| rdfs:comment
| - Jeanne des Armoises († nach 1457) war eine von mehreren Frauen, die sich nach dem Tod von Jeanne d’Arc 1431 als diese ausgaben. Angeblich war sie dem Scheiterhaufen entkommen. Die Geschichte der Jeanne des Armoises ist in einem Dokument beschrieben, das 1686 in Metz aufgefunden wurde: die Chronik des Dechents von St. Thiébault in Metz (Chronique du Doyen de St Thiébault de Metz). (de)
- Jeanne (ou Claude) du Lis (ou des Lis), dite Jeanne des Armoises, est une femme qui se fit passer pour Jeanne d'Arc après le supplice de celle-ci. Son cas n'est pas isolé à l'époque, un certain nombre de « fausses Jeanne d'Arc » apparaissant dans les années qui suivent la mort de la Pucelle sur le bûcher de Rouen. (fr)
- Жанна дез Армуаз (фр. Jeanne des Armoises, в русских текстах иногда встречается написание Жанна д’Армуаз; ?—1446/1449) — неизвестная, выдававшая себя за Жанну д’Арк. Появилась через пять лет после предполагаемой казни Жанны. Вышла замуж за сеньора . Признана братьями Жанны и затем жителями Орлеана, однако в Париже была выставлена к позорному столбу. Родила двоих сыновей, скончалась в 1449 году. Споры о том, была ли она самозванкой или действительно спасшейся Девой Франции, продолжаются до сих пор. Род дез Армуаз существует во Франции и поныне. (ru)
- Johana (aŭ Klaŭdia) de Lis, Sinjorino de Armuazo, estas intriganta ino de la 15-a jarcento kiu de 1436 al 1440, ŝajnigis esti Johana de Arko eskapinta el al ŝtiparo. Laŭ malfrua fonto (trovita en 1686 en Metz) diskoniĝis la 20-an de majo 1436 en la regiono Metz ino kiu asertis esti Johana de Arko (eskapinta de la ŝtiparo). La fratoj de Johana de Arko rekonis ŝin kiel ilian fratinon. Laŭ la Universitato kaj la Parlamento de Parizo, estinte malkovrita, ŝi publike konfesis sian trompon kaj retiriĝis kun sia edzo en la kastelo de Jaulny ĝis kiam ŝi mortis. (eo)
- Jeanne des Armoises (also Claude des Armoises; fl. 1438) was a French adventurer living in the 15th century. She was reportedly a soldier in the Pope's army in Italy. Following Joan of Arc's execution, several young women came forward claiming to be the Maid, including Claude des Armoises. In 1434 Joan of Arc's brothers Pierre and Jean temporarily accepted Jeanne des Armoises as the actual Joan. Over the next six years, the brothers and their "sister" traveled from town to town, beginning at Orléans, receiving lavish gifts from Joan's many admirers, among them, Princess Elizabeth of Luxembourg (1390-1451), and Elisabeth von Görlitz, widow of Prince Anton of Burgundy. Then Jeanne made the mistake of meeting with Charles VII of France in Paris. Unable to tell him the "secret" Joan had told h (en)
- Jeanne des Armoises (también conocida como Claude des Armoises; fl. 1438) fue una aventurera francesa que vivió en el siglo XV. La crónica de Metz dice que luchó en Italia como soldado en el ejército del Papa y que, a partir de 1436 fue reconocida como Juana de Arco, que habría escapado al suplicio. Esta posibilidad histórica suscita una importante controversia Se casó con el caballero Robert des Armoises, se retiró a su castillo de Jaulny y tuvo varios hijos, cuyos descendientes han sobrevivido hasta el día de hoy. (es)
- Jeanne des Armoises också kallad Claude des Armoises, var en fransk soldat och bedragare. Hon tjänstgjorde i den påvliga armén i Italien och gifte sig med Robert des Armoises. År 1436 påstod hon sig vara den döda Jeanne d'Arc, med stöd av dennas bröder. Bedrägeriet avslöjades 1440, och hon gjorde då en fullständig bekännelse inför den franske monarken. (sv)
|
| has abstract
| - Jeanne des Armoises (també coneguda com Claude des Armoises ; fl. 1438 ) va ser una aventurera francesa que va viure al segle XV. La crònica de Metz diu que va lluitar a Itàlia com a soldat a l'exèrcit del Papa i que, a partir de 1436 va ser reconeguda com a Joana d'Arc, que hauria escapat al suplici. Aquesta possibilitat històrica suscita una important controvèrsia Amb l'ajuda dels germans de Joana d'Arc, Jean i Pierre, va reclamar ser Joana d'Arc encara viva el 1436. Va passar tres setmanes a Marieulles amb una família noble de Metz. Aleshores – com corresponia a la “Doncella de França” – va ser en peregrinació al santuari de la “ ” a Annecy . D'allà va anar amb els dos germans de Lys (els germans de Joana d'Arc) a Arlon, a la cort de la Princesa Elizabeth de Luxemburg (1390-1451). La Duquessa Elisabeth von Görlitz, com se la coneixia també, s'havia convertit des de 1409 en la dona del Príncep Antoni de Borgonya, que va morir a la Batalla d'Azincourt el 1415. L'engany va acabar a París el 1440, quan va fer una confessió completa a Carles VII . Es va casar amb el cavaller Robert des Armoises, es va retirar al seu castell de Jaulny i va tenir diversos fills, els descendents dels quals han sobreviscut fins avui. (ca)
