About: Anthropological criminology     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FAnthropological_criminology

Anthropological criminology (sometimes referred to as criminal anthropology, literally a combination of the study of the human species and the study of criminals) is a field of offender profiling, based on perceived links between the nature of a crime and the personality or physical appearance of the offender. Although similar to physiognomy and phrenology, the term "criminal anthropology" is generally reserved for the works of the Italian school of criminology of the late 19th century (Cesare Lombroso, Enrico Ferri, Raffaele Garofalo and Lorenzo Tenchini). Lombroso thought that criminals were born with detectable inferior physiological differences. He popularized the notion of "born criminal" and thought that criminality was a case of atavism or hereditary disposition. His central idea wa

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • الأنثروبولوجيا الجنائية (ar)
  • Antropologia criminal (ca)
  • Kriminalanthropologie (de)
  • Anthropological criminology (en)
  • Antropología criminal (es)
  • Antropologia criminale (disciplina) (it)
  • Криминальная антропология (ru)
rdfs:comment
  • علم الاجرام الأنثروبولوجي (يشار إليه أحيانًا باسم الأنثروبولوجيا الإجرامية، وهو عبارة عن مزيج من دراسة الأنواع البشرية ودراسة المجرمين) هو مجال لتنميط الجاني، بناءً على الروابط المتصورة بين طبيعة الجريمة والشخصية أو المظهر الجسدي للجاني. على الرغم من أن مصطلح «الأنثروبولوجيا الاجرامية» مشابه لعلم الفراسة وأيضا علم فراسة الدماغ، إلا أنه مخصص بشكل عام لأعمال المدرسة الايطالية لعلم الاجرام في أواخر القرن التاسع عشر (طور تشيزرى لومبروزو، إنريكو فيري، رافاييل جاروفالو ولورنزو تينشيني). اعتقد لومبروزو أن المجرمين ولدوا مع اختلافات فسيولوجية متدنية يمكن اكتشافها. قام بتعميم فكرة «المجرم المولود» واعتقد أن الإجرام هو حالة من التذبذب أو التصرف الوراثي. كانت فكرته المركزية هي تحديد موقع الجريمة تمامًا داخل الفرد وفصلها عن الظروف والهياكل الاجتماعية المحيطة. مؤسس المدرسة الوضعية لعلم الجريمة، عارض لو (ar)
  • L'antropologia criminal és una branca de la criminologia que estudia els factors antropològics amb relació a l'activitat criminal. Sota la concepció del , el criminal era considerat en termes absoluts com un ésser anormal, que patia una desviació de base biològica que conduïa a una regressió a estats primitius de l'ésser humà i que es podia catalogar com una patologia. Els components d'aquest paradigma s'articulaven en la seqüència bio-psico-social; on el component biològic, era el més important, i el component social molt poques vegades es tenia en compte. Sota aquesta concepció l'italià Cesare Lombroso, considerat figura capital de l'antropologia criminal, defineix al delinqüent com una subespècie del gènere humà, essent identificable per una sèrie de característiques fisiològiques i som (ca)
  • Anthropological criminology (sometimes referred to as criminal anthropology, literally a combination of the study of the human species and the study of criminals) is a field of offender profiling, based on perceived links between the nature of a crime and the personality or physical appearance of the offender. Although similar to physiognomy and phrenology, the term "criminal anthropology" is generally reserved for the works of the Italian school of criminology of the late 19th century (Cesare Lombroso, Enrico Ferri, Raffaele Garofalo and Lorenzo Tenchini). Lombroso thought that criminals were born with detectable inferior physiological differences. He popularized the notion of "born criminal" and thought that criminality was a case of atavism or hereditary disposition. His central idea wa (en)
  • La antropología criminal es una rama de la criminología que estudia los factores antropológicos con relación a la actividad criminal.​ Bajo la concepción del , el criminal era considerado en términos absolutos como un ser anormal, que sufría una desviación de base biológica que conducía a una regresión a estados primitivos del ser humano y que se podía catalogar como una patología. Los componentes de este paradigma se articulaban en la secuencia bio-psico-social; donde el componente biológico, era el más importante, y el componente social muy pocas veces se tenía en cuenta. Bajo esta concepción el italiano Cesare Lombroso, considerado figura capital de la antropología criminal, define al delincuente como una subespecie del género humano, siendo identificable por una serie de característica (es)
  • L'Antropologia criminale (letteralmente una combinazione dello studio della specie umana e lo studio dei criminali) è un campo di profili di reato, in base ai collegamenti percepiti tra la natura di un reato e la personalità o l'aspetto fisico dell'autore dello stesso. Viene ritenuta una pseudoscienza, ispirata inoltre alla frenologia. (it)
