| rdfs:comment
| - ゲートコントロールセオリー（en:Gate control theory）は、Patrick D.Wall（1925〜2001）と(1929~)が1965年に提唱した疼痛抑制に関する理論である。経皮的末梢神経電気刺激（TENS：transcutaneous electrical nerve stimulation）の機器開発は、この理論に基づくものであった。 (ja)
- Portteorin (eng. gate control theory) lades fram år 1962 och 1965 av Ronald Melzack och Patrick Wall. Teorin går ut på att uppfattningen av fysisk smärta inte är ett direkt resultat av smärtreceptoraktivering. Melzack och Wall menade istället att smärtan styrs av en interaktion mellan de olika neuronen, såväl smärtneuron som icke-smärtneuron. Teorin säger att aktivering av nerver som inte sänder smärtsignaler kan minska en smärtdrabbad individs uppfattning av smärtan - smärtimpulsen blir helt enkelt 'utkonkurrerad'. (sv)
- Воротная теория боли (теория воротного контроля боли) (англ. gate control theory) — теория, объясняющая механизм регуляции болевой чувствительности с помощью механизма ворот в задних рогах спинного мозга. Теория была предложена и в 1965 году. (ru)
- La teoria del control de porta o teoria de la comporta (gate control theory) afirma que els estímuls no dolorosos tanquen les "portes" a l'estímul dolorós, evitant que la sensació dolorosa arribi al sistema nerviós central . Per tant, l'estimulació no nociva és capaç de suprimir el dolor. Encara que hi ha algunes observacions importants que la teoria de la comporta no pot explicar adequadament, roman sent l'única teoria del dolor que explica amb més precisió els aspectes físics i fisiològics de la percepció dolorosa. (ca)
- Die Kontrollschrankentheorie oder englisch Gate Control Theory ist eine 1965 von Ronald Melzack und Patrick David Wall entwickelte Schmerztheorie, die eine Synthese der älteren Intensitätstheorie (Summationstheorie) und Spezifizitätstheorie des Schmerzes darstellte und in der Schmerzforschung umwälzend wirkte. Später wurde sie in einigen – zum Beispiel anatomischen – Details korrigiert. Dem zentralen Wirkmechanismus der in der Klinik sehr häufig eingesetzten Opioid-Analgetika (Morphin, Fentanyl, Buprenorphin, Codein u. v. m.) liegt die Gate-Control-Theorie zugrunde. (de)
- The gate control theory of pain asserts that non-painful input closes the nerve "gates" to painful input, which prevents pain sensation from traveling to the central nervous system. The gate control theory of pain describes how non-painful sensations can override and reduce painful sensations. A painful, nociceptive stimulus stimulates primary afferent fibers and travels to the brain via transmission cells. Increasing activity of the transmission cells results in increased perceived pain. Conversely, decreasing activity of transmission cells reduces perceived pain. In the gate control theory, a closed "gate" describes when input to transmission cells is blocked, therefore reducing the sensation of pain. An open “gate” describes when input to transmission cells is permitted, therefore allow (en)
- La teoría de la compuerta (gate control) afirma que los estímulos no dolorosos cierran las "puertas" al estímulo doloroso, evitando que la sensación dolorosa viaje al sistema nervioso central. Por lo tanto, la estimulación no nociva es capaz de suprimir el dolor. Aunque hay algunas observaciones importantes que la teoría de la compuerta no puede explicar adecuadamente, permanece siendo la única teoría del dolor que explica con mayor precisión los aspectos físicos y fisiológicos de la percepción dolorosa. (es)
- In fisiologia, la teoria del cancello (o Gate Control Theory, GCT) fornisce un modello esplicativo relativo alle modalità di attivazione molecolare dei recettori cellulari, con particolare (ma non esclusivo) riferimento ai processi nocicettivi (ossia della percezione e trasmissione del dolore). È stata formulata per la prima volta nel 1962 da Ronald Melzack e Patrick Wall in uno studio da loro condotto sui canali ionici controllati da ligandi. (it)