- Jeanne des Armoises († nach 1457) war eine von mehreren Frauen, die sich nach dem Tod von Jeanne d’Arc 1431 als diese ausgaben. Angeblich war sie dem Scheiterhaufen entkommen. Die Geschichte der Jeanne des Armoises ist in einem Dokument beschrieben, das 1686 in Metz aufgefunden wurde: die Chronik des Dechents von St. Thiébault in Metz (Chronique du Doyen de St Thiébault de Metz). (de)
- Johana (aŭ Klaŭdia) de Lis, Sinjorino de Armuazo, estas intriganta ino de la 15-a jarcento kiu de 1436 al 1440, ŝajnigis esti Johana de Arko eskapinta el al ŝtiparo. Laŭ malfrua fonto (trovita en 1686 en Metz) diskoniĝis la 20-an de majo 1436 en la regiono Metz ino kiu asertis esti Johana de Arko (eskapinta de la ŝtiparo). La fratoj de Johana de Arko rekonis ŝin kiel ilian fratinon. Pri tiu "Johana", oni diras ke ĝi estiĝis el la adulta rilato inter la reĝino de Francujo, kun ŝia bofrato kaj konsilisto, Ludoviko, duko de Orleano, kaj ke ŝi estis donita al flegistino en la vilaĝo Domrémy, proksime de , franca enklavo en , for de la intrigoj kaj la batalejoj de la Centjara Milito kiu ruinigis Francujon. Rekonita kiel heroino, konsiderata mortinta en la fajro en Rueno 1431, ŝi geedziĝis en novembro de tiu jaro 1436 en Arlon, en la duklando Luksemburgo, al Roberto de Armuazo, Senjoro de Jaulny, proksima parenco de Robert de Baudricourt, la reganto de Vaucouleurs, kiu promociis la destinon de la Pucelo. Post la novaĵoj pri reveno de la Pucelo, la urbo Orleano interrompis la funebron memore de Johana de Arko dum tri jaroj. Johana de Armuazo eĉ sukcesis en 1439 ke Gilles de Rais, Marŝalo de Francujo kaj malnova militkamarado de la vera Johana, konfidus al ŝi soldatojn el la trupoj kun kiuj ŝi batalis apud li en Poitou. Dum tiuj kvar jaroj, ŝi korespondadis letere kun la reĝo Karlo la 7a. Laŭ malfrua rakonto de kortegano Boissy, la reĝo demandis al ŝi kiu estis la sekreto kiun ŝi kundividis kun li. La "heroino" rekonis ŝian mensogon, asertante ne scii kaj petegis kompaton. Iuj historiistoj neas ĉi renkontiĝon. Laŭ la Universitato kaj la Parlamento de Parizo, estinte malkovrita, ŝi publike konfesis sian trompon kaj retiriĝis kun sia edzo en la kastelo de Jaulny ĝis kiam ŝi mortis. Lia kazo estis, en la momento, ne izolita, ĉar granda nombro de falsaj Johanaj de Arko aperis en la jaroj post la morto de la Pucelo sur la ŝtiparo en Rueno. (eo)
- Jeanne des Armoises (también conocida como Claude des Armoises; fl. 1438) fue una aventurera francesa que vivió en el siglo XV. La crónica de Metz dice que luchó en Italia como soldado en el ejército del Papa y que, a partir de 1436 fue reconocida como Juana de Arco, que habría escapado al suplicio. Esta posibilidad histórica suscita una importante controversia Con la ayuda de los hermanos de Juana de Arco, Jean y Pierre, reclamó ser Juana de Arco todavía viva en 1436. Pasó tres semanas en Marieulles con una familia noble de Metz. Entonces – como correspondía a la “Doncella de Francia” – fue en peregrinación al santuario de la “Virgen Negra de Liesse" en Annecy. De allí fue con los dos hermanos de Lys (los hermanos de Juana de Arco) a Arlon, a la corte de la Princesa Elizabeth de Luxemburgo (1390-1451). La Duquesa Elisabeth von Görlitz, como se la conocía también, se había convertido desde 1409 en la mujer del Príncipe Antonio de Borgoña, que murió en la Batalla de Azincourt en 1415. El engaño terminó en París en 1440, cuando hizo una confesión completa a Carlos VII. Se casó con el caballero Robert des Armoises, se retiró a su castillo de Jaulny y tuvo varios hijos, cuyos descendientes han sobrevivido hasta el día de hoy. (es)