  • Криминальная (уголовная) антропология (от лат. crimen – преступление, греч. anthropos – человек и logos – слово, понятие, учение) — раздел антропологии, изучающий анатомические, физиологические и психологические особенности преступников склонных к рецидиву (homo delinquens). Первые основы криминальной антропологии были положены в XVIII веке Иоганном Каспаром Лафатером и Францем Йозефом Галлем (френология). В XIX веке наиболее выдающимся представителем уголовной антропологии являлся итальянский врач-психиатр Чезаре Ломброзо. Ломброзо писал: (ru)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Fingerprintforcriminologystubs2.png
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Bertillon_selfportrait.jpg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Bertillon,_Alphonse,_fiche_anthropométrique_recto-verso.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
align
  • right (en)
caption
  • Bertillon selfportrait (en)
  • Fingerprint detail (en)
direction
  • horizontal (en)
header
  • Alphonse Bertillon created a mugshot identification system for criminals prior to the invention of dactyloscopy (en)
header align
  • center (en)
image
  • Bertillon selfportrait.jpg (en)
  • Fingerprintforcriminologystubs2.png (en)
width
has abstract
  • L'antropologia criminal és una branca de la criminologia que estudia els factors antropològics amb relació a l'activitat criminal. Sota la concepció del , el criminal era considerat en termes absoluts com un ésser anormal, que patia una desviació de base biològica que conduïa a una regressió a estats primitius de l'ésser humà i que es podia catalogar com una patologia. Els components d'aquest paradigma s'articulaven en la seqüència bio-psico-social; on el component biològic, era el més important, i el component social molt poques vegades es tenia en compte. Sota aquesta concepció l'italià Cesare Lombroso, considerat figura capital de l'antropologia criminal, defineix al delinqüent com una subespècie del gènere humà, essent identificable per una sèrie de característiques fisiològiques i somàtiques. En la seva obra L'uomo delinquente (1876) donà una definició del criminal nat. La idea del criminal nat, identificat per la constitució física, especialment per la configuració del crani, el cervell i la cara, és una visió exclusivista i unilateral del fenomen criminal i no té en consideració altres factors antropològics com ara els somàtics, psicològics i socials. Malgrat les seves mancances l'antropologia criminal de Lombroso suposà una revolució a nivell metodològic important: es fonamenta en dades obtingudes d'una manera sistemàtica dels criminals i en palesar una determinada correlació entre l'element somàtic i el psíquic, a més d'haver contribuït a perfilar una tipologia humana relacionada amb el fenomen delictiu. Seguint aquest corrent també trobem els treballs de l'italià Di Tullio, el qual considerà la predisposició al delicte com a conseqüència d'una determinada constitució delinqüencial, amb factors hereditaris i neuropsicopàtics. D'altres autors han posat un èmfasi especial en determinats factors, com l'endocrí (Pende), o l'hereditari (Lange). Amb el sorgiment de noves concepcions teòriques i la relació de diferents disciplines entre si, es va començar a prefigurar una concepció de caràcter relativista basada ja més en el social que en el biològic. Aquestes concepcions signifiquen una ruptura amb el paradigma bio-psico-social i una reformulació de la idea de delicte des d'una òptica relativista. A més, remarca la concepció que, si bé el delicte pot ser una conducta no desitjable en el si d'alguna societat, és un fet perfectament normal en la vida de qualsevol grup: Malgrat el rebuig general de les teories de Lombroso, certs aspectes de la criminologia antropològica encara tenen aplicació en els moderns perfils criminals. Històricament (sobretot en la dècada de 1930) l'antropologia criminal s'ha associat tant amb l'eugenèsia com la idea d'un defecte fisiològic en la raça humana s'associa sovint amb els plans per eliminar aquest tipus de defecte. l'antropologia criminal, mitjançant estudis fisonòmics, també és present en els estudis de la psicologia social i psicologia forense. Les teories de Lombroso es troben també en els estudis de la resposta galvànica de la pell i la síndrome del superhome (cromosoma XYY). (ca)
