Wayne. Les dues van sol·licitar la ciutadania nord-americana, però en un primer moment se'ls va negar, a causa de la seva participació en les activitats de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF, per les seves sigles en anglès). El 1954 Helga la va tornar a sol·licitar, aquest cop amb un resultat positiu. En aquella època Alice Herz es va unir als quàquers. Les seves activitats pacifistes se centraven llavors en la lluita contra les armes nuclears, la guerra de Corea i la entre els dos blocs. Als anys 60 es va interessar per la guerra del Vietnam. Alice Herz era també esperantista i això li permetia tenir informació de primera mà sobre el que estava passant al continent asiàtic. En aquest sentit, mantenia correspondència en la llengua auxiliar internacional esperanto amb activistes pacifistes japonesos. Poc abans de la seva mort, va escriure un testament, que va distribuir a diversos amics i companys activistes. El text es refereix a la seva decisió de seguir els mètodes de protesta de desobediència civil dels vietnamites del Sud, destacant que els actes dels monjos havien rebut l'atenció de l'opinió pública a nivell mundial. Explicava Herz que, després d'haver utilitzat tots els mètodes disponibles, havia decidit fer de la lliure immolació el seu últim acte de protesta. Es va immolar el 16 de març de 1965, a l'edat de 82 anys. Seguia així l'exemple del monjo budista Thích Quảng Đức, que s'havia immolat per denunciar l'opressió dels budistes per part del govern de Vietnam del Sud. Alice Herz va morir a causa de les seves ferides deu dies després. Mentrestant, la guerra continuaria durant els deu anys següents. La seva acció va ser imitada per altres activistes als Estats Units, però també a altres països. Així, l'11 de novembre de 1967 el també pacifista i esperantista Yui Chunoshin es va immolar davant la residència del primer ministre japonès Eisaku Sato, en protesta pel suport del govern japonès als Estats Units a la Guerra del Vietnam. Pel que fa als seus reconeixements pòstums, el filòsof japonès Shingo Shibata va establir el Fons per a la Pau Alice Herz poc després de la seva mort. D'altra banda, a Berlin hi ha una plaça que porta el seu nom. (ca)
- أليس هيرتس (بالألمانية: Alice Herz) (شتراوس قبل الزواج؛ 25 مايو 1882 -26 مارس 1965)، ناشطة سلامية لفترة طويلة، وأول شخص يُقدم على التضحية بنفسه في الولايات المتحدة احتجاجًا على حرب فيتنام المتصاعدة حينها، على غرار الراهب البوذي تتش كوان دك الذي ضحى بنفسه اعتراضًا على الاضطهاد الذي تعرض له البوذيون في ظل الحكومة الجنوب فيتنامية. (ar)
- Alice Herz (née Straus; May 25, 1882 – March 26, 1965) was a longtime peace activist who was the first person in the United States known to have immolated herself in protest of the escalating Vietnam War, following the example of Buddhist monk Thích Quảng Đức who immolated himself in protest of the oppression of Buddhists under the South Vietnamese government of Catholic President Ngo Dinh Diem. (en)
- Alice Herz (* 25. Mai 1882 in Hamburg; † 17. März 1965 in Detroit) war eine deutsche Pazifistin und Journalistin. (de)
- Alice Herz (1882 - 16 de marzo de 1965) fue la primera de ocho activistas que se inmolaron en los Estados Unidos en protesta por la escalada de la guerra de Vietnam, siguiendo el ejemplo del monje budista Thích Quảng Đức que se inmoló en protesta a la opresión a los budistas bajo el gobierno de Vietnam del Sur. Fue activista de la paz por muchos años. Se inmoló el 16 de marzo de 1965, en Detroit, Míchigan, a los 82 años de edad. Un hombre y sus dos hijos la vieron quemarse y corrieron a apagar las llamas. Murió de sus heridas diez días más tarde. El presidente Lyndon Baines Johnson, dio un discurso ante el Congreso en apoyo a una ley de los derechos de voto, lo que llevó a Alice a creer que el momento era propicio para protestar contra la guerra de Vietnam. Pero la guerra continuó durante otros diez años después de su muerte. De familia alemana-judía, Herz era viuda. Huyó de Alemania con su hija, Helga, en 1933, previendo la llegada de los nazis, mucho antes de su inicio. Alice y Helga Herz vivían en Francia cuando Alemania la invadió en 1940. Después de pasar un tiempo en un campo de refugiados cerca de la frontera española, Alice y Helga lograron viajar a los Estados Unidos en 1942. Se asentaron en Detroit, donde Helga pasó a ser bibliotecaria en la Biblioteca Pública de Detroit y Alice trabajó durante algún tiempo como ayudante de una instructora de alemán en la Universidad Estatal de Wayne. Las dos firmaron la solicitud, pero se les negó la ciudadanía debido a su negativa a la promesa de defender a la nación a través de las armas. Helga Herz conseguiría la ciudadanía en 1954. Herz escribió un testamento que distribuyó a varios amigos y compañeros activistas antes de su muerte. El testamento se refiere concretamente a su decisión de seguir los métodos de protesta de los vietnamitas del Sur: monjes y monjas cuyos actos de libre inmolación ha recibido la atención mundial. Confiando a un amigo antes de su muerte, Herz señaló que había utilizado todos los métodos disponibles de protesta activista -incluyendo marchas, protestas, y haber escrito innumerables artículos y cartas- y se preguntaba qué más podía hacer. Herz decidió hacer de la libre inmolación su último acto de protesta. El autor y filósofo japonés Shingo Shibata, estableció el Fondo para la Paz Alice Herz poco después de su muerte.
