| rdfs:comment
| - Jesús de Monasterio y Agüeros (21. března 1836 Kantábrie – 28. září 1903 ) byl španělský houslista a hudební skladatel. Vedle Pabla de Sarasate jeden z nejvýznamnějších představitelů španělské houslové školy. (cs)
- Jesús de Monasterio y Agüeros estis violonisto kaj komponisto hispana, naskiĝinta en Potes (Kantabrio) en 1836 kaj mortinta en (Kantabrio), en 1903. Laŭ lia nomo nomiĝis unu de la du konservatorioj de Santandero, Kantabrio (dum la alia nomiĝas laŭ ). (eo)
- Jesús de Monasterio y Agüeros (1836ko martxoaren 21a, Potes, Kantabria - 1903ko irailaren 28a, Casar de Periedo, Cabezón de la Sal, Kantabria), espainiar biolin-jotzaile eta musikagile bat izan zen.
* Datuak: Q1993243
* Multimedia: Jesús de Monasterio (eu)
- Jesús de Monasterio y Agüeros (21 March 1836 – 28 September 1903) was a Spanish violinist, composer, conductor and teacher. He was one of the main promoters of instrumental music in Madrid during the nineteenth century. (en)
- Jesús de Monasterio y Agüeros (Potes (Cantabrie), 21 mars 1836 - Casar de Periedo (Cabezón de la Sal - Cantabrie), 28 septembre 1903) est un violoniste et compositeur espagnol. Un des deux conservatoires de Santander, Cantabrie porte son nom (l'autre porte le nom de Ataúlfo Argenta). (fr)
- Jesús de Monasterio y Agüeros (Potes, Cantabria, 21 de marzo de 1836-Casar de Periedo, Cantabria, 28 de septiembre de 1903) fue un violinista y compositor español. Junto a Pablo Sarasate, es el mayor representante de la escuela violinística española, en la que destacó como clasicista. (es)
- Хесус де Монастеріо-і-Агуерос (ісп. Jesús de Monasterio y Agüeros; 21 березня 1836, Потес, Кантабрія — 28 вересня 1903, Касар, Кантабрія) — іспанський композитор та скрипаль. Одна з двох консерваторій у Сантандері, Кантабрія названа на його честь. Разом з Пабло Сарасате є одним з найвідоміших представників іспанської скрипальної школи. (uk)
- Jesús de Monasterio (Potes, 21 de març de 1836 - Cabezón de la Sal, 28 de setembre de 1903) fou un violinista, compositor i director d'orquestra càntabre. Fill d'un distingit aficionat, es despertà en ell tal passió per la música, que quan comptava només quatre anys, un dia que el seu pare estava tocant el violí, veié que el nen se li omplien de llàgrimes i en preguntar-li per la causa, li contestà que el feia plorar la música. Commogut aquell, no va voler contrariar tan decidida vocació, i immediatament li'n donà per mestre l'organista de la catedral de Palència, sent més tard un altre mestre nomenat què, a més de solfeig, li ensenyà violí. (ca)
- Хесу́с де Монастéрио-и-Агуэ́рос (исп. Jesús de Monasterio y Agüeros; 1836, Потес, Кантабрия — 1903, , Кантабрия) — испанский композитор, скрипач и музыкальный педагог. Учился в Брюсселе у . После ряда гастрольных поездок по Европе вернулся в Испанию, где в значительной степени посвятил себя преподавательской деятельности. Возглавлял Мадридскую консерваторию (1894—1897), был одним из академиков-учредителей отделения музыки в Королевской академии искусств Сан-Фернандо. Пропагандист камерной музыки, Монастерио в 1863 году был одним из основателей Мадридского квартетного общества (исп. Sociedad de Cuartetos de Madrid), а в 1887 году основал в Мадридской консерватории особую кафедру совершенствования скрипичного мастерства и камерного музицирования. В 1866 году стоял у истоков — первого постоя (ru)
|
| has abstract