- Bramkowa teoria bólu – teoria według której każdy impuls nerwowy informujący o bólu musi najpierw przejść przez pewien punkt w rdzeniu kręgowym (Róg tylny rdzenia – łac. cornu posterius), który decyduje czy impuls ma zostać przesłany dalej, czy nie. Jeżeli na drodze impulsu bólowego znajduje się inny silniejszy, ten pierwszy może nie dotrzeć do mózgu i zostać nieodczytany. Teorią tą można wyjaśnić zmniejszenie się bólu podczas masowania jednego miejsca na ciele i ustępowaniu jego w drugim miejscu. Teoria ta przyczyniła się do późniejszego odkrycia endorfin – naturalnych opioidów występujących w ludzkim ciele. (pl)
- De poorttheorie (Engels: Gate Control Theory) is een begrip uit de pijnbestrijding. Deze theorie postuleert dat het ruggenmerg niet alleen schadelijke prikkels doorgeeft aan het centrale zenuwstelsel, waar pijngewaarwording plaatsvindt, maar dat datzelfde centrale zenuwstelsel in staat is de pijnprikkel te . Dat wil zeggen dat het centrale zenuwstelsel als het ware een poort kan open- en dichtzetten om pijn in meer of mindere mate door te laten naar het centrale zenuwstelsel. (nl)
|
| has abstract
| - La teoria del control de porta o teoria de la comporta (gate control theory) afirma que els estímuls no dolorosos tanquen les "portes" a l'estímul dolorós, evitant que la sensació dolorosa arribi al sistema nerviós central . Per tant, l'estimulació no nociva és capaç de suprimir el dolor. Va ser proposada per primera vegada en 1965 per Ronald Melzack i Patrick Wall, oferint una explicació fisiològica per als efectes prèviament observats de la fisiologia de la percepció del dolor. Combinant conceptes anteriors derivats de la teoria de l'especificitat i de la teoria del patró perifèric, la teoria de la comporta es considera una de les teories del dolor més influents perquè ha proporcionat un fonament que reconcilia les teories del patró i de l'especificitat, revolucionant de forma definitiva la investigació del dolor. Encara que hi ha algunes observacions importants que la teoria de la comporta no pot explicar adequadament, roman sent l'única teoria del dolor que explica amb més precisió els aspectes físics i fisiològics de la percepció dolorosa. Willem Noordenbos (1910-1990), investigador holandès de la Universitat d'Amsterdam, va ser el primer en proposar un model d'interacció entre fibres petites (no miel·linitzades) i amples (miel·linitzades) el 1959. Les fibres ràpides (miel·linitzades) bloquegen les fibres lentes (no miel·linitzades). Els autors van proposar que tant les fibres nervioses fines (dolor) com de gran diàmetre (tacte, pressió, vibració) porten informació del lloc de la lesió a dues destinacions al asta dorsal de la medul·la espinal : les cèl·lules transmissores que porten el senyal de dolor al cervell, i les interneurones inhibitòries que impedeixen l'activitat de la cèl·lula transmissora. L'activitat en els dos tipus de fibres excita les cèl·lules transmissores. L'activitat de les fibres fines bloqueja a les cèl·lules inhibitòries (tendint a permetre que actuï la cèl·lula transmissora) i les fibres de gran diàmetre exciten les cèl·lules inhibidores (tendint a inhibir l'activitat de la cèl·lula transmissora). Pel que, com més activitat de les fibres de gran diàmetre (tacte, pressió, vibració) hagi en relació amb l'activitat de les fibres fines en la cèl·lula inhibidora, menys dolor se sentirà. Els autors van dibuixar un "diagrama del circuit" neural per explicar per què fregar un cop.No només van mostrar al senyal viatjant del lloc de lesió a les cèl·lules inhibidores i transmissores i de la medul·la espinal al cervell, sinó també al senyal viatjant des del lloc de lesió directament fins al cervell (eludint les cèl·lules inhibidores i transmissores), on, depenent de l'estat del cervell, pot retornar de nou el senyal a la medul·la espinal per modular l'activitat de la cèl·lula inhibidora (i, per tant, la intensitat del dolor). La teoria ofereix una explicació