- Jeanne des Armoises (also Claude des Armoises; fl. 1438) was a French adventurer living in the 15th century. She was reportedly a soldier in the Pope's army in Italy. Following Joan of Arc's execution, several young women came forward claiming to be the Maid, including Claude des Armoises. In 1434 Joan of Arc's brothers Pierre and Jean temporarily accepted Jeanne des Armoises as the actual Joan. Over the next six years, the brothers and their "sister" traveled from town to town, beginning at Orléans, receiving lavish gifts from Joan's many admirers, among them, Princess Elizabeth of Luxembourg (1390-1451), and Elisabeth von Görlitz, widow of Prince Anton of Burgundy. Then Jeanne made the mistake of meeting with Charles VII of France in Paris. Unable to tell him the "secret" Joan had told him - which proved to Charles that Joan had been sent by God to defeat the English - Jeanne confessed to the subterfuge, and begged the king's forgiveness. Jeanne married the knight Robert des Armoises. She retired to his castle at Jaulny and had two children. (en)
- Jeanne (ou Claude) du Lis (ou des Lis), dite Jeanne des Armoises, est une femme qui se fit passer pour Jeanne d'Arc après le supplice de celle-ci. Son cas n'est pas isolé à l'époque, un certain nombre de « fausses Jeanne d'Arc » apparaissant dans les années qui suivent la mort de la Pucelle sur le bûcher de Rouen. (fr)
- Jeanne des Armoises också kallad Claude des Armoises, var en fransk soldat och bedragare. Hon tjänstgjorde i den påvliga armén i Italien och gifte sig med Robert des Armoises. År 1436 påstod hon sig vara den döda Jeanne d'Arc, med stöd av dennas bröder. Bedrägeriet avslöjades 1440, och hon gjorde då en fullständig bekännelse inför den franske monarken. Den 20 maj 1436 uppträdde Claude des Armoises i Metz och kallade sig Jeanne la Pucelle efter Jeanne d'Arc. Hon fick stöd av Jeanne d'Arcs bröder, Pierre och Jean Du Lys, och därefter en skara anhängare bland områdets borgare och adel. Nicole Louve bekräftade att hon hade flera ärr och födelsemärken gemensamt med d'Arc, och hon utrustades med en häst och en eskort av två adelsmän. Tillsammans med d'Arcs bröder besökte hon sedan Jeanne d'Arcs gamla stridskamrat Robert de Baudricourt i Vaucouleurs. De gjorde sedan en pilgrimsfärd till madonnan i . Därefter besökte de hertiginnan Elisabet I av Luxemburgs hov i Arlon. Där mötte hon greve Ruprecht V av Virneburg, som blev förälskad i henne. Virneburg stödde Ulrich av Manderscheid, som kandiderade till Ärkebiskopsämbetet i Trier men var bannlyst. Hon engagerades av Virneburg som befälhavare för en armé av legoknektar som skulle stödja Manderscheids kandidatur med vapenmakt. Hon tog befälet och marscherade in i Köln i spetsen för denna armé 2 augusti 1436. Hon var klädd i rustning och bar vapen, drack på krogen med sina män och talade om att de skulle tillsätta en biskop liksom hon en gång tillsatte Frankrikes kung. Hela planen var dock tvungen att avbrytas när storinkvisitorn Heinrich Kalteisen fick reda på att hon bar manskläder, vilket gjorde att hon kunde åtalas för kätteri. De flydde därför alla tillbaka till Elisabet av Luxemburg i Arlon 25 augusti. Under denna tid förekom det en hel del brevväxling där hon omnämns. I november 1436 gifte sig Claude med adelsmannen Robert des Armoises, och kallas av Elisabet av Luxemburg för första gången på papper för Jeanne de Lys, Jungfrun av Frankrike. Paret bosatte sig i Metz. Jeanne des Armoises fick tillstånd att värva sig som soldat vid striderna under hundraårskrigets mot engelsmännen i La Rochelle, dit hon 1439 lyckades övertala kungen av Kastilien att sända förstärkning. Sommaren 1439 deltog hon vid firandet av Jeanne d'Arc i Orléans och mottog där gåvor av staden. År 1440 ställdes hon inför rätta i Paris för att ha utgett sig för att vara Jeanne d'Arc. Hon erkände sig skyldig, men mottog uppenbarligen inte något straff. Samma år tjänstgjorde hon som kapten i Gilles de Rais armé i Poitou. 1441 avskedades hon som kapten på kungens order. Hon fördes då till monarken, som förhörde henne, och upprepade då att hon inte var Jeanne d'Arc. År 1457 utfärdades ett skyddsbrev för henne, där hon fritogs från ytterligare anklagelser. En Louis Armoises, som sades vara hennes son, deltog i Slaget vid Nancy 1477. (sv)
- Жанна дез Армуаз (фр. Jeanne des Armoises, в русских текстах иногда встречается написание Жанна д’Армуаз; ?—1446/1449) — неизвестная, выдававшая себя за Жанну д’Арк. Появилась через пять лет после предполагаемой казни Жанны. Вышла замуж за сеньора . Признана братьями Жанны и затем жителями Орлеана, однако в Париже была выставлена к позорному столбу. Родила двоих сыновей, скончалась в 1449 году. Споры о том, была ли она самозванкой или действительно спасшейся Девой Франции, продолжаются до сих пор. Род дез Армуаз существует во Франции и поныне. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)