  • علم الاجرام الأنثروبولوجي (يشار إليه أحيانًا باسم الأنثروبولوجيا الإجرامية، وهو عبارة عن مزيج من دراسة الأنواع البشرية ودراسة المجرمين) هو مجال لتنميط الجاني، بناءً على الروابط المتصورة بين طبيعة الجريمة والشخصية أو المظهر الجسدي للجاني. على الرغم من أن مصطلح «الأنثروبولوجيا الاجرامية» مشابه لعلم الفراسة وأيضا علم فراسة الدماغ، إلا أنه مخصص بشكل عام لأعمال المدرسة الايطالية لعلم الاجرام في أواخر القرن التاسع عشر (طور تشيزرى لومبروزو، إنريكو فيري، رافاييل جاروفالو ولورنزو تينشيني). اعتقد لومبروزو أن المجرمين ولدوا مع اختلافات فسيولوجية متدنية يمكن اكتشافها. قام بتعميم فكرة «المجرم المولود» واعتقد أن الإجرام هو حالة من التذبذب أو التصرف الوراثي. كانت فكرته المركزية هي تحديد موقع الجريمة تمامًا داخل الفرد وفصلها عن الظروف والهياكل الاجتماعية المحيطة. مؤسس المدرسة الوضعية لعلم الجريمة، عارض لومبروزو الوضعية الاجتماعية التي طورتها مدرسة شيكاغو وعلم الاجرام البيئي. (ar)
  • Anthropological criminology (sometimes referred to as criminal anthropology, literally a combination of the study of the human species and the study of criminals) is a field of offender profiling, based on perceived links between the nature of a crime and the personality or physical appearance of the offender. Although similar to physiognomy and phrenology, the term "criminal anthropology" is generally reserved for the works of the Italian school of criminology of the late 19th century (Cesare Lombroso, Enrico Ferri, Raffaele Garofalo and Lorenzo Tenchini). Lombroso thought that criminals were born with detectable inferior physiological differences. He popularized the notion of "born criminal" and thought that criminality was a case of atavism or hereditary disposition. His central idea was to locate crime completely within the individual and divorce it from surrounding social conditions and structures. A founder of the Positivist school of criminology, Lombroso opposed the social positivism developed by the Chicago school and environmental criminology. (en)
  • La antropología criminal es una rama de la criminología que estudia los factores antropológicos con relación a la actividad criminal.​ Bajo la concepción del , el criminal era considerado en términos absolutos como un ser anormal, que sufría una desviación de base biológica que conducía a una regresión a estados primitivos del ser humano y que se podía catalogar como una patología. Los componentes de este paradigma se articulaban en la secuencia bio-psico-social; donde el componente biológico, era el más importante, y el componente social muy pocas veces se tenía en cuenta. Bajo esta concepción el italiano Cesare Lombroso, considerado figura capital de la antropología criminal, define al delincuente como una subespecie del género humano, siendo identificable por una serie de características fisiológicas y somáticas. En su obra L'uomo delinquente (1876) se recogen sus investigaciones y su doctrina, además de dar una definición del criminal nato. Esta idea del "criminal nato" ya se encuentra desarrollada en escritos anteriores del frenólogo catalán Marià Cubí. La idea del criminal nato, identificado por la constitución física, especialmente por la configuración del cráneo, el cerebro y la cara, es una visión exclusivista y unilateral del fenómeno criminal y no tiene en consideración otros factores antropológicos como los somáticos, psicológicos y sociales. A pesar de sus carencias, la antropología criminal de Lombroso supuso una revolución a nivel metodológico importante: se fundamenta en datos obtenidos de una manera sistemática de los criminales y en evidenciar una determinada correlación entre el elemento somático y el psíquico, además de haber contribuido a perfilar una tipología humana relacionada con el fenómeno delictivo. Siguiendo esta corriente también encontramos los trabajos del italiano Di Tullio, el cual consideró la predisposición al delito como consecuencia de una determinada constitución delincuencial, con factores hereditarios y neuropsicopáticos. Otros autores han puesto en un énfasis especial determinados factores, como el endocrino (Pende), el hereditario (Lange, Prosper Lucas o Morel) o biológicos y psíquicos (Thompson). Entre los precursores de la antropología criminal contemporánea cabe mencionar a Despine, quien investigó el lado psicológico del criminal, determinando que existe una anomalía moral por falta de conciencia y remordimiento, e insistía en la necesidad de otorgar a la pena el carácter de tratamiento moral. Con el surgimiento de nuevas concepciones teóricas y la relación de diferentes disciplinas entre sí, se va a comenzar a prefigurar una concepción de carácter relativista basada ya más en el social que en el biológico. Estas concepciones significan una ruptura con el paradigma bio-psico-social y una reformulación de la idea de delito desde una óptica relativista. Además, remarca la concepción que, si bien el delito puede ser una conducta no deseable en el seno de alguna sociedad, es un hecho