fisiològica per a un efecte prèviament observat en la psicologia de la percepció del dolor. La teoria de la comporta afirma que l'activació dels nervis que no transmeten senyals doloroses, anomenades fibres no-nociceptives, poden interferir amb els senyals de fibres doloroses, per tant, inhibint el dolor. Els nervis nociceptors aferents, aquells que porten el senyal dolorosa al cervell, comprenen dos tipus de fibres: una fibra "Aδ" miel·linizada, relativament ampla i ràpida que porta missatges ràpids de dolor intens, unes fibres "C" lentes, no miel·linitzades i petites que porten el dolor crònic i palpitant durador. Les fibres Aß de gran diàmetre són no nociceptives (no transmeten estímuls dolorosos) i inhibeixen els efectes de les fibres Aδ i C El sistema nerviós perifèric té centres en què es pot regular l'estímul dolorós. Algunes zones de l'asta dorsal de l'espina dorsal que estan implicades en la recepció de l'estímul dolorós de fibres Aδ i C, anomenades làmines, també reben estímuls de les fibres Aß. Les fibres no nociceptives inhibeixen indirectament els efectes de les fibres doloroses, "tancant la porta" a la transmissió del seu estímul. En altres parts de la làmina, les fibres doloroses també inhibeixen els efectes de les fibres no nociceptives, "obrint la porta". Aquesta inhibició presinàptica dels terminals dels nervis dorsals pot ocórrer a través de tipus específics de receptors GABAA (no a través del receptor α1 GABAA i no a través de l'activació de receptors de glicina absents en aquest tipus de terminals) . Pel que alguns tipus de receptors GABAA, però no els receptors de glicina, poden regular presinápticament la nocicepció i la transmissió del dolor. Pot existir una connexió inhibitòria entre les fibres Aß i C, que poden formar una sinapsi en la mateixa neurona de projecció. Les mateixes neurones també poden formar sinapsis amb una interneurona inhibidora que també connecta amb una neurona de projecció, reduint la probabilitat que l'última actuï i transmeti el senyal nociceptiu al cervell (imatge a la dreta). La interneurona inhibitòria actua espontàniament. La sinapsis de les fibres C inhibirien a la interneurona inhibitòria, augmentant indirectament la probabilitat d'acció de la neurona de projecció. La fibra Aß, d'altra banda, formes una connexió excitatòria amb la interneurona inhibidora, reduint la probabilitat d'actuar de la neurona de projecció (com la fibra C, la fibra Aß també té una connexió excitatòria amb la pròpia neurona de projecció). Pel que, depenent dels nivells relatius de tret de les fibres C i Aß, el tret de les fibres no nociceptives pot inhibir l'acció de les neurones de projecció i la transmissió de l'estímul dolorós. Per tant la teoria de la comporta explica com l'estímul que activa només nervis no nociceptius pot inhibir el dolor. El dolor sembla calmar-se quan l'àrea és acariciada per l'activació de fibres no nociceptives que poden inhibir l'acció de les nociceptives sobre la làmina. En el cas de l'electroestimulació percutània (TENS), les fibres no nociceptives són estimulades selectivament amb uns elèctrodes per produir aquest efecte i disminuir el dolor. Una zona del cervell implicada en la reducció de la sensació dolorosa és la substància grisa periaqüeductal que envolta el tercer ventricle i l'aqüeducte cerebral del sistema ventricular. L'estimulació d'aquesta zona produeix analgèsia (però no entumiment total) en activar les vies descendents que inhibeixen directament i indirectament els nociceptors a la làmina de la medul·la espinal. Les vies descendents també activen parts que contenen receptors opioides de la medul·la espinal. Les vies aferents interfereixen amb les altres de manera constructiva, perquè el cervell pugui controlar el nivell de dolor percebut, basat en quin estímul dolorós cal ignorar per aconseguir guanys potencials. El cervell determina quin estímul és beneficiós ignorar amb el temps. Pel que el cervell controla la percepció del dolor gairebé directament, i pot ser "entrenat" per desactivar formes de dolor que no són "útils". Aquesta idea va dur a Melzack a afirmar que el dolor està en el cervell. Quan va ser proposada per primera vegada el 1965, la teoria es va haver d'enfronta amb un escepticisme considerable. Però malgrat haver sofert diverses modificacions, els seus conceptes bàsics segueixen vigents avui dia. (ca)
