About: Blas de Laserna     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:Whole100003553, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FBlas_de_Laserna

Blas de Laserna Nieva (1751 in Corella, Navarra – 1816 in Madrid) was a Spanish composer.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Blas de Laserna (ca)
  • Blas de Laserna (es)
  • Blas de Laserna (en)
  • Blas de Laserna (eu)
rdfs:comment
  • Blas de Laserna Nieva (1751 in Corella, Navarra – 1816 in Madrid) was a Spanish composer. (en)
  • Blas de Laserna Nieva (Corella, 1751ko urtarrilaren amaiera, otsailaren 4an bataiatua – Madril, 1816ko abuztuaren 8a) nafar musikagilea izan zen. 1776. urtetik aurrera Madrilgo antzerki talde batean lan egin zuen. Bere garaiko egilerik emankorrena izan zen. Bostehun tonadilla idatzi zituen, laurogei sainete, ehun eta berrogeita hamar musika lan komedietarako, opera bat, zarzuela bat, bakarrizketa bat eta bi tronparentzako kontzertu bat, besteak beste. Haren musika lanik ezagunena eta onenetakoa El majo y la italiana fingida da. (eu)
  • Blas de Laserna (Corella, Navarra, 1751 - Madrid, 1816) fou un compositor espanyol del segle xviii. Amb Pau Esteve i , constituí el principal pilar de la tonadilla. L'únic positiu que se'n sap vers la seva vida artística és que el 1779 fou nomenat compositor oficial dels teatres del Príncep i de la Cruz de Madrid, compartint els deures d'aquest càrrec amb el seu igual Pau Esteve fins a la retirada d'aquest el 1790. El musicòleg cita entre les tonadilles més notables de Laserna: (ca)
  • Blas de Laserna Nieva (Corella, Navarra, 1751 - Madrid, 1816) fue un compositor español contemporáneo, de la época del Clasicismo y el Casticismo. Fue uno de los más inspirados, brillantes y fecundos compositores de tonadillas escénicas de finales del siglo XVIII y principios del XIX, adquiriendo enorme popularidad. En su labor teatral y pedagógica, luchó por mantener el espíritu de la auténtica música española, frente al italianismo, pero tuvo que acabar por ceder ante el gusto del público, que era partidario de la música de influencia italiana. (es)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • Blas de Laserna (Corella, Navarra, 1751 - Madrid, 1816) fou un compositor espanyol del segle xviii. Amb Pau Esteve i , constituí el principal pilar de la tonadilla. L'únic positiu que se'n sap vers la seva vida artística és que el 1779 fou nomenat compositor oficial dels teatres del Príncep i de la Cruz de Madrid, compartint els deures d'aquest càrrec amb el seu igual Pau Esteve fins a la retirada d'aquest el 1790. Es distingí tant per la fecunditat del seu talent com per la força, gràcia i caràcter nacional de llurs idees melòdiques. Es conserven de Laserna més de 800 tonadillas, d'elles 571 en els Arxius municipals de Madrid i altres en la Biblioteca del Conservatorio Nacional de Música. A més, va compondre una quantitat considerable d'òperes, operetes, sarsueles, entremeses, villancicos, cuatros, monòlegs, recitatius, etc.,. Entre les seves sarsueles més famoses i a més de La gitanilla por amor, representada vers l'any 1791 en el Teatro de la Cruz, cal citar-se la titulada Un dia de campo, escrita sobre un llibre de , i estrenada en el teatre particular de la comtessa-duquessa de Benavente. Laserna s'inspirava directament en la cançó i la dansa populars, que, sens dubte, coneixia a fons tant en les seves diverses modalitats regionals com en la purament del carrer i típicament castissa. Ambdues les aplicava amb gràcia i singular fortuna per a caracteritzar musicalment els variats tipus de tonades, des del gallec sentimental i l'asturià sorneguer a la desin-volta maja o el xulo enamoradís i pinxo. El musicòleg cita entre les tonadilles més notables de Laserna: * La vida cortesa y aldeana; * El cuento de la calle de la Paloma; * La España antigua; * La España moderna: * Las gracias de nuestro siglo; * La moderna educación; * Las ordenanzas de la moda; * Los trajes; * El café de Barcelona; * La cibeles i el Apolo; * El maestro de guitarra; * El operista i el cómico; * El peluquero i la criada; * Las tonadas interrumpidas; * El café de Cadiz; * La cita a ensayo; * El examen para el teatro; * La lección de música y bolero; espiritual defensa dels balls nacionals * La fuente de Santa Cruz; * La resurrección de la Tirana; * La tarde de San Isidro; * El heroe del Barquillo; * Locuras y resultas de Carnestolendas; * La merienda del canal; * La Posaderia; * Los amantes chasqueados; Per saber més respecte a la història i morfologia de la tonadilla' en general, s'ha de consultar l'obra La tonadilla escénica, del musicòleg català publicada de 1928 a 1930. (ca)
  • Blas de Laserna Nieva (1751 in Corella, Navarra – 1816 in Madrid) was a Spanish composer. (en)
  • Blas de Laserna Nieva (Corella, 1751ko urtarrilaren amaiera, otsailaren 4an bataiatua – Madril, 1816ko abuztuaren 8a) nafar musikagilea izan zen. 1776. urtetik aurrera Madrilgo antzerki talde batean lan egin zuen. Bere garaiko egilerik emankorrena izan zen. Bostehun tonadilla idatzi zituen, laurogei sainete, ehun eta berrogeita hamar musika lan komedietarako, opera bat, zarzuela bat, bakarrizketa bat eta bi tronparentzako kontzertu bat, besteak beste. Haren musika lanik ezagunena eta onenetakoa El majo y la italiana fingida da. (eu)
  • Blas de Laserna Nieva (Corella, Navarra, 1751 - Madrid, 1816) fue un compositor español contemporáneo, de la época del Clasicismo y el Casticismo. Fue uno de los más inspirados, brillantes y fecundos compositores de tonadillas escénicas de finales del siglo XVIII y principios del XIX, adquiriendo enorme popularidad. En su labor teatral y pedagógica, luchó por mantener el espíritu de la auténtica música española, frente al italianismo, pero tuvo que acabar por ceder ante el gusto del público, que era partidario de la música de influencia italiana. También compuso algunas óperas, zarzuelas, conciertos y música de escena de diferentes comedias. Su producción es enorme, calculándose en más de quinientas tonadillas, y casi un centenar de sainetes, muchos con libreto de don Ramón de la Cruz. Dirigió la orquesta del Teatro de la Cruz, en donde estrenó con gran éxito su opereta . La música de Laserna ha sido estudiada y comentada por José Subirá y . Subirá, y Joaquín Nin han publicado algunas deliciosas composiciones de este músico españolísimo (es)
gold:hypernym
schema:sameAs
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (62 GB total memory, 37 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software