perfectamente normal en la vida de cualquier grupo: Los crímenes y los criminales son producto de la sociedad, y a la vez, instrumentos y víctimas de la misma sociedad. [...] Un crimen es el que la sociedad elige definir como tal. Una cosa que puede ser considerada como un crimen en una sociedad puede no serlo en otra. [...] De aquí que la sociedad sea la que defina al criminal y no el criminal que se defina a sí mismo. Y sugiero aquí que casi invariablemente la sociedad es la que hace al criminal porque los criminales, en realidad, se vuelven tales, y nacen así. Montagu, Ashley "El hombre observado", p.71 A pesar del rechazo general de las teorías de Lombroso, ciertos aspectos de la criminología antropológica aún tienen aplicación en los perfiles modernos criminales. Históricamente (sobre todo en la década de 1930) la antropología criminal se ha asociado tanto con la eugenesia como la idea de un defecto fisiológico en el género humano se asocia a menudo con los planes para eliminar este tipo de defecto. La antropología criminal, mediante estudios fisonómicos, también está presente en los estudios de la psicología social y psicología forense. Las teorías de Lombroso se encuentran también en los estudios de la respuesta galvánica de la piel y el síndrome del superhombre (cromosoma XYY). (es)
  • L'Antropologia criminale (letteralmente una combinazione dello studio della specie umana e lo studio dei criminali) è un campo di profili di reato, in base ai collegamenti percepiti tra la natura di un reato e la personalità o l'aspetto fisico dell'autore dello stesso. Viene ritenuta una pseudoscienza, ispirata inoltre alla frenologia. L'iniziatore di questa pseudoscienza in Italia è ritenuto Cesare Lombroso che la applicò anche allo studio del brigantaggio postunitario italiano. Nel museo di Antropologia Criminale “Cesare Lombroso” dell'Università di Torino sono conservati ancora oggi i resti e i crani di alcuni briganti studiati dopo la fucilazione, assieme a quelli di molti criminali comuni che costituivano i soggetti della ricerca antropologica lombrosiana. (it)
  • Криминальная (уголовная) антропология (от лат. crimen – преступление, греч. anthropos – человек и logos – слово, понятие, учение) — раздел антропологии, изучающий анатомические, физиологические и психологические особенности преступников склонных к рецидиву (homo delinquens). Криминальная антропология старается объяснить и установить связь между анатомическими и физиологическими особенностями человека и его нравственными качествами, его отношением к социальному порядку. Преступление изучается как естественное явление, почти не зависящее от человеческой воли и деятельности, аналогичное с рождением и смертью. Ещё в начале XX века некоторые учёные проповедующие данную теорию рассматривали преступника, как особую разновидность человеческого рода. Эта точка зрения противоречит несомненному факту социального происхождения преступления и зависимости его от условий места и времени (см. Антропология права). Первые основы криминальной антропологии были положены в XVIII веке Иоганном Каспаром Лафатером и Францем Йозефом Галлем (френология). В XIX веке наиболее выдающимся представителем уголовной антропологии являлся итальянский врач-психиатр Чезаре Ломброзо. Ломброзо писал: «Внезапно, однажды утром мрачного декабрьского дня, я обнаружил на черепе каторжника целую серию ненормальностей... аналогичную тем, которые имеются у низших позвоночных. При виде этих странных ненормальностей — как будто бы ясный свет озарил тёмную равнину до самого горизонта — я осознал, что проблема сущности и происхождения преступников была разрешена для меня». Вскоре к нему примкнули многочисленные последователи, с более или менее самостоятельным научным направлением. Среди российских ученых работавших в этой области наиболее заметны (супруга В. М. Тарновского, девичья фамилия Козлова; автор монографии: «Женщины-убийцы», СПб., 1902 год; антропологическое исследование, с 163 рисунками и 8 антропометрическими таблицами) и Д. А. Дриль — общепризнанный глава русской ветви уголовно-антропологической школы. Результатом трудов Чезаре Ломброзо, Энрико Ферри, Рафаэле Гарофало и других были существенные перемены в различных учениях уголовного права — перемены, к которым смелая и резкая критика итальянской школы дала первый толчок; но собственно укрепления криминальной антропологии, как особой науки, не удалось достигнуть. Тем не менее работы криминальных антропологов дали много ценных указаний в области изучения особенностей преступного мира и выдвинули попутно социальные стороны преступления. (ru)
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 56 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software