* Datos: Q86213 (es)
- Alice Herz (25 Mei 1882 – 26 Maret 1965) adalah seorang pasifis Amerika Serikat kelahiran Jerman yang dikenal sebagai orang pertama yang membakar dirinya sendiri dalam memprotes Perang Vietnam. Sebagai seorang keturunan Yahudi, ia dan putrinya menetap di Prancis antara tahun 1933 dan 1940 setelah suami dan putranya meninggal dunia. Pada tahun 1942 mereka beremigrasi ke Amerika Serikat dan menetap di Detroit, Michigan. Di sana ia bergabung dengan Kaum Quaker dan kegiatan aktivis perdamaian. Herz membakar dirinya pada tanggal 16 Maret 1965 ketika ia berusia 82 tahun di persimpangan jalan yang ramai di Detroit. Sejumlah orang yang lewat kemudian berusaha mematikan apinya, tetapi ia meninggal dunia sepuluh hari berikutnya. Menurut catatan yang ditinggalkannya sebelum melakukan aksi tersebut, ia meniru cara kematian Thích Quảng Đức, seorang biksu yang meninggal dunia dengan cara yang sama ketika memprotes kesewenang-wenangan pemerintah Vietnam Selatan pada tahun 1963, dan bahwa ia memprotes tindakan Amerika Serikat sebagai negara besar yang berusaha melenyapkan sebuah negara kecil tanpa alasan. Aksi bakar dirinya ini kemudian diikuti oleh tujuh orang aktivis antiperang lainnya. (in)
- アリス・ハーズ（Alice Herz、1882年5月25日 - 1965年3月26日）は、アメリカ合衆国の平和運動家。ベトナム戦争の継続に抗議して、焼身自殺した。ドイツ名はアリーチェ・ヘルツ、旧姓はシュトラウス（Strauß）。ドイツのハンブルク出身。 (ja)
|
| rdfs:comment
|
- أليس هيرتس (بالألمانية: Alice Herz) (شتراوس قبل الزواج؛ 25 مايو 1882 -26 مارس 1965)، ناشطة سلامية لفترة طويلة، وأول شخص يُقدم على التضحية بنفسه في الولايات المتحدة احتجاجًا على حرب فيتنام المتصاعدة حينها، على غرار الراهب البوذي تتش كوان دك الذي ضحى بنفسه اعتراضًا على الاضطهاد الذي تعرض له البوذيون في ظل الحكومة الجنوب فيتنامية. (ar)
- Alice Herz (née Straus; May 25, 1882 – March 26, 1965) was a longtime peace activist who was the first person in the United States known to have immolated herself in protest of the escalating Vietnam War, following the example of Buddhist monk Thích Quảng Đức who immolated himself in protest of the oppression of Buddhists under the South Vietnamese government of Catholic President Ngo Dinh Diem. (en)
- Alice Herz (* 25. Mai 1882 in Hamburg; † 17. März 1965 in Detroit) war eine deutsche Pazifistin und Journalistin. (de)
- アリス・ハーズ（Alice Herz、1882年5月25日 - 1965年3月26日）は、アメリカ合衆国の平和運動家。ベトナム戦争の継続に抗議して、焼身自殺した。ドイツ名はアリーチェ・ヘルツ、旧姓はシュトラウス（Strauß）。ドイツのハンブルク出身。 (ja)
- Alice Herz (Hamburg, 25 de maig de 1882 - Detroit, Michigan, 26 de març de 1965) va ser una activista per la pau alemanya, la primera als Estats Units que es va immolar en protesta contra la guerra del Vietnam. Alice Herz era també esperantista i això li permetia tenir informació de primera mà sobre el que estava passant al continent asiàtic. En aquest sentit, mantenia correspondència en la llengua auxiliar internacional esperanto amb activistes pacifistes japonesos. (ca)
- Alice Herz (1882 - 16 de marzo de 1965) fue la primera de ocho activistas que se inmolaron en los Estados Unidos en protesta por la escalada de la guerra de Vietnam, siguiendo el ejemplo del monje budista Thích Quảng Đức que se inmoló en protesta a la opresión a los budistas bajo el gobierno de Vietnam del Sur. Fue activista de la paz por muchos años. Se inmoló el 16 de marzo de 1965, en Detroit, Míchigan, a los 82 años de edad. Un hombre y sus dos hijos la vieron quemarse y corrieron a apagar las llamas. Murió de sus heridas diez días más tarde.
* Datos: Q86213 (es)
- Alice Herz (25 Mei 1882 – 26 Maret 1965) adalah seorang pasifis Amerika Serikat kelahiran Jerman yang dikenal sebagai orang pertama yang membakar dirinya sendiri dalam memprotes Perang Vietnam. Sebagai seorang keturunan Yahudi, ia dan putrinya menetap di Prancis antara tahun 1933 dan 1940 setelah suami dan putranya meninggal dunia. Pada tahun 1942 mereka beremigrasi ke Amerika Serikat dan menetap di Detroit, Michigan. Di sana ia bergabung dengan Kaum Quaker dan kegiatan aktivis perdamaian. (in)
|