| - Jesús de Monasterio (Potes, 21 de març de 1836 - Cabezón de la Sal, 28 de setembre de 1903) fou un violinista, compositor i director d'orquestra càntabre. Fill d'un distingit aficionat, es despertà en ell tal passió per la música, que quan comptava només quatre anys, un dia que el seu pare estava tocant el violí, veié que el nen se li omplien de llàgrimes i en preguntar-li per la causa, li contestà que el feia plorar la música. Commogut aquell, no va voler contrariar tan decidida vocació, i immediatament li'n donà per mestre l'organista de la catedral de Palència, sent més tard un altre mestre nomenat què, a més de solfeig, li ensenyà violí. Traslladat a Madrid, quan només tenia set anys, fou presentat a Espartero, que llavors era regent del Regne, havent tocat al seu davant, restà tant encantat, que li regalà un violí de l' i li assignà una modesta pensió. Després va rebre lliçons dels més distingits mestres de Madrid, i visità poc temps després les principals capitals d'Espanya, fent-se aplaudir amb entusiasme quan encara no havia complert els nou anys. Mort el seu pare el 1845, hagué de retornar al seu poble natal ai allà, de ben segur, hagués viscut en la foscor, a no ser per en , home culte, aficionat i persona de gran cor que, entenent el brillant esdevenidor que lies estava reservat a aquell infant, el portà amb ell a Brussel·les, i en el conservatori d'aquella ciutat estudià el violí amb , l'harmonia amb , i el contrapunt amb Fétis, ensems que rebia els consells de . El 1852 obtenia el premi d'honor en la classe de violí i poc temps després retornava a Madrid, on fou nomenat violinista honorari de la . Durant aquesta estada a la capital d'Espanya tingué entre altres alumnes als que després serien grans violinistes com en Benjamín Orbón, Manuel Aroca i en Manuel Pérez y Badía. Al cap de poc emprengué una gira per Anglaterra a la qual recollí tanta fama com profit, especialment a Londres, i allà va poder confrontar la comparació amb els concertistes més famosos. Tornat a Madrid el 1857, fou nomenat músic efectiu de la Reial Capella i professor de violí d'aquell Conservatori, que desenvolupà per espai de molts anys i en el que va tenir alumnes com el madrileny Julio Francés. El 1861 emprengué un nou viatge visitant Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya, i fou aclamat arreu. Després d'haver pres part en els concerts de la Gewandhaus de Leipzig, on produí gran impressió, es dirigí a Berlín i allà, en un dels concerts que donà, tingué l'honor de què Meyerbeer l'acompanyés al piano. A Weimar fou presentat al gran duc i el compositor li oferí el càrrec de primer violinista i director dels concerts de la cort, així com la successió de Bériot en el Conservatori reial de Brussel·les. De retorn a Madrid el 1863 fundà junt amb Ynzenga, Pérez i , la Societat de Quartets; el 1864 dirigí els concerts clàssics donats per l'Associació de Quartets: el 1864 dirigí els concerts clàssics donats per l'Associació de Socors Mutus d'Artistes, i de 1869 a 1876 la Societat de Concerts, fundada per Barbieri, dan a conèixer obres de compositors espanyols com Bretón, Juarranz, Marqués, Espadero, Obiols, etc. El 1880 també fou director de la Societat de professors de Barcelona. El 1894 succeí a Arrieta com a director del Conservatori, lloc que desenvolupà fins al 1897 i, on tingué molts alumnes, entre ells el filipi . Era individu i president de la secció de música de l'Acadèmia de San Fernando, i conseller d'Instrucció Pública, etc. En el seu triple aspecte de concertista, director d'orquestra i compositor, Monasterio fou una de les personalitats més interessants de la música espanyola i contribuí especialment a la depuració del gust artístic a Espanya. Sobri en l'expressió, refinat, dotat d'extraordinària cultura, pot dir-se que no va conèixer rival en el país en l'execució de la música clàssica. Són diverses les obres escrites per Monasterio, però molt poques les publicades. Entre aquestes cal mencionar:
* Adiós à la Alhambra, per a violí i piano,
* Concert en si menor,
* Fantasia sobre aires populares, per a violí i orquestra,
* Veinte estudios artísticos, per a violí amb prolèg de Gevaert, obra de text en els Conservatoris de Madrid i Brussel·les,
