| rdfs:comment
| - Theodor Lipps (28. července 1851 – 17. října 1914 Mnichov) byl německý filozof a psycholog. Je považován za hlavního představitele psychologismu v Německu. (cs)
- ثِيُودور لِبس (بالألمانية: Theodor Lipps) (1851-1914) فيلسُوفٌ ألمانِيّ. ومُؤسِّس معهد عِلمُ النّفسِ في جامِعة مِيُونِخ عام 1913. من مؤلَّفاتِه «الاِنسِجامُ والتّنافُر في المُوسِيقَى»، و«دِرّاسات سيكولوجيّة». (ar)
- Theodor Lipps (* 28. Juli 1851 in Wallhalben; † 17. Oktober 1914 in München) war ein deutscher Philosoph und Psychologe des späten 19. Jahrhunderts. Er galt als einer der Hauptvertreter des Psychologismus in Deutschlands und als einer der führenden Philosophen seiner Zeit. Er war Gründer des Psychologischen Institutes an der Universität München 1913. Lipps selber verstand sich als Phänomenologe. (de)
- Theodor Lipps (28 juillet 1851 à Wallhalben – 17 octobre 1914 à Munich, est un philosophe et un psychologue allemand. (fr)
- Theodor Lipps (German: [lɪps]; 28 July 1851 – 17 October 1914) was a German philosopher, famed for his theory regarding aesthetics, creating the framework for the concept of Einfühlung (empathy), defined as, "projecting oneself onto the object of perception." This has then led onto opening up a new branch of interdisciplinary research in the overlap between psychology and philosophy. (en)
- 테오도어 립스(Theodor Lipps, 1851년 7월 28일 ~ 1914년 10월 17일)는 미학 이론으로 유명한 독일인 철학자이다. 자기 자신을 지각의 물체로 투사하는 것으로 정의되는 공감(Einfühlung)이라는 개념의 뼈대를 만들었다. 이후 심리학과 철학을 오버랩한 새로운 학제간 연구 분야를 시작하기에 이르렀다. 립스는 자신의 시기에 독일의 가장 영향력 있는 대학 교수들 중 한 명이었으며 다른 국가의 수많은 학생들에게 매료되었다. 립스는 예술과 미학 개념을 상당히 관련시켰고 이러한 문제에 대해 그의 철학을 집중시켰다. (ko)
- テオドール・リップス（Theodor Lipps、1851年7月28日 - 1914年10月17日）は、ドイツの哲学者、心理学者。 (ja)
- Theodor Lipps (Wallhalben, 28 luglio 1851 – Monaco di Baviera, 17 ottobre 1914) è stato un filosofo e psicologo tedesco. (it)
- Theodor Lipps (Wallhalben, Palatinado, 28 de Julho de 1851 - Munique, 17 de Outubro de 1947) foi um filósofo alemão. O seu sistema filosófico é de base . As suas obras mais importantes foram: Grundtatsachen des Seelenbebens (1883), Grundzüge der Logik (1893) e (1899). (pt)
- Теодо́р Ли́ппс (нем. Theodor Lipps, 28 июля 1851 — 17 октября 1914) — немецкий философ, психолог, эстетик. (ru)
- 西奥多·利普斯（Theodor Lipps，1851年7月28日-1914年10月17日），德国哲学家。 (zh)
- Theodor Lipps (28 de juliol de 1851, , Renània-Palatinat - 17 d'octubre de 1914, Munic) va ser un filòsof Alemany. Lipps va ser un dels professors universitaris Alemanys més influents del seu temps, atraient força estudiants d'altres països. Lipps estava molt centrat amb concepcions de l'art i l'estètica, centrant la major part de la seva filosofia al voltant d'aquestes qüestions. Entre els seus fervents admiradors hi havia Sigmund Freud, essent Lipps llavors el principal partidari de la idea del subconscient. Pensava que cada estat t'el seu nivell de consciència i que el riure estava associat amb aspectes negatius ocults. Va adoptar les nocions de d'empatia o simpatia estètica (Einfühlung). Més endavant, Lipps va adoptar algunes idees de Husserl. Descontents amb el seu psicologisme, algu (ca)
- Theodor LIPPS (28a de julio 1851 – 17a de oktobro 1914) estis germana filozofo, fama pro sia teorio pri estetiko, kiu kreis la kadron por la koncepto Einfühlung (empatio), difinita kiel, "projekcio de si mem al la celo de la percepto." Tio kondukis poste al malfermo de nova branĉo de interfaka esplorado en la koincido inter psikologio kaj filozofio. (eo)
- Theodor Lipps fue un filósofo y psicólogo alemán. Centrado en cuestiones de arte y estética, formuló en Estética (1903-1906) su teoría de la empatía estética (Einfühlung), como un proceso de afinidad entre objeto y sujeto, donde este se reconoce a sí mismo y se solidariza con él, en un proceso que permite al sujeto hallar un conocimiento de sí mismo que hasta ese momento ignoraba. El término Einfühlung ya había sido usado por Robert Vischer en el contexto de la teoría estética. (es)
- Theodor Lipps, född 28 juli 1851, död 17 oktober 1914, var en tysk filosof och psykolog. Lipps var professor i München och utgick i sin filosofi ursprungligen från Johann Friedrich Herbart, vars inflytande ännu syns i Grundtatsachen des Seelenlebens (1883) och med vilken han fasthöll antagandet att ett omedvetet psyke som säte för de egentliga psykologiska fenomenen, men försökte sedan lösslita psykologin, som för honom blev den filosofiska grundvetenskapen, från metafysiska föreställningar och grunda den helt på empirisk själviakttagelse. Han rönte därvid inflytande från de brittiska filosoferna som David Hume men gick särskilt i sin analys av känsloliviet långt utöver deras förenklade mekaniska uppfattning av själslivet och utvecklade slutligen även mycket av Edmund Husserls fenomenologi (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)