- La teoría de la compuerta (gate control) afirma que los estímulos no dolorosos cierran las "puertas" al estímulo doloroso, evitando que la sensación dolorosa viaje al sistema nervioso central. Por lo tanto, la estimulación no nociva es capaz de suprimir el dolor. Fue propuesta por primera vez en 1965 por y , ofreciendo una explicación fisiológica para los efectos previamente observados de la fisiología de la percepción del dolor. Combinando conceptos anteriores derivados de la teoría de la especificidad y la teoría del patrón periférico, la teoría de la compuerta se considera una de las teorías del dolor más influyentes porque ha proporcionado un fundamento que reconcilia las teorías de patrones y especificidad y definitivamente revolucionó la investigación del dolor. Aunque hay algunas observaciones importantes que la teoría de la compuerta no puede explicar adecuadamente, permanece siendo la única teoría del dolor que explica con mayor precisión los aspectos físicos y fisiológicos de la percepción dolorosa. (1910-1990), investigador holandés de la Universidad de Ámsterdam, fue el primero en proponer un modelo de interacción entre fibras pequeñas (no mielinizadas) y anchas (mielinizadas) en 1959. Las fibras rápidas (mielinizadas) bloquean las fibras lentas (no mielinizadas). (es)
- Die Kontrollschrankentheorie oder englisch Gate Control Theory ist eine 1965 von Ronald Melzack und Patrick David Wall entwickelte Schmerztheorie, die eine Synthese der älteren Intensitätstheorie (Summationstheorie) und Spezifizitätstheorie des Schmerzes darstellte und in der Schmerzforschung umwälzend wirkte. Später wurde sie in einigen – zum Beispiel anatomischen – Details korrigiert. Die Theorie akzeptierte die Existenz von Schmerzrezeptoren (Nozizeptoren) und postulierte, dass die von ihnen ausgehenden dünnen C-Fasern im Rückenmark mit den dickeren A-Fasern verschaltet sind an als Tor (englisch gate) wirkenden Zellen (die sie in der Substantia gelatinosa des Hinterhorns des Rückenmarks verorteten), die wiederum Schaltzellen (Transmissionszellen nach Melzack, Wall) im Rückenmark steuern, die das Signal zum Gehirn weiterleiten. Die A- und C-Fasern haben außerdem Synapsen mit den Transmissionszellen. Die A-Fasern wirken hemmend auf die Tor-Zellen, während die C-Fasern anregend wirken. Außerdem kann das Tor von absteigenden Fasern beeinflusst werden. Sie konnten damit erklären, dass Schmerz (weitergegeben über die C-Fasern) durch intensive Sinneseindrücke (A-Fasern) unterdrückt werden konnte und außerdem durch Signale aus dem Gehirn (absteigende Fasern). Bei genügend starker Intensität des Schmerz-Stimulus wird die Hemmung am Tor überwunden. Die ursprüngliche Theorie ist später korrigiert worden, da das Modell Fehler und zu starke Vereinfachungen enthielt. Nach der modernen Version der Theorie werden äußere und innere Schmerzreize von Schmerzrezeptoren (Nozizeptoren) in Haut, Muskeln, Gelenken und inneren Organen aufgenommen. Diese werden im Hinterhorn des Rückenmarks ( I, II und V) auf das zweite Neuron der Schmerzbahn verschaltet. Da hierbei viele Neurone aus der Peripherie auf ein einziges Neuron konvergieren, spricht man von einem wide dynamic range-Neuron (WDR-Neuron). Diese Verschaltung unterliegt einer sehr starken Modulation durch andere Neurone:
* Aβ-Fasern von sensorischen Afferenzen aus der Peripherie unterdrücken die Weiterleitung. Zu Grunde liegt eine Modulation über Glutamat und metabotrope Glutamat-Rezeptoren.