* Àlbum, de sis melodies per a cant i piano,
* Triunfo de España, cantata,
* Véante mis ojos, de Santa Teresa, per a veus d'home,
* Scherzo fantástico, (1868) per a orquestra,
* Marxa fúnebre y triunfal, (1868) per a orquestra,
* Andante religioso, (1872) per a orquestra,
* Estudio de concierto, (1875) per a orquestra,
* El canto del esclavo, transcripcio d'Espadero (1869),
* ndante con variaciones, de la sonata op. núm. 47 de Beethoven. (ca)
- Jesús de Monasterio y Agüeros (21. března 1836 Kantábrie – 28. září 1903 ) byl španělský houslista a hudební skladatel. Vedle Pabla de Sarasate jeden z nejvýznamnějších představitelů španělské houslové školy. (cs)
- Jesús de Monasterio y Agüeros estis violonisto kaj komponisto hispana, naskiĝinta en Potes (Kantabrio) en 1836 kaj mortinta en (Kantabrio), en 1903. Laŭ lia nomo nomiĝis unu de la du konservatorioj de Santandero, Kantabrio (dum la alia nomiĝas laŭ ). (eo)
- Jesús de Monasterio y Agüeros (1836ko martxoaren 21a, Potes, Kantabria - 1903ko irailaren 28a, Casar de Periedo, Cabezón de la Sal, Kantabria), espainiar biolin-jotzaile eta musikagile bat izan zen.
* Datuak: Q1993243
* Multimedia: Jesús de Monasterio (eu)
- Jesús de Monasterio y Agüeros (21 March 1836 – 28 September 1903) was a Spanish violinist, composer, conductor and teacher. He was one of the main promoters of instrumental music in Madrid during the nineteenth century. (en)
- Jesús de Monasterio y Agüeros (Potes (Cantabrie), 21 mars 1836 - Casar de Periedo (Cabezón de la Sal - Cantabrie), 28 septembre 1903) est un violoniste et compositeur espagnol. Un des deux conservatoires de Santander, Cantabrie porte son nom (l'autre porte le nom de Ataúlfo Argenta). (fr)
- Jesús de Monasterio y Agüeros (Potes, Cantabria, 21 de marzo de 1836-Casar de Periedo, Cantabria, 28 de septiembre de 1903) fue un violinista y compositor español. Junto a Pablo Sarasate, es el mayor representante de la escuela violinística española, en la que destacó como clasicista. (es)
- Хесу́с де Монастéрио-и-Агуэ́рос (исп. Jesús de Monasterio y Agüeros; 1836, Потес, Кантабрия — 1903, , Кантабрия) — испанский композитор, скрипач и музыкальный педагог. Учился в Брюсселе у . После ряда гастрольных поездок по Европе вернулся в Испанию, где в значительной степени посвятил себя преподавательской деятельности. Возглавлял Мадридскую консерваторию (1894—1897), был одним из академиков-учредителей отделения музыки в Королевской академии искусств Сан-Фернандо. Пропагандист камерной музыки, Монастерио в 1863 году был одним из основателей Мадридского квартетного общества (исп. Sociedad de Cuartetos de Madrid), а в 1887 году основал в Мадридской консерватории особую кафедру совершенствования скрипичного мастерства и камерного музицирования. В 1866 году стоял у истоков — первого постоянно действующего симфонического оркестра Испании. Внёс большой вклад в популяризацию в Испании германской музыки, от Бетховена до Вагнера. К ученикам Монастерио так или иначе принадлежали Пабло Казальс, Энрике Фернандес Арбос и другие выдающиеся испанские музыканты. Оригинальные произведения Монастерио созданы, главным образом, для скрипки. Выделяются Скрипичный концерт (1859, вторая редакция 1880), салонная пьеса «Прощание с Альгамброй» (исп. Adiós a la Alhambra; 1855), Фантастическое скерцо для оркестра (1865). (ru)
- Хесус де Монастеріо-і-Агуерос (ісп. Jesús de Monasterio y Agüeros; 21 березня 1836, Потес, Кантабрія — 28 вересня 1903, Касар, Кантабрія) — іспанський композитор та скрипаль. Одна з двох консерваторій у Сантандері, Кантабрія названа на його честь. Разом з Пабло Сарасате є одним з найвідоміших представників іспанської скрипальної школи. (uk)
|
_MRABASF_01.jpg)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
