| rdfs:comment
| - Das Institut d’Estudis Occitans ([instiˈtyt dɛˌstydizutsiˈtans], kurz IEO; „Institut für okzitanische Studien“) ist eine kulturell orientierte, wissenschaftliche, private, nicht-öffentliche Gesellschaft, die sich der Förderung der okzitanischen Sprache und Kultur verschrieben hat. Der Sitz des IEO ist Toulouse (okzitanisch: Tolosa). (de)
- Institut d'Estudis Occitans (IEO) kultura eta hizkuntza erakundea da, okzitanierazko sustapena helburu nagusitzat daukana. 1945ean sortu zuten eta Tolosan egoitza nagusia dute. Funtzio araugilerik ez dauka, zeregin horretarako 1996tik Conselh de la Lenga Occitana egonda. Hala ere, gaur egun ere kultura esparruan elkarterik aktiboena dugu. "La fe sens òbras mòrta es" lelotzat dute, "Fedea arte barik hilda dago" esan nahi duena. (eu)
- L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat. Va ser reconegut d'utilitat pública el 1949 i acceptada pel Ministeri de Joventut i Educació Popular l'any 1986. Té la seu central a Tolosa de Llenguadoc. El president actual de l'IEO és . (ca)
- El Instituto de Estudios Occitanos (en occitano: Institut d'Estudis Occitans o IEO) es un organismo cultural y científico no oficial, que tiene por finalidad la promoción de la cultura occitana, la normalización lingüística de la lengua occitana así como su oficialidad. Fue fundado en 1945 entre otros por Robèrt Lafont, Jùli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlis Castanh y René Nelli. Tiene su sede en Toulouse. (es)
- The Institut d'Estudis Occitans (English: Occitan Studies Institute or Institute for Occitan Studies; Occitan pronunciation: [istiˈtyd desˈtyðiz utsiˈtas]), or IEO, is a cultural association that was founded in 1945 by a group of Occitan and French writers including Jean Cassou, Tristan Tzara, , Max Roqueta, Renat Nelli, and . It aims at both maintaining and developing the Occitan language and influence of Occitania through the supervision, harmonization and normalization of everything dealing with the Occitan life and culture. (en)
- L’Institut d'études occitanes (Institut d’estudis occitans en occitan, ou IEO) est une association loi de 1901 créée en 1945 par des occitanistes résistants. C’est une association culturelle qui a pour but le maintien et le développement de la langue et de la culture occitanes par la direction, l’harmonisation et la normalisation de tous les travaux qui concernent la culture occitane dans son ensemble. En 1946, elle récupère les actifs de la Société d'études occitanes. L’association a été reconnue d'utilité publique en 1949. Elle est agréée Jeunesse et éducation populaire depuis 1986. (fr)
- L’Istituto di Studi Occitani (in occitano: Institut d'Estudis Occitans; in francese: Institut d'études occitanes; acronimo: IEO) è un'associazione culturale nata in Francia nel 1945 su iniziativa di un gruppo di giovani scrittori della Resistenza francese con lo scopo della salvaguardia e della promozione della cultura e della lingua occitana. L'IEO, riconosciuto un'istituzione di pubblica utilità nel 1949, si occupa dell'armonizzazione e normalizzazione di tutti i lavori concernenti la cultura occitana nel suo insieme. (it)
|
| has abstract
| - L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat. Va ser reconegut d'utilitat pública el 1949 i acceptada pel Ministeri de Joventut i Educació Popular l'any 1986. Té la seu central a Tolosa de Llenguadoc. El president actual de l'IEO és . L'IEO Nacional té sota la seva jurisdicció els IEO regionals d'Aquitània, Migdia-Pirineus, Llenguadoc, Provença, Llemosí i Alvèrnia. S'administra amb les subvencions de les diferents institucions, des d'ajuntaments, entitats o organitzacions, però també amb el material venut i amb les quotes dels socis. Fou fundat amb uns plantejaments més dinàmics que no la Societat d'Estudis Occitans, fundada el 1920, i n'assumí el relleu de facto. Privilegià el camp científic en els seus inicis, especialment el lingüístic, la seva aportació ha estat, fins a l'esclat de les recents lluites polítiques occitanes, netament reivindicativa, i alhora ha maldat per imposar la unificació lingüística dels parlars occitans consumada per Loís Alibèrt. El seu lema és La fe sens òbras mòrta es. S'organitza en seccions regionals, seccions departamentals i cercles locals arreu del territori occità i de les valls occitanes d'Itàlia. També té seccions a fora del territori occità, com a París o a Poitiers. Després, està organitzat en diversos sectors: l'edició (IDECO), l'animació, la música i les seccions plàstiques. Actualment l'IEO té trenta seccions departamentals, quatre seccions regionals i l'IEO National, la federació nacional. Les diferents seccions locals estan vinculades i reben subvencions pels ajuntaments de cada localitat i les associacions i entitats culturals o polítiques de l'entorn. L'IEO va patir algunes crisis al llarg de la seva història. La més aguda es va passar a la fi dels anys 1970 i a l'inici dels anys 1980, quan es van afrontar dues tendències: una qualificada de "populista" que havia pres el poder, i una qualificada d'"universitària" menada per Robèrt Lafont. El 1981, la tendència "universitària", amb Robèrt Lafont, va ser obligada d'abandonar l'IEO. Això va fer desaparèixer gairebé completament les activitats de recerca científica a l'IEO, que van migrar cap a organismes distints com ara les universitats i l' i, especialment en lingüística, cap al i el Consell de la Llengua Occitana. Nogensmenys, l'IEO ha conservat fins avui un paper essencial en el domini de l'animació cultural i en l'acolliment per defecte d'un gran nombre dels militants de la cultura occitana. (ca)