* Absteigende (deszendierende) Bahnen aus der Raphe und dem periaquäduktalen Grau der Formatio reticularis hemmen mit dem Transmitter Serotonin die Übertragung auf das WDR-Neuron, oder sie innervieren ein
* hemmendes Interneuron innerhalb der grauen Substanz des Rückenmarks. Dieses schüttet dann endogene Opioidpeptide (Endorphine, Enkephaline, Dynorphine) aus und hemmt über µ-Rezeptoren die Signalweiterleitung auf das WDR-Neuron. Dem zentralen Wirkmechanismus der in der Klinik sehr häufig eingesetzten Opioid-Analgetika (Morphin, Fentanyl, Buprenorphin, Codein u. v. m.) liegt die Gate-Control-Theorie zugrunde. Bereits 1965 konnten Melzak und Wall zeigen, dass die Weiterleitung der Schmerzimpulse im Rückenmark sowohl von peripheren als auch von absteigenden Bahnen aus dem Gehirn gehemmt werden können. Der Organismus verfügt somit über ein körpereigenes Schmerzhemmsystem, das individuell und situationsabhängig mehr oder weniger stark aktiv ist. In ihrer Gate-Control-Theorie verdeutlichten sie damit den Einfluss des Gehirns auf die periphere Schmerzwahrnehmung. So kommt es beispielsweise bei sehr starker emotionaler Erregung oder bei großen Verletzungen (z. B. bei einem Autounfall) dazu, dass die betroffene Person über den Gate-Control-Mechanismus die Schmerzen zunächst nicht wahrnimmt und ausblendet. Auch die analgetische Wirkung von Akupunktur, Hypnose, Autosuggestion, Placebos usw. kann durch diese Theorie erklärt werden. Ein wichtiger Aspekt der Theorie ist, dass sich damit erklären lässt, warum Patienten nach gleichen Eingriffen sehr unterschiedliche Schmerzintensitäten angeben. Zeigen lässt sich die Gate-Control-Theorie auch im Alltag. Liegt ein Schmerz im Körperinneren vor, kann dieser überdeckt werden durch einen von außen ausgeübten Druckschmerz auf eine nahegelegene Hautoberfläche. Bei (knochenbruchbedingten) Armschmerzen beispielsweise durch einen Druckreiz auf den Arm, bei Bauchschmerzen durch Druck auf die Bauchdecke. Die Gate Control Theory führte zu Therapieansätzen und Versuchen über die Anregung peripherer Nerven mit eingepflanzten Elektroden (Wall, Sweet 1967) und Rückenmarkstimulation (SCS, spinal cord stimulation, Shealy u. a. 1967). Diese Anwendungen brachten, nach zunächst skeptischer Aufnahme, den eigentlichen Durchbruch der Theorie. (de)
- The gate control theory of pain asserts that non-painful input closes the nerve "gates" to painful input, which prevents pain sensation from traveling to the central nervous system. The gate control theory of pain describes how non-painful sensations can override and reduce painful sensations. A painful, nociceptive stimulus stimulates primary afferent fibers and travels to the brain via transmission cells. Increasing activity of the transmission cells results in increased perceived pain. Conversely, decreasing activity of transmission cells reduces perceived pain. In the gate control theory, a closed "gate" describes when input to transmission cells is blocked, therefore reducing the sensation of pain. An open “gate” describes when input to transmission cells is permitted, therefore allowing the sensation of pain. First proposed in 1965 by Ronald Melzack and Patrick Wall, the theory offers a physiological explanation for the previously observed effect of psychology on pain perception. Combining early concepts derived from the specificity theory and the peripheral pattern theory, the gate control theory is considered to be one of the most influential theories of pain. This theory provided a neural basis which reconciled the specificity and pattern theories -- and ultimately revolutionized pain research. Although there are some important observations that the gate control theory cannot explain adequately, this theory remains the theory of pain which most accurately accounts for the physical and psychological aspects of pain perception. Willem Noordenbos (1910–1990), a Dutch researcher at the University of Amsterdam, proposed in 1959 a model which featured interaction between small (unmyelinated) and thick (myelinated) fibers. In this model, the fast (myelinated) fibers block the slow (unmyelinated) fibers: "fast blocks slow". (en)