- Das Institut d’Estudis Occitans ([instiˈtyt dɛˌstydizutsiˈtans], kurz IEO; „Institut für okzitanische Studien“) ist eine kulturell orientierte, wissenschaftliche, private, nicht-öffentliche Gesellschaft, die sich der Förderung der okzitanischen Sprache und Kultur verschrieben hat. Der Sitz des IEO ist Toulouse (okzitanisch: Tolosa). (de)
- Institut d'Estudis Occitans (IEO) kultura eta hizkuntza erakundea da, okzitanierazko sustapena helburu nagusitzat daukana. 1945ean sortu zuten eta Tolosan egoitza nagusia dute. Funtzio araugilerik ez dauka, zeregin horretarako 1996tik Conselh de la Lenga Occitana egonda. Hala ere, gaur egun ere kultura esparruan elkarterik aktiboena dugu. "La fe sens òbras mòrta es" lelotzat dute, "Fedea arte barik hilda dago" esan nahi duena. (eu)
- The Institut d'Estudis Occitans (English: Occitan Studies Institute or Institute for Occitan Studies; Occitan pronunciation: [istiˈtyd desˈtyðiz utsiˈtas]), or IEO, is a cultural association that was founded in 1945 by a group of Occitan and French writers including Jean Cassou, Tristan Tzara, , Max Roqueta, Renat Nelli, and . It aims at both maintaining and developing the Occitan language and influence of Occitania through the supervision, harmonization and normalization of everything dealing with the Occitan life and culture. The IEO is divided into regional and departmental sections and local circles that cover the whole of the country from the cities (called in vernacular language) of Lemòtges and Clarmont up north to Marselha, Tolosa or Bordèu down south. A number of carefully targeted activities are sponsored by groups and other associations affiliated with the Institute, or by members themselves. The IEO is the Occitan counterpart of the Institut d'Estudis Catalans. Its motto is La fe sens òbras mòrta es ("Faith without works is dead"). (en)
- El Instituto de Estudios Occitanos (en occitano: Institut d'Estudis Occitans o IEO) es un organismo cultural y científico no oficial, que tiene por finalidad la promoción de la cultura occitana, la normalización lingüística de la lengua occitana así como su oficialidad. Fue fundado en 1945 entre otros por Robèrt Lafont, Jùli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlis Castanh y René Nelli. Tiene su sede en Toulouse. Se fundó con unos planteamientos más dinámicos que los de la , fundada en 1930, de la que asumió el relevo de facto. Privilegió el campo científico en sus inicios, especialmente el lingüístico. Su aportación ha sido, hasta el estallido de las recientes luchas políticas occitanas, netamente reivindicativa a la vez que se esforzaba por imponer la unificación lingüística de los hablantes occitanos consumada por Loïs Alibert. (es)
- L’Institut d'études occitanes (Institut d’estudis occitans en occitan, ou IEO) est une association loi de 1901 créée en 1945 par des occitanistes résistants. C’est une association culturelle qui a pour but le maintien et le développement de la langue et de la culture occitanes par la direction, l’harmonisation et la normalisation de tous les travaux qui concernent la culture occitane dans son ensemble. En 1946, elle récupère les actifs de la Société d'études occitanes. L’association a été reconnue d'utilité publique en 1949. Elle est agréée Jeunesse et éducation populaire depuis 1986. L’IEO est organisé en fédération, avec le siège à Toulouse, des sections régionales (Limousin, Aquitaine, Occitanie-Pyrénées-Mediterranée, Auvergne Rhône-Alpes et Provence) et départementales (une trentaine de départements du grand tiers sud de la France). L’IEO national édite une revue, Anem ! Occitans ! (ISSN 2105-620X), qui a fait suite en 2006 à Occitans! (ISSN 0293-0994, no 1 en 1981). Il labellise les acteurs publics et économiques qui s'impliquent dans la valorisation de cette langue, via le programme « Òc per l'occitan » (fr)
- L’Istituto di Studi Occitani (in occitano: Institut d'Estudis Occitans; in francese: Institut d'études occitanes; acronimo: IEO) è un'associazione culturale nata in Francia nel 1945 su iniziativa di un gruppo di giovani scrittori della Resistenza francese con lo scopo della salvaguardia e della promozione della cultura e della lingua occitana. L'IEO, riconosciuto un'istituzione di pubblica utilità nel 1949, si occupa dell'armonizzazione e normalizzazione di tutti i lavori concernenti la cultura occitana nel suo insieme. L'Istituto di Studi Occitani è costituito da una federazione di sezioni regionali (Limosino, Aquitania, Linguadoca, Midi-Pirenei e Provenza) e dipartimentali (in una trentina di dipartimenti del sud della Francia), da sedi nelle Valli Occitane del Piemonte e nella Val d'Aran in Spagna, così come a Parigi. L'IEO pubblica una rivista, "Anem ! Occitans !", che per la sua tiratura è una delle maggiori riviste in lingua occitana. (it)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