- In fisiologia, la teoria del cancello (o Gate Control Theory, GCT) fornisce un modello esplicativo relativo alle modalità di attivazione molecolare dei recettori cellulari, con particolare (ma non esclusivo) riferimento ai processi nocicettivi (ossia della percezione e trasmissione del dolore). È stata formulata per la prima volta nel 1962 da Ronald Melzack e Patrick Wall in uno studio da loro condotto sui canali ionici controllati da ligandi. Nell'ambito degli studi sulla neurofisiologia del dolore, la teoria del cancello ha rappresentato uno dei più significativi passi avanti nella comprensione dei meccanismi molecolari alla base della nocicezione. (it)
- ゲートコントロールセオリー（en:Gate control theory）は、Patrick D.Wall（1925〜2001）と(1929~)が1965年に提唱した疼痛抑制に関する理論である。経皮的末梢神経電気刺激（TENS：transcutaneous electrical nerve stimulation）の機器開発は、この理論に基づくものであった。 (ja)
- De poorttheorie (Engels: Gate Control Theory) is een begrip uit de pijnbestrijding. Deze theorie postuleert dat het ruggenmerg niet alleen schadelijke prikkels doorgeeft aan het centrale zenuwstelsel, waar pijngewaarwording plaatsvindt, maar dat datzelfde centrale zenuwstelsel in staat is de pijnprikkel te . Dat wil zeggen dat het centrale zenuwstelsel als het ware een poort kan open- en dichtzetten om pijn in meer of mindere mate door te laten naar het centrale zenuwstelsel. De theorie werd voorgesteld in 1965 door de psycholoog Ronald Melzack en de anatoom Patrick Wall, in het artikel "Pain Mechanisms: A New Theory," (Science, volume 150, p. 171–179, 1965). Deze wetenschappelijke publicatie gaf de start voor heel wat nieuw experimenteel en klinisch onderzoek naar pijn. Het model heeft sinds zijn ontstaan al wel een aantal wijzigingen ondergaan, maar het oorspronkelijke idee van de modulatie van de pijn in het zenuwstelsel blijft een belangrijk gegeven in de studie van de pijnbestrijding. (nl)
- Bramkowa teoria bólu – teoria według której każdy impuls nerwowy informujący o bólu musi najpierw przejść przez pewien punkt w rdzeniu kręgowym (Róg tylny rdzenia – łac. cornu posterius), który decyduje czy impuls ma zostać przesłany dalej, czy nie. Jeżeli na drodze impulsu bólowego znajduje się inny silniejszy, ten pierwszy może nie dotrzeć do mózgu i zostać nieodczytany. Teorią tą można wyjaśnić zmniejszenie się bólu podczas masowania jednego miejsca na ciele i ustępowaniu jego w drugim miejscu. Teoria ta przyczyniła się do późniejszego odkrycia endorfin – naturalnych opioidów występujących w ludzkim ciele. Teorię tę przedstawił Ronald Melzack w 1965 roku. (pl)
- Portteorin (eng. gate control theory) lades fram år 1962 och 1965 av Ronald Melzack och Patrick Wall. Teorin går ut på att uppfattningen av fysisk smärta inte är ett direkt resultat av smärtreceptoraktivering. Melzack och Wall menade istället att smärtan styrs av en interaktion mellan de olika neuronen, såväl smärtneuron som icke-smärtneuron. Teorin säger att aktivering av nerver som inte sänder smärtsignaler kan minska en smärtdrabbad individs uppfattning av smärtan - smärtimpulsen blir helt enkelt 'utkonkurrerad'. (sv)
- Воротная теория боли (теория воротного контроля боли) (англ. gate control theory) — теория, объясняющая механизм регуляции болевой чувствительности с помощью механизма ворот в задних рогах спинного мозга. Теория была предложена и в 1